diumenge 17 de gener de 2010

Crítica al portal Sea of Tranquility

Ei gent.

Aquí us posem la crítica que ha sortit a la web Sea of Tranquility. Us recordem que al nostre MySpace trobareu algunes de les entrevistes que ens han fet a diverses ràdios catalanes.

Salut!

--
Blue Coconut: End at 953 (Demo)

With a name like Blue Coconut, I was expecting some bizarre version of a prog-rockin' Jimmy Buffett. Instead, I get a Spanish progressive-metal band whose five-song demo CD End at 953 shows some promise.

With riff-heavy elements of Dream Theater, Fates Warning and Pain of Salvation, this six-piece outfit incorporates both English and Spanish lyrics. Erik Llerena's vocals get buried in a weak mix, but the arrangements are powerful enough to leave a lasting impression. Blue Coconut saves its strongest material for the end, as the final two songs, "Black Earth" and "Cage of Sands" — each clocking in at around 10 minutes — reveal the full potential of this young band. Particularly impressive are the extended guitar solos by Frederic Fernandez and Marcel Puy.

This isn't anything we haven't heard before, but it's clear Blue Coconut is serious about moving forward. The demo comes packaged like a real CD (complete with liner notes, lyrics, a band photo and even a bonus track), and these guys seem hungry enough to make something happen.


Track Listing:
1) Torn
2) Snuro
3) ZZZ
4) Black Earth
5) Cage of Sands

Added: January 17th 2010
Reviewer: Michael Popke
Score:
Related Link: Download the free demo at Blue Coconut on MySpace
Hits: 10
Language: english

dimecres 16 de desembre de 2009

Entrevista a La Otra Mirada del Rock & Roll

Ei, aquí us posem l'entrevista que ha aparegut al webzine La Otra Mirada del Rock & Roll. Si aneu a la secció de "Reseñas de CD's" també hi trobareu un comentari del disc.

Primer trabajo de una banda, que viene dando muy fuerte. Tan fuerte, como que han sacado cinco trallazos de heavy melódico, que por su duración, podrían parecer diez canciones bien agusto. Parece ser, que han querido imprimir la duración de diez o doce canciones en cinco. Y de que manera. Pero para dejar de especular, y hablar cosas sin sentido, Francisco Molero, se pone en contacto con la banda, directamente desde Barcelona, para que nos aclaren todo lo relativo a este lanzamiento, y adonde van a ir a presentarlo, por si vives cerca, y te apetece pasar un rato de agradable heavy melódico.

http://www.blue-coconut.net/

Publicado por Francisco Molero---En Fecha de 15/12/09

-Primera maqueta, y el sonido de la misma parece, que lleváis toda vuestra vida en esto, ¿habéis formado parte anteriormente de otros grupos, o Blue Coconut es el primero?

Para los cinco de los seis miembros del grupo, Blue Coconut ha sido su primer proyecto musical. La única excepción es Erik (cantante), quien estuvo en otras formaciones como Mazo y Darian. Con el tiempo, otros miembros han diversificado su actividad musical, por ejemplo Adrià (batería) compagina Blue Coconut con el grupo Malaventura, Frik (guitarra), hace lo propio con el grupo Apac y éste y Puy también están embarcados en el proyecto Slug Ensemble.

-Referente al grupo, ¿qué significa el nombre?

El nombre del grupo surgió en una sesión de lluvia de ideas que mantuvieron Puy (guitarra) y Seo (bajo) mientras el grupo aún estaba en formación. El objetivo era buscar nombres absurdos y éste es uno de los que salió. Cuando lo propusieron se aprobó por asentimiento y así hasta ahora. Por otra parte, no hay ningún significado oculto ni nada de eso. Donde sí que hay algo de significados ocultos es en el título de la maqueta, “End at 953”. Esta cifra es la suma del número total de compases que tiene cada tema del disco, así que la música termina al llegar al compás 953.

-Hace tiempo tuvisteis una cantante femenina, sino me equivoco, ¿era diferente el resultado vocal?

