Blue Coconut, metall progressiu des de Barcelona

Adéu

2011-03-27T23:56:00.002+02:00

Ha arribat un moment molt estrany...

el de dir-vos que Blue Coconut pleguem. Sabem que a molts us sorprendrà, de la mateixa manera que tampoc ens ho hauríem pensat nosaltres mateixos fa molt poc temps, però sembla ser que tot, o quasi tot, s'acaba algun dia o altre.

Al llarg del anys el grup, com qualsevol relació, ha seguit una evolució natural que ha acabat portant a cadascú a una situació pròpia dintre d'aquest. En un moment de reflexió sincera ens hem adonat que no totes aquestes situacions personals encaixen en la direcció que Blue Coconut ha pres en els últims temps, i el resultat de tot això ha estat la nostra dissolució.

Com que no ens volem estendre gaire més, només ens queda agrair-vos el suport, la fidelitat i l'estima que hem sentit per part vostra (amics, família, seguidors...) en tot moment, i demanar-vos que ens pugueu entendre i que, per tant, no sigueu molt durs amb nosaltres!

No ens volem oblidar dels anteriors membres de Blue Coconut (Frik, Èrik i Esther), com tampoc de tots aquells del nostre entorn que s'han implicat en un moment o altre en el nostre projecte de forma incondicional (sabeu qui sou!). A tots ells, mil gràcies.

I, finalment, només ens queda comunicar-vos que ens acomiadarem amb un concert, així que estigueu encara atents a properes notícies!

Una abraçada,

B.C. (Adri, Puy, Seo, Sete)

Busquem cantant!!

2010-05-11T10:01:00.004+02:00

Hola a tothom!

Estem buscant una veu pel grup. No ens tanquem a cap possibilitat, ho volem provar tot. Alguns grups de referència serien Pain of Salvation, Incubus, Oceansize, Tool, ...

Si us interessa, o si sabeu d'algú a qui li pugui interessar, envieu-nos un correu a bcoconut@gmail.com o truqueu-nos als telèfons de contacte següents: 675 40 99 71 (Puy) o 626 20 54 73 (Sete).

Us deixem el cartell oficial:

Moltes gràcies i fins aviat!!

Resposta a "Baixes a Blue Coconut"

2010-03-30T00:33:00.001+02:00

Hola a tothom,

arribat aquest moment en l'evolució de Blue Coconut i quedant fora del nou projecte compositiu em trobo amb diversitat de sentiments que m'arriben alhora; sento orgull per haver participat en un grup amb tan de potencial, tristesa per no poder-hi seguir, motivat per buscar un nou camí en la música i agraït per l'honestedat i sinceritat mutua que sempre hem compartit amb els "cocos". Sigui com sigui en cap moment sento rabia o odi per la decisió presa ja que d'alguna manera era una problemàtica que arrossegàvem fa 2 anys quan em van acceptar com a nou cantant, ja llavors va ser molt lent el procés d'integració pel mateix motiu.

El 23 d'abril faré el meu últim concert com a membre de Blue Coconut que és força símbolic ja que es repeteix una situació viscuda; des de principis de 2008 que em vaig posar en contacte amb la banda per primera vegada i que vam quedar, parlar, negociar, provar... no va ser fins el concert de Festassa d'aquell any que vaig arribar a ser oficialment el nou cantant i una vegada més, després d'uns mesos amb reunions, assajos, sortides... no és fins al concert de Festassa 2010 en que deixo oficialment de ser-ho. És per això que agraïria a tothom que ha format part de la familia Blue Coconut així com també tota la gent a que m'ha seguit en el meu camí com a membre de varies bandes que compartís amb nosaltres aquesta actuació, ja que n'estic convençut que quedarà enregistrat com a uns dels meus millors records.

Una abraçada i fins molt aviat.

Erik Llerena March

Baixes a Blue Coconut

2010-03-25T17:51:00.007+01:00

És la segona vegada que apareix un post amb aquest títol, i la veritat és que resulta difícil escriure aquestes línies, però s'ha de fer.

El Frik i l'Erik deixen de ser membres de Blue Coconut.

El cas és que, com ja sabeu, fa un temps que ens trobem en una nova etapa, treballant amb calma en un projecte compositiu. Enmig de tot aquest procés no ha faltat espai per a la reflexió personal i de grup, i això ha portat conseqüències. Caminar sis persones en una mateixa direcció i a l'interès de tothom pot resultar tremendament complicat, i hem dedicat força estones de conversa a plantejar-nos si la manera d'encarar la nova feina, així com la comunicació dins el grup, podia encaixar en un mateix model que satisfés, alhora, el Frik i la resta dels cocos. Des del primer moment hi ha hagut la voluntat i la intenció de trobar punts en comú que ens permetessin tirar endavant junts però, finalment, l'opció que sembla més convenient ara mateix, tant per a nosaltres com per al Frik, és que continuem per camins diferents.

El cas de l'Erik és un altre tipus de problemàtica. Després d'aquests dos anys que porta amb nosaltres, i replantejant-nos el seu paper en aquest nou camí del grup, falta unanimitat a l'hora de posar-se d'acord sobre un tema fonamental, de base: és la veu que vol Blue Coconut? Plantejada aquesta pregunta, com ja hem dit, manca una unanimitat (que no comprensió) que permetria tirar endavant sense problema i, enlloc d'això, el grup ha decidit que ha de continuar buscant una veu que, decididament, encaixi per a tot el grup. Volem remarcar que parlem en termes genèrics de "la veu" del grup, i no parlem en cap moment de qüestions referides a l'Erik com la seva actitud, qualitat com a cantant, o com a persona. Sincerament, en aquest sentit creiem que ha estat exemplar el seu treball a Blue Coconut. És més aviat una qüestió de caràcter de veu, de color, de timbre, d'estil... Sabem que hi haurà gent que no ho compartirà, però esperem que entengueu el problema de base.

Dit això, i més enllà de la tristor pròpia d'aquest tipus de situacions, ens queda agrair-vos de tot cor el que heu fet per Blue Coconut, desitjar-vos tot l'èxit del món en els projectes musicals i vitals que decidiu tirar endavant, i dir-vos que aquí seguiu tenint casa vostra pel que necessiteu: sereu rebuts amb els braços oberts!

Una abraçada.

PD: pels lectors (en queda algun encara? XD), no ens volem acomiadar sense anunciar-vos que estigueu atents properament, perquè per Sant Jordi (que no al Palau Sant Jordi) tocarem un cop més a Festassa. L'Erik farà amb nosaltres el seu concert de comiat, i el Frik actuarà després amb els Slug Ensemble, on toca la bateria i on canta el Puy! Ja veieu que la cosa pinta interessant, no hi podreu faltar!

Crítica al portal Sea of Tranquility

2010-01-17T22:31:00.004+01:00

Ei gent.

Aquí us posem la crítica que ha sortit a la web Sea of Tranquility. Us recordem que al nostre MySpace trobareu algunes de les entrevistes que ens han fet a diverses ràdios catalanes.

Salut!

--
Blue Coconut: End at 953 (Demo)

With a name like Blue Coconut, I was expecting some bizarre version of a prog-rockin' Jimmy Buffett. Instead, I get a Spanish progressive-metal band whose five-song demo CD End at 953 shows some promise.

With riff-heavy elements of Dream Theater, Fates Warning and Pain of Salvation, this six-piece outfit incorporates both English and Spanish lyrics. Erik Llerena's vocals get buried in a weak mix, but the arrangements are powerful enough to leave a lasting impression. Blue Coconut saves its strongest material for the end, as the final two songs, "Black Earth" and "Cage of Sands" — each clocking in at around 10 minutes — reveal the full potential of this young band. Particularly impressive are the extended guitar solos by Frederic Fernandez and Marcel Puy.

This isn't anything we haven't heard before, but it's clear Blue Coconut is serious about moving forward. The demo comes packaged like a real CD (complete with liner notes, lyrics, a band photo and even a bonus track), and these guys seem hungry enough to make something happen.

Track Listing:
1) Torn
2) Snuro
3) ZZZ
4) Black Earth
5) Cage of Sands

Added: January 17th 2010
Reviewer: Michael Popke
Score:
Related Link: Download the free demo at Blue Coconut on MySpace
Hits: 10
Language: english

Entrevista a La Otra Mirada del Rock & Roll

2009-12-16T16:12:00.006+01:00

Ei, aquí us posem l'entrevista que ha aparegut al webzine La Otra Mirada del Rock & Roll. Si aneu a la secció de "Reseñas de CD's" també hi trobareu un comentari del disc.

Primer trabajo de una banda, que viene dando muy fuerte. Tan fuerte, como que han sacado cinco trallazos de heavy melódico, que por su duración, podrían parecer diez canciones bien agusto. Parece ser, que han querido imprimir la duración de diez o doce canciones en cinco. Y de que manera. Pero para dejar de especular, y hablar cosas sin sentido, Francisco Molero, se pone en contacto con la banda, directamente desde Barcelona, para que nos aclaren todo lo relativo a este lanzamiento, y adonde van a ir a presentarlo, por si vives cerca, y te apetece pasar un rato de agradable heavy melódico.

http://www.blue-coconut.net/

Publicado por Francisco Molero---En Fecha de 15/12/09

-Primera maqueta, y el sonido de la misma parece, que lleváis toda vuestra vida en esto, ¿habéis formado parte anteriormente de otros grupos, o Blue Coconut es el primero?

Para los cinco de los seis miembros del grupo, Blue Coconut ha sido su primer proyecto musical. La única excepción es Erik (cantante), quien estuvo en otras formaciones como Mazo y Darian. Con el tiempo, otros miembros han diversificado su actividad musical, por ejemplo Adrià (batería) compagina Blue Coconut con el grupo Malaventura, Frik (guitarra), hace lo propio con el grupo Apac y éste y Puy también están embarcados en el proyecto Slug Ensemble.