Sí, sin duda que era diferente. Esther, la anterior cantante que teníamos, procedía de una rama musical diferente de la del resto de miembros. Sus principales influencias eran el soul, el jazz, y la música negra en general, y eso era determinante en su estilo de cantar. Sin embargo, le gustaba el rock y no era reticente al metal. Por diferentes motivos, en agosto de 2007, Esther abandonó el grupo y al cabo de medio año Erik entró como cantante. Las influencias de Erik son más genuinamente metaleras y ahí está su estilo de cantar para demostrarlo.

-¿Que recuerdos tenéis del primer concierto? Aquel primer concierto en la iglesia más característica de Barcelona.

En efecto, nuestro primer concierto fue en abril de 2005 al pie de la Sagrada Família de Barcelona. De ese concierto atesoramos unos recuerdos especialísimos porqué, a parte de ser nuestro debut, tuvimos la gran suerte de estrenarnos delante de nuestra gente ya que casi todos nosotros hemos crecido en ese barrio. Si a eso se suma que detrás nuestro teníamos como fondo un monumento de tal majestuosidad como la Sagrada Família, el recuerdo y la emotividad de ese concierto se hacen inolvidables.

-El grupo empezó a formarse en un instituto. Por esta idea, nos hace entender, que la edad media de sus miembros no superará los 25 años, ¿no es así¿. ¿Tan jovencitos y ya pegando así de fuerte?

Todos los miembros nacimos en 1985, excepto Erik que es de 1983, por lo tanto, estamos entre los 24 y los 26. En efecto, el núcleo del grupo empezó a formarse en un instituto, pero los tres miembros iniciales Sete (teclado), Puy (guitarra) y Seo (bajo), se conocían ya desde la guardería. Como tantos y tantos grupos fue en el instituto cuando, por allá el 2003, empezaron a quedar en sus casas para versionar canciones de Maiden o Metallica. Al cabo de poco Frik (guitarra) aterrizó en el instituto y se incorporó en el grupo. En julio de 2004 se contactó con Adrià a través de un anuncio que puso en el Taller de Músics de Barcelona en el que sus aspiraciones y objetivos coincidían a la perfección con los del grupo, y tras una brevísima prueba entró como batería. Luego, en el 2005, vino Esther y, tras su marcha, Erik entró en abril de 2008. A pesar de nuestra edad, todos hemos mamado metal desde la adolescencia y eso, quieras o no, acaba calando en la forma de entender y crear la música. Si en un principio escuchábamos metal clásico de los 80, con el tiempo acabamos abarcando desde ese metal clásico hasta el thrash, pasando por el power metal, el metal progresivo, etc.

-Escuchando el álbum, hay algunas canciones, sobretodo ZZZ, que tiene unos riffs de guitarra increíbles, ¿de dónde viene este estilo?, ¿a que suena Blue Coconut? ¿De qué tratan las pocas letras que se pueden apreciar en el disco?

El estilo de Blue Coconut se podría definir como metal progresivo. Con eso queremos decir que la base es netamente metalera, pero incorporamos muchos elementos ajenos al género como, por ejemplo, el jazz, la bossa nova y el flamenco. En nuestra música se puede encontrar casi de todo. Siguiendo ese ejemplo que nos citas, en “ZZZ” predominan esos riffs de guitarra metaleros pero al final del tema introducimos un tumbao cubano y algo de funky. En otro tema, “Torn”, introducimos un pasaje que recuerda a la bulería. Sin duda, esta mezcla de estilos se debe a que tendemos a escuchar música muy diversa, no sólo metal, y a nuestra formación musical. Tanto los guitarristas, como el batería y el bajista han pasado por el Taller de Músics de Barcelona, donde la formación que ahí se imparte se basa en el jazz. Por otro lado, el teclista llevaba muchísimos años estudiando piano clásico en escuelas de barrio hasta llegar a la Escola Superior de Música de Catalunya. Las letras tratan temas distintos. Por ejemplo, “Torn” trata sobre las relaciones personales y el afán de superar desamores. Por otra parte, la idea de la letra de “?nuro”, que está cantada en catalán, surgió hace unos años cuando aparecieron noticias de que se había hecho el primer trasplante facial con tejidos de un difunto. La letra de esa canción es un intento de aproximación a los pensamientos y dudas de un personaje trasplantado cuando se examina delante de un espejo. Al final, decide suicidarse y se ahorca con una cuerda (?nuro significa “cuerda” en esperanto). Por otro lado, “ZZZ” es instrumental y “Black Earth” trata el tema de las drogas. Por último, la letra de “Cage of Sands” está inspirada en el escrito que hizo el preso del IRA Bobby Sands dentro de la prisión de Maze, allá por 1980, en el que relata cómo eran las 24 horas de un día en esa prisión.