-Referente al grupo, ¿qué significa el nombre?

El nombre del grupo surgió en una sesión de lluvia de ideas que mantuvieron Puy (guitarra) y Seo (bajo) mientras el grupo aún estaba en formación. El objetivo era buscar nombres absurdos y éste es uno de los que salió. Cuando lo propusieron se aprobó por asentimiento y así hasta ahora. Por otra parte, no hay ningún significado oculto ni nada de eso. Donde sí que hay algo de significados ocultos es en el título de la maqueta, “End at 953”. Esta cifra es la suma del número total de compases que tiene cada tema del disco, así que la música termina al llegar al compás 953.

-Hace tiempo tuvisteis una cantante femenina, sino me equivoco, ¿era diferente el resultado vocal?

Sí, sin duda que era diferente. Esther, la anterior cantante que teníamos, procedía de una rama musical diferente de la del resto de miembros. Sus principales influencias eran el soul, el jazz, y la música negra en general, y eso era determinante en su estilo de cantar. Sin embargo, le gustaba el rock y no era reticente al metal. Por diferentes motivos, en agosto de 2007, Esther abandonó el grupo y al cabo de medio año Erik entró como cantante. Las influencias de Erik son más genuinamente metaleras y ahí está su estilo de cantar para demostrarlo.

-¿Que recuerdos tenéis del primer concierto? Aquel primer concierto en la iglesia más característica de Barcelona.

En efecto, nuestro primer concierto fue en abril de 2005 al pie de la Sagrada Família de Barcelona. De ese concierto atesoramos unos recuerdos especialísimos porqué, a parte de ser nuestro debut, tuvimos la gran suerte de estrenarnos delante de nuestra gente ya que casi todos nosotros hemos crecido en ese barrio. Si a eso se suma que detrás nuestro teníamos como fondo un monumento de tal majestuosidad como la Sagrada Família, el recuerdo y la emotividad de ese concierto se hacen inolvidables.

-El grupo empezó a formarse en un instituto. Por esta idea, nos hace entender, que la edad media de sus miembros no superará los 25 años, ¿no es así¿. ¿Tan jovencitos y ya pegando así de fuerte?

Todos los miembros nacimos en 1985, excepto Erik que es de 1983, por lo tanto, estamos entre los 24 y los 26. En efecto, el núcleo del grupo empezó a formarse en un instituto, pero los tres miembros iniciales Sete (teclado), Puy (guitarra) y Seo (bajo), se conocían ya desde la guardería. Como tantos y tantos grupos fue en el instituto cuando, por allá el 2003, empezaron a quedar en sus casas para versionar canciones de Maiden o Metallica. Al cabo de poco Frik (guitarra) aterrizó en el instituto y se incorporó en el grupo. En julio de 2004 se contactó con Adrià a través de un anuncio que puso en el Taller de Músics de Barcelona en el que sus aspiraciones y objetivos coincidían a la perfección con los del grupo, y tras una brevísima prueba entró como batería. Luego, en el 2005, vino Esther y, tras su marcha, Erik entró en abril de 2008. A pesar de nuestra edad, todos hemos mamado metal desde la adolescencia y eso, quieras o no, acaba calando en la forma de entender y crear la música. Si en un principio escuchábamos metal clásico de los 80, con el tiempo acabamos abarcando desde ese metal clásico hasta el thrash, pasando por el power metal, el metal progresivo, etc.

-Escuchando el álbum, hay algunas canciones, sobretodo ZZZ, que tiene unos riffs de guitarra increíbles, ¿de dónde viene este estilo?, ¿a que suena Blue Coconut? ¿De qué tratan las pocas letras que se pueden apreciar en el disco?

El estilo de Blue Coconut se podría definir como metal progresivo. Con eso queremos decir que la base es netamente metalera, pero incorporamos muchos elementos ajenos al género como, por ejemplo, el jazz, la bossa nova y el flamenco. En nuestra música se puede encontrar casi de todo. Siguiendo ese ejemplo que nos citas, en “ZZZ” predominan esos riffs de guitarra metaleros pero al final del tema introducimos un tumbao cubano y algo de funky. En otro tema, “Torn”, introducimos un pasaje que recuerda a la bulería. Sin duda, esta mezcla de estilos se debe a que tendemos a escuchar música muy diversa, no sólo metal, y a nuestra formación musical. Tanto los guitarristas, como el batería y el bajista han pasado por el Taller de Músics de Barcelona, donde la formación que ahí se imparte se basa en el jazz. Por otro lado, el teclista llevaba muchísimos años estudiando piano clásico en escuelas de barrio hasta llegar a la Escola Superior de Música de Catalunya. Las letras tratan temas distintos. Por ejemplo, “Torn” trata sobre las relaciones personales y el afán de superar desamores. Por otra parte, la idea de la letra de “?nuro”, que está cantada en catalán, surgió hace unos años cuando aparecieron noticias de que se había hecho el primer trasplante facial con tejidos de un difunto. La letra de esa canción es un intento de aproximación a los pensamientos y dudas de un personaje trasplantado cuando se examina delante de un espejo. Al final, decide suicidarse y se ahorca con una cuerda (?nuro significa “cuerda” en esperanto). Por otro lado, “ZZZ” es instrumental y “Black Earth” trata el tema de las drogas. Por último, la letra de “Cage of Sands” está inspirada en el escrito que hizo el preso del IRA Bobby Sands dentro de la prisión de Maze, allá por 1980, en el que relata cómo eran las 24 horas de un día en esa prisión.