-Y por último, mandar un saludo para todos los Lectores/Oyentes de La Otra Mirada del Rock & Roll.Y ya os dejamos en paz.

Por supuesto, queremos saludar efusivamente a todos los seguidores de La Otra Mirada del Rock & Roll y agradecer vuestra atención y dedicación. Aprovechamos para indicar que, para más información, pueden contactar con nosotros vía MySpace http://www.myspace.com/bluecoconut

¡Salud!

divendres 6 de novembre de 2009

Blue Coconut a la Ràdio Municipal de Terrassa

Ei gent.

Aquest dimarts ens entrevistaran al programa La Gola del Llop de la Ràdio Municipal de Terrassa (95.2 FM). Aquest programa s'emetrà el dimecres 11 i el dissabte 14 de 23h a 00h. De totes maneres, intentarem aconseguir l'àudio i ja el penjaríem en algun lloc.

Us recordem que al reproductor del nostre MySpace hi ha penjades algunes entrevistes que ens han anat fent.

Fins aviat!

dimecres 28 d’octubre de 2009

Blue Coconut a la ràdio (àudios)

Molt bones!

La setmana passada vam ser al programa Ovella Negra Rock de Boca Ràdio i us voldríem dir com ho podeu escoltar. Bé, aprofitem per dir-vos que també trobareu les altres dues entrevistes que ens han fet: al programa Aturuxos de Ràdio Ciutat Vella i al programa El Cafè Metàl·lic de Ràdio Ciutat de Badalona.

Si aneu al nostre MySpace trobareu els àudios d'aquestes entrevistes. http://www.myspace.com/bluecoconut

Fins aviat!!

divendres 23 d’octubre de 2009

Crítica al portal RockTotal.com

Ei gent.

Portem molt temps sense comentar gaire cosa perquè estem immersos de ple en un procés de composició de cara a un projecte força ambiciós que ens hem plantejat. Ja us direm alguna cosa quan sigui el moment.

Mentrestant, van apareixent noves crítiques de la nostra maqueta. En aquest cas, hem aparegut al portal RockTotal.com. Aquí teniu l'enllaç.

Tot seguit us posem el text sencer:

BLUE COCONUT

End At 953


Puntuación: 8/10

Una de las grandes satisfacciones que da escuchar maquetas es descubrir que hay gente que tiene muchas ganas de hacer música, que les gusta hacerlo y que disfrutan con ello, y gracias a su disfrute nos deleitamos los demás. Es el caso de los catalanes BLUE COCONUT, que se han marcado una maqueta progresiva con tintes duros bastante agradable, con partes instrumentales realmente excepcionales. Poca apuesta por la comercialidad y un gran atrevimiento con un estilo con el que es fácil quedar en ridículo si no lo sabes hacer bien.

Y así, sin ningún tipo de vergüenza, nos presentan un magnífico “End At 953”, un trabajo genial para cuatro años de actuaciones en directo. Teniendo en cuenta que esta es su primera maqueta, se te ponen los pelos como escarpias al escuchar el primer tema, “Torn”, y descubrir su inmensa calidad. Una inconmensurable parte instrumental culminada con unas voces en el momento adecuado. Todo esto, por supuesto, enmarcado en una producción digna de ser reseñada, a cargo de Lolo Guerrero, excepto en “Cage Of Sands”, grabada por Frederic Fernández.

“Snuro” es el segundo corte, algo más corto, pero igualmente magnífico, con un reseñable trabajo de Puy en las guitarras. Esta canción tiene la particularidad de estar cantada en catalán, una rareza ya que el resto de los temas está en inglés.

A la carga se llega “ZZZ” con unas pesadas guitarras y unos presentes teclados, una genial instrumental en la que se rinde un buen homenaje a Mike Oldfield a través de la inolvidable melodía de “Tubular Bells”. “Black Earth” sigue en la línea de los anteriores. Un gran corte progresivo con toques fúnebres aderezados por unos carismáticos teclados, algo difícil de conseguir. Para despedirnos otro enorme corte, “Cage Of Sands”, un buen broche final para este grupo.

Enorme banda que podría llegar fuera de España si tiene suerte. La calidad les sobra y deberían ser escuchados por las discográficas, porque son un buen motivo para salir de la crisis. La maqueta está disponible en su web (http://www.blue-coconut.net), por lo que yo no perdería ni un momento e iría a descargarla, ya que, afortunadamente, está bajo licencia Creative Commons.



TRACKLIST FORMACIÓN

1.- Torn
2.- Snuro
3.- ZZZ
4.- Black Earth
5.- Cage Of Sands

- Frik: Guitarras
- Adri: Batería
- Seo: Bajo
- Puy: Guitarra y voces
- Erik: Voces
- Sete: Teclado y voces

Carlos Camino

dimecres 26 d’agost de 2009

Concert a Festes de Sants

Aquest any sí!

L'any passat vam tocar a les festes de Gràcia, i havíem de tocar també a Sants, però hi havia hagut un malentès amb la data exacta del concert, i al final no va poder ser. Però aquest any sí, tocarem a les Festes Majors del barri de Sants!

Sense allargar-me molt més, que ja em conec, això serà aquest divendres 28 d'agost, al c/Guadiana, i els concerts començaran a les 23.00. Serem els segons de tres grups: primer un grup de rap, després nosaltres i per últim un grup de funky-disco. Per fer-nos una idea, nosaltres tocarem al voltant de les 0.00. Vamos, que tindreu temps de veure el Barça de sobres, i venir-ho a celebrar amb nosaltres!

Per cert, prepareu-vos perquè serà el concert més llarg de Blue Coconut fins el dia d'avui, així que tindreu de tot: un munt de temes propis, i un munt de versions, de metal progressiu, de metal no-tan-progressiu (vamos, del de tota la vida), i fins i tot de no-metal!!

No puc dir més. Bé, si, que ens veiem divendres!

Salut i Prog!

divendres 19 de juny de 2009

Post-Concert (La Nau)

Amb molta menys demora que l'última vegada (com podeu veure, la meva conducta millora dia rere dia) ens trobem aquí per rememorar el concert de dissabte passat, dia 13 de juny, a La Nau del Poblenou junt amb Sargon i Dragonslayer.

Primer de tot, cal recordar que es tractava de la primera vegada que Blue Coconut s'encarregava de muntar el concert, en el sentit de buscar sala i fer les gestions necessàries, buscar els grups, fer funcionar els horaris, intentar i confiar a portar el màxim de gent possible, etc. La sensació, passat aquell dia, és de satisfacció per la feina feta i pel resultat: el concert, més enllà d'un malentès amb la sala que ens va estar a punt de desmuntar els horaris, va funcionar correctament dins el previst i ens ho vam passar teta damunt de l'escenari (esperem que el públic que va venir també ho fes!)

Els companys que ens vam buscar per la festa de dissabte no podien haver estat millors: van obrir la nit els Dragonslayer, als qui pràcticament no coneixíem personalment, i van fer un molt bon concert, fent entrar a la gent en el tema. A més van demostrar ser una gent molt legal i agradable, amb qui es pot comptar per muntar un munt de bolus com aquest. Gràcies!