-Y por último, mandar un saludo para todos los Lectores/Oyentes de La Otra Mirada del Rock & Roll.Y ya os dejamos en paz.

Por supuesto, queremos saludar efusivamente a todos los seguidores de La Otra Mirada del Rock & Roll y agradecer vuestra atención y dedicación. Aprovechamos para indicar que, para más información, pueden contactar con nosotros vía MySpace http://www.myspace.com/bluecoconut

¡Salud!

Blue Coconut a la Ràdio Municipal de Terrassa

2009-11-06T18:58:00.004+01:00

Ei gent.

Aquest dimarts ens entrevistaran al programa La Gola del Llop de la Ràdio Municipal de Terrassa (95.2 FM). Aquest programa s'emetrà el dimecres 11 i el dissabte 14 de 23h a 00h. De totes maneres, intentarem aconseguir l'àudio i ja el penjaríem en algun lloc.

Us recordem que al reproductor del nostre MySpace hi ha penjades algunes entrevistes que ens han anat fent.

Fins aviat!

Blue Coconut a la ràdio (àudios)

2009-10-28T20:30:00.003+01:00

Molt bones!

La setmana passada vam ser al programa Ovella Negra Rock de Boca Ràdio i us voldríem dir com ho podeu escoltar. Bé, aprofitem per dir-vos que també trobareu les altres dues entrevistes que ens han fet: al programa Aturuxos de Ràdio Ciutat Vella i al programa El Cafè Metàl·lic de Ràdio Ciutat de Badalona.

Si aneu al nostre MySpace trobareu els àudios d'aquestes entrevistes. http://www.myspace.com/bluecoconut

Fins aviat!!

Crítica al portal RockTotal.com

2009-10-23T20:16:00.002+02:00

Ei gent.

Portem molt temps sense comentar gaire cosa perquè estem immersos de ple en un procés de composició de cara a un projecte força ambiciós que ens hem plantejat. Ja us direm alguna cosa quan sigui el moment.

Mentrestant, van apareixent noves crítiques de la nostra maqueta. En aquest cas, hem aparegut al portal RockTotal.com. Aquí teniu l'enllaç.

Tot seguit us posem el text sencer:

BLUE COCONUT
End At 953

Puntuación: 8/10

Una de las grandes satisfacciones que da escuchar maquetas es descubrir que hay gente que tiene muchas ganas de hacer música, que les gusta hacerlo y que disfrutan con ello, y gracias a su disfrute nos deleitamos los demás. Es el caso de los catalanes BLUE COCONUT, que se han marcado una maqueta progresiva con tintes duros bastante agradable, con partes instrumentales realmente excepcionales. Poca apuesta por la comercialidad y un gran atrevimiento con un estilo con el que es fácil quedar en ridículo si no lo sabes hacer bien.

Y así, sin ningún tipo de vergüenza, nos presentan un magnífico “End At 953”, un trabajo genial para cuatro años de actuaciones en directo. Teniendo en cuenta que esta es su primera maqueta, se te ponen los pelos como escarpias al escuchar el primer tema, “Torn”, y descubrir su inmensa calidad. Una inconmensurable parte instrumental culminada con unas voces en el momento adecuado. Todo esto, por supuesto, enmarcado en una producción digna de ser reseñada, a cargo de Lolo Guerrero, excepto en “Cage Of Sands”, grabada por Frederic Fernández.

“Snuro” es el segundo corte, algo más corto, pero igualmente magnífico, con un reseñable trabajo de Puy en las guitarras. Esta canción tiene la particularidad de estar cantada en catalán, una rareza ya que el resto de los temas está en inglés.

A la carga se llega “ZZZ” con unas pesadas guitarras y unos presentes teclados, una genial instrumental en la que se rinde un buen homenaje a Mike Oldfield a través de la inolvidable melodía de “Tubular Bells”. “Black Earth” sigue en la línea de los anteriores. Un gran corte progresivo con toques fúnebres aderezados por unos carismáticos teclados, algo difícil de conseguir. Para despedirnos otro enorme corte, “Cage Of Sands”, un buen broche final para este grupo.

Enorme banda que podría llegar fuera de España si tiene suerte. La calidad les sobra y deberían ser escuchados por las discográficas, porque son un buen motivo para salir de la crisis. La maqueta está disponible en su web (http://www.blue-coconut.net), por lo que yo no perdería ni un momento e iría a descargarla, ya que, afortunadamente, está bajo licencia Creative Commons.

TRACKLIST		FORMACIÓN
1.- Torn 2.- Snuro 3.- ZZZ 4.- Black Earth 5.- Cage Of Sands		- Frik: Guitarras - Adri: Batería - Seo: Bajo - Puy: Guitarra y voces - Erik: Voces - Sete: Teclado y voces

Carlos Camino

Concert a Festes de Sants

2009-08-26T23:49:00.002+02:00

Aquest any sí!

L'any passat vam tocar a les festes de Gràcia, i havíem de tocar també a Sants, però hi havia hagut un malentès amb la data exacta del concert, i al final no va poder ser. Però aquest any sí, tocarem a les Festes Majors del barri de Sants!

Sense allargar-me molt més, que ja em conec, això serà aquest divendres 28 d'agost, al c/Guadiana, i els concerts començaran a les 23.00. Serem els segons de tres grups: primer un grup de rap, després nosaltres i per últim un grup de funky-disco. Per fer-nos una idea, nosaltres tocarem al voltant de les 0.00. Vamos, que tindreu temps de veure el Barça de sobres, i venir-ho a celebrar amb nosaltres!

Per cert, prepareu-vos perquè serà el concert més llarg de Blue Coconut fins el dia d'avui, així que tindreu de tot: un munt de temes propis, i un munt de versions, de metal progressiu, de metal no-tan-progressiu (vamos, del de tota la vida), i fins i tot de no-metal!!

No puc dir més. Bé, si, que ens veiem divendres!

Salut i Prog!

Post-Concert (La Nau)

2009-06-19T17:34:00.007+02:00

Amb molta menys demora que l'última vegada (com podeu veure, la meva conducta millora dia rere dia) ens trobem aquí per rememorar el concert de dissabte passat, dia 13 de juny, a La Nau del Poblenou junt amb Sargon i Dragonslayer.

Primer de tot, cal recordar que es tractava de la primera vegada que Blue Coconut s'encarregava de muntar el concert, en el sentit de buscar sala i fer les gestions necessàries, buscar els grups, fer funcionar els horaris, intentar i confiar a portar el màxim de gent possible, etc. La sensació, passat aquell dia, és de satisfacció per la feina feta i pel resultat: el concert, més enllà d'un malentès amb la sala que ens va estar a punt de desmuntar els horaris, va funcionar correctament dins el previst i ens ho vam passar teta damunt de l'escenari (esperem que el públic que va venir també ho fes!)

Els companys que ens vam buscar per la festa de dissabte no podien haver estat millors: van obrir la nit els Dragonslayer, als qui pràcticament no coneixíem personalment, i van fer un molt bon concert, fent entrar a la gent en el tema. A més van demostrar ser una gent molt legal i agradable, amb qui es pot comptar per muntar un munt de bolus com aquest. Gràcies!

I per fi va arribar un dia que feia temps teníem ganes de viure, i és el fet de tocar en un mateix concert amb els Sargon, un grup que considerem gran amic de Blue Coconut, i un referent en molts sentits per a nosaltres. Es va donar el cas, a més, que era el penúltim concert de l'Uri, el cantant, l'últim a Barcelona, i això ho feia encara més especial, ja que per a nosaltres és una peça clau de Sargon. Des d'aquí una forta abraçada a ell i a tot el grup, que estem convençuts que podran omplir de la millor forma possible aquest gran buit que el Titan deixa per anar a triomfar als EEUU! Gràcies, va ser magnífic!

I pel que fa al nostre concert, dir-vos que, com sempre, i encara que soni molt tòpic, teníem moltes ganes de tocar! És el que té, havent tret un CD i no havent fet un concert des de la seva presentació ja fa més de mig any... ¬_¬' (certament no tenim perdó, quina patxorra). Això va fer possible que vinguéssim amb les piles recarregades, amb un repertori quasi nou, que teníem moltes ganes d'estrenar, tant de temes propis com de versions.

Les sensacions allà dalt, des del moment en què l'alarma de Snooze (una de les nostres estrenes) va anunciar l'inici del concert, van ser molt agradables, crec que puc parlar en nom de tots i dir que va ser un dels concerts en què ens hem sentit més còmodes tocant (només calia mirar la meva indumentària, més còmode impossible, tot i que veus internes a Blue Coconut s'han encarregat d'enverinar malèficament l'ambient substituint l'adjectiu còmode per cutre... grrrrr!! XD en fi, ja hi estic acostumat), disfrutant tot i algun dubte amb el so que rebíem per monitors, però sabent que a la sala estava sonant de collons, passant-ho bé, vibrant-ho, i dándolo todo peña, qué coño!! L'ego de l'Adri estava tant pels núvols que fins i tot es va posar una càmera que el filmés només a ell, imagineu-vos com estava l'ambientassu! El Frik lluïa nou look que va causar furor entre el sector femení per molt que els mascles sempre correm a criticar-lo, que si estàs molt emo, mariquita, i coses d'aquestes (serà l'enveja), el Seo i el Puy eren els que s'ho passaven més teta perquè s'havien preparat una coreografia basada bàsicament (valga la redundància) en uns salts molt molons que feien alhora i la caiguda dels quals coincidia amb l'atac de la nota o acord (segons si ens referim al Seo o al Puy, clar), i tu Erik, ja pots anar dient de mí, però la camisa vermella que lluïa el nostre cantant cantava força eh. Es va atrevir a fer allò que fan els cantats guais que mola tant de seure a davant la bateria i cridar "que passa, que no hi ha ningú aquí?" i llavors els mil·lers d'espectadors criden fervorosament i tal. Vamos, que estem fets uns professionals (¬_¬`...)