I per fi va arribar un dia que feia temps teníem ganes de viure, i és el fet de tocar en un mateix concert amb els Sargon, un grup que considerem gran amic de Blue Coconut, i un referent en molts sentits per a nosaltres. Es va donar el cas, a més, que era el penúltim concert de l'Uri, el cantant, l'últim a Barcelona, i això ho feia encara més especial, ja que per a nosaltres és una peça clau de Sargon. Des d'aquí una forta abraçada a ell i a tot el grup, que estem convençuts que podran omplir de la millor forma possible aquest gran buit que el Titan deixa per anar a triomfar als EEUU! Gràcies, va ser magnífic!


I pel que fa al nostre concert, dir-vos que, com sempre, i encara que soni molt tòpic, teníem moltes ganes de tocar! És el que té, havent tret un CD i no havent fet un concert des de la seva presentació ja fa més de mig any... ¬_¬' (certament no tenim perdó, quina patxorra). Això va fer possible que vinguéssim amb les piles recarregades, amb un repertori quasi nou, que teníem moltes ganes d'estrenar, tant de temes propis com de versions.


Les sensacions allà dalt, des del moment en què l'alarma de Snooze (una de les nostres estrenes) va anunciar l'inici del concert, van ser molt agradables, crec que puc parlar en nom de tots i dir que va ser un dels concerts en què ens hem sentit més còmodes tocant (només calia mirar la meva indumentària, més còmode impossible, tot i que veus internes a Blue Coconut s'han encarregat d'enverinar malèficament l'ambient substituint l'adjectiu còmode per cutre... grrrrr!! XD en fi, ja hi estic acostumat), disfrutant tot i algun dubte amb el so que rebíem per monitors, però sabent que a la sala estava sonant de collons, passant-ho bé, vibrant-ho, i dándolo todo peña, qué coño!! L'ego de l'Adri estava tant pels núvols que fins i tot es va posar una càmera que el filmés només a ell, imagineu-vos com estava l'ambientassu! El Frik lluïa nou look que va causar furor entre el sector femení per molt que els mascles sempre correm a criticar-lo, que si estàs molt emo, mariquita, i coses d'aquestes (serà l'enveja), el Seo i el Puy eren els que s'ho passaven més teta perquè s'havien preparat una coreografia basada bàsicament (valga la redundància) en uns salts molt molons que feien alhora i la caiguda dels quals coincidia amb l'atac de la nota o acord (segons si ens referim al Seo o al Puy, clar), i tu Erik, ja pots anar dient de mí, però la camisa vermella que lluïa el nostre cantant cantava força eh. Es va atrevir a fer allò que fan els cantats guais que mola tant de seure a davant la bateria i cridar "que passa, que no hi ha ningú aquí?" i llavors els mil·lers d'espectadors criden fervorosament i tal. Vamos, que estem fets uns professionals (¬_¬`...)


La veritat és que feia força patxoca veure el públic pendent del que feiem i que omplien dignament la sala (és obvi que no esperàvem 400 persones, però al final l'assistència la podem considerar força exitosa, més de 130 persones!). A vosaltres també, moltes gràcies, per seguir creient que val la pena gastar-se 8 € per passar una gran estona amb nosaltres i els nostres companys Sargon i Dragonslayer. Hem de donar un cop més les gràcies al Seo gran per tornar-se a encarregar del so nostre i dels Sargon i pel bon resultat obtingut, i al Diego que, tot i que no va poder posar les projeccions per problemes d'última hora, allà estava disposat a ajudar-nos un cop més! També a la Rocío, la noia que s'encarrega del merchandasing de Sargon, a qui vam deixar les nostres maquetes, i se'n van vendre 3!


Arribats a aquest punt, us recordaré el set list d'aquell dia:

Snooze (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Used (Pain of Salvation)
Demà (Blue Coconut)
War Inside My Head (Dream Theater)
The Test That Stumped Them All (Dream Theater)
Cage of Sands (Blue Coconut)
The Eyes of Medusa (Symphony X)

Em despediré prenent-li per una vegada una expressió típica a l'Uri:

Fins aviat, Titans!

Salut i Prog!