La veritat és que feia força patxoca veure el públic pendent del que feiem i que omplien dignament la sala (és obvi que no esperàvem 400 persones, però al final l'assistència la podem considerar força exitosa, més de 130 persones!). A vosaltres també, moltes gràcies, per seguir creient que val la pena gastar-se 8 € per passar una gran estona amb nosaltres i els nostres companys Sargon i Dragonslayer. Hem de donar un cop més les gràcies al Seo gran per tornar-se a encarregar del so nostre i dels Sargon i pel bon resultat obtingut, i al Diego que, tot i que no va poder posar les projeccions per problemes d'última hora, allà estava disposat a ajudar-nos un cop més! També a la Rocío, la noia que s'encarrega del merchandasing de Sargon, a qui vam deixar les nostres maquetes, i se'n van vendre 3!

Arribats a aquest punt, us recordaré el set list d'aquell dia:

Snooze (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Used (Pain of Salvation)
Demà (Blue Coconut)
War Inside My Head (Dream Theater)
The Test That Stumped Them All (Dream Theater)
Cage of Sands (Blue Coconut)
The Eyes of Medusa (Symphony X)

Em despediré prenent-li per una vegada una expressió típica a l'Uri:

Fins aviat, Titans!

Salut i Prog!

Blue Coconut a la ràdio!!

2009-06-08T16:09:00.007+02:00

Aquesta tarda Blue Coconut anirem a dos programes de ràdio. Primer anirem a Ràdio Ciutat de Badalona (94.4 FM) a una entrevista del programa Cafè Metàl·lic. El programa s'emetrà demà dimarts 9 de juny de 15h a 16h, i el penjaran a la web. Després anirem a Ràdio Ciutat Vella a una altra entrevista al programa Aturuxos. Quan poguem penjarem fotos i l'àudio. Salut!

Concert Blue Coconut + Sargon + Dragonslayer confirmat!! 13 juny 2009

2009-06-01T11:27:00.008+02:00

Ei gent!

Bones notícies! Estem en condicions de confirmar que el dissabte 13 de juny tocarem amb Sargon i Dragonslayer a la sala La Nau (c/Alaba, 30). Els primers seran Dragonslayer (22h), els segons nosaltres (23h) i els tercers Sargon (00h). Les entrades tenen dos preus diferents. Si ens la compreu anticipada val 8€, si la compreu a la taquilla seran 10€ (totes les entrades inclouen una consumició).

Si en voleu una d'anticipada envieu-nos un correu a bcoconut@gmail.com i mirarem de donar-vos-la. Disposem de 40 entrades anticipades. De totes maneres, i per primer cop en un concert de Blue Coconut, les entrades es podran comprar en una botiga de discos! Aneu a la botiga Revolver del carrer Tallers i allà les trobareu. També en tenen 40.

Com que aquest concert l'hem organitzat nosaltres, us podem dir amb tota seguretat que els horaris seran aquests. No és allò de dir una hora sabent que començarem més tard; en aquest cas el concert començarà a les 22h, per tant, puntualitat!

Si encara no sabeu si us molarà prou aquest concert, visiteu els MySpaces de Sargon i Dragonslayer i ja veureu que val la pena venir per gaudir aquests dos grupassos! Si, a més, ens afegiu a nosaltres...

Hem de dir des d'aquí que ens fa moltíssima il·lusió tocar amb aquests dos grups amb tant prestigi dins l'escena metàl·lica de Catalunya i, sobretot, amb els nostres grans amics de Sargon. Des que Blue Coconut funciona que dèiem de fer un concert amb Sargon, i per fi podem dir que ho farem. Serà molt gran titans!!

Això és tot.

Fins el dia 13!

Nou concert: dissabte 13 juny Blue Coconut - Sargon - Dragonslayer

2009-05-23T02:05:00.006+02:00

Ei gent.

Feia temps que no posàvem coses noves perquè estàvem concentrats en organitzar una cosa que comença a agafar forma. Bé, ens hem proposat organitzar el nostre primer concert i la cosa està ja força encarrilada. La cosa serà el dissabte 13 de juny a la sala La Nau (c/Alaba, 30) de Barcelona. Encara no està del tot tancat, però els companys de viatge (si tot va bé) seran els nostres colegues Sargon i Dragonslayer. L'hora d'inici seria sobre les 22h.

Seguirem informant, estigueu atents!!

Petit videoclip de Cage of Sands

2009-04-07T11:36:00.005+02:00

Ei gent.

Us ensenyem un muntatge que vam fer amb el nostre tema Cage of Sands i la pel·lícula Hunger, dirigida per Steve McQueen el 2008. La nostra cançó, com ja deveu saber, parla del pres polític irlandès Bobby Sands i està inspirada en un escrit que va redactar a la presó de Maze, titulat Un dia en la meva vida (One day in my life), en el qual relata 24 hores d'un dia a la presó. La pel·lícula, per la seva banda, repassa els últims mesos de Bobby Sands a la presó de Maze. Sands i els seus companys van portar a terme una triple vaga: de neteja, de vestit, i, per últim, de fam. Sands va iniciar una vaga de fam que el va conduir a la mort. Juntament amb ell, van morir uns quants companys més. Trobareu més informació aquí i aquí.

Esperem que us agradi.

Fins aviat!!

Nova crítica: Metal4all.net

2009-03-28T11:11:00.004+01:00

Ei poble.

Ha aparegut una nova crítica al portal Metal 4 all. Per veure-la heu d'anar aquí. De totes maneres, us la transcrivim tot seguit.

Es realmente excitante e inspirador poder ver la cantidad de bandas que, cada vez más dentro nuestras fronteras, se inclinan hacia propuestas complejas y retorcidas. Sí, claro que está bien que el rock directo, machacón y digerible tenga su presencia y hasta parece lógico que tenga las salidas comerciales más fáciles, pero desde luego, hay que agradecer que aparezcan formaciones como la que nos ocupa. Bandas capaces de mostrar sentimientos, ideas y conceptos complejos a través de una música no apta para fieles de los sonidos sencillos, puesto que la inmersión en sus obras son ejercicios de apredinzaje y paciencia en busca del verdadero sentido de las composiciones. Al igual que otros combos que hemos conocido en los últimos meses, como Cesaree, Marasme o Undefined, ahora le toca el turno a Blue Coconut, que como es lógico dentro de estilos tan absolutamente particulares, solo mantiene en común con los anteriores su gusto por no hacernos fácil la escucha ni la digestión de “End At 953”. Y quizás su mayor diferencia, en especial con Undefined y Marasme, sea su lejanía de las ambientaciones más lúgubres y un acercamiento, más que ocasional, al jazz e incluso a un concepto del flamenco muy particular, dando lugar a unas atmósferas y unos pasajes de serenidad, aunque en ocasiones se transforme en un sosiego inquietante. Por todo esto, hablar de influencias se hace harto complicado ya que es casi como si cogieran algo de Dream Theater y lo fusionaran con una pizca de Pat Metheny, unas vueltas anárquicas de The Mars Volta, un pellizco de Radiohead y guiños a todos los grandes del progresivo como Pink Floyd o los aclamados Porcupine Tree, lo que les hace absolutamente inclasificables.

Cinco son los temas que se presentan en “End At 953”, entre los que destaca la plácida y jazzera “ZZZ”. Un instrumental revoltoso y progresivo que bambolea el sonido, que lo curva y lo dispara, con una primera fase de lo más potente y metalera para terminar por dormirla plácidamente sobre una cama de limpio jazz virginal. Los momentos de fusión flamenca tienen una mayor presencia en los pasajes relatados en “Torn”, donde se asoman las guitarras acústicas que trotan a lomos de los teclados y que se abren paulatinamente a la distorsión y a la vuelta de las seis cuerdas eléctricas, sin prisas, incitando a abandonar toda resistencia y dejarse llevar mecido por la envolvente instrumentación. Esta segunda mitad del corte inicial, es otro de los grandes momentos del redondo. Los 70 toman forma en algunas de las etapas de “Snuro”, más proclive a la improvisación mientras que los aires metaleros y los minutos de mayor contundencia los dejan para las faraónicas “Black Earth” y “Cage Of Sands”, más épica y evocadora la primera y más contundente la segunda, en la que incluso se atreven a meter voces guturales, sobre una base de teclados cibernéticos que traen a la mente a los mismísimos Genesis.

No les falta talento a la hora de escribir o enfundarse sus instrumentos a estos jóvenes barceloneses, cuya propuesta habla por sí sola pero que tendrán que luchar con algo que desgraciadamente tiene pocos visos de victoria y es la difícil accesibilidad de su música a pesar de que destila calidad y madurez. Ojalá sepan entenderles y logren los apoyos necesarios para salir del circuito underground al que se ven abocados porque son capaces de llegar a cualquier amante de la música, sea del estilo que sea, ya que la suya es capaz de transportar, de evocar y de transmitir.

Bé, aviat tindrem novetats! Estigueu atents!

Salut!

Crítica al portal Metal Total i a The Metal Observer

2009-03-06T00:45:00.008+01:00

Ei gent!!

Dues noves crítiques!!

1) Una ha aparegut al portal Metal Total. Aquí teniu l'enllaç.

En 2002 arranca la carrera de BLUE COCONUT, un sexteto catalán, del cual tenemos hoy noticias a través de su disco autoeditado “End at 953”. Definirlos musicalmente es altamente complicado: su disco consta de tan solo cinco temas, pero la longitud de cada uno no baja de los 6 o 7 minutos, mezclando momentos de un gran abanico de estilos e influencias, y haciendo que lleguemos a perder la cuenta del track que estamos escuchando, y nos centremos en la música, sin más. Digamos que, si difícil es definir a DREAM THEATER, PORCUPINE TREE, MUSE o RADIOHEAD, más lo es a una banda que mezcla momentos de estos, entro otros que se me ocurren. Ellos mismos lo llaman “Rock metal progresivo experimental”, una etiqueta que al menos, no es muy cerrada.

Riffs complejos entrecortados por otros más simples pero que, a su vez, se ven envueltos en melodías complicadas, cambios de ritmo pomposos y todo tipo de elementos que aderezan la mezcla de manera sublime. Perderemos la cuenta de los minutos desde el primer tema “Torn”, con estructuras muy trabajadas, no agobiantes, como muchas veces pasa en este tipo de música, y voces que rompen momentos de silencio, o que incluso desaparecen cuando se les espera.

Todo es elegancia y composiciones que no nos podemos esperar a priori. Nada está escrito. Incluso casi no nos daremos cuenta de que “Snuro” está interpretada en catalán, o de que “Zzz” es instrumental, la cual, por cierto, no adormece, pese a su título.

En ciertos momentos casi perdemos el hilo de si lo que escuchamos es la guitarra, el teclado, o incluso la voz. Por cierto, que las teclas cobran en este disco una importancia enorme. Hasta el final de “Cage of Sands”, tema inspirado en “One Day in my Life”, de Bobby Sands , parecerá que no nos hemos enterado de nada. Confusos, habremos de darle al play de nuevo y disfrutar una segunda escucha empezando a fijarnos ahora sí, en los detalles y en los elementos más individualizados. En ese momento será cuando más lo disfrutaremos.

Genial composición Progresiva, buenas mezclas, pero que como suele ocurrir en estos casos, corren el riesgo de que a muchos oyentes menos experimentados, les aburra tras unos minutos. En mi opinión, y tras demostrar lo que son capaces de hacer, espero con ganas una nueva grabación, algo más directa peo por supuesto, sin perder esas composiciones progresivas de elegante factura. Algo más enfocado a una noche de rock-metal en un bar puede que les llene las espaldas de fans. Por supuesto, hablo desde el punto de vista de darse a conocer, porque instrumental y compositivamente, ya han demostrado lo que valen.

2) L'altra ha aparegut al prestigiós portal The Metal Observer. Aquí hi ha l'enllaç.

A name like BLUE COCONUT comes off as a bit out of kilter for a band playing Metal, even the eclectic and sometimes quirk Progressive side of the coin. But simultaneously it is a fitting name for a band that tends heavily towards the 70s predecessor of their genre namesake, so if nothing else, is an honest articulation of a strong non-Metal element to the music. The sound itself mostly resembles a sort of grab bag of improvised Jazz, Spanish dance fusion, Neo-classicism, and old guard Progressive Rock ala GENESIS and JETHRO TULL. Taken all together, what emerges is something that is stylistically very open, loose in terms of feel, yet fairly organized thematically.

Perhaps the only thing that really keeps this underneath the Metal roof is regular references to heavy ended riff work that is just a little too dark for your old school rocker. The production definitely softens the blow of much of this darker guitar work with a character that is heavily tilted towards a retro 70s sound, though it is uncertain as to whether this was done intentionally or was simply the result of this being an independent recording. For example, several sections on both “Snuro” and “Black Earth” have a definite “Images and Words” tilt to them with low thudding guitar drones done in syncopated rhythms, but they tend to come across as an adaptation of that style to a sound more befitting of “Hemispheres” meets “Permanent Waves”.

There are only a few things that are really holding this release back, most of them found in either the songwriting or the performance. Vocalist Erik Llerena does an adequate job, but the vocal tracking and mixing sounds kind of dry, as well as a tad too high in the mix. The songwriting gets a bit convoluted at times, particularly on “Torn”, which consistently goes halfway towards one direction, then goes somewhere completely different without finishing the previous thought, mixing in gentle piano ballad sections with what sounds like half hearted Death Metal vocal barks here and there. Even the most stylistically consistent and strongest track on here “Cage Of Sands” gets pretty heavy on sectional development and looses itself a little between the 6 and 8 minute mark.

Tastes tend to vary amongst Progressive fans, but if you like the fusing of styles and have a thirst for solid Alex Lifeson styled lead guitar playing that can’t be quenched with RUSH’S 18 studio albums, this will likely appeal to you. It’s a bit under-produced, but given that it is basically available in mp3 form for all to hear at no charge, it is worth it for anyone of said persuasion who has the time to spend. The potential is definitely here for some interesting things to occur, but this sounds a lot like a music rough draft that is in need of some honing before it can really jump out at the listener.

Doncs res, ens anem veient per aquí.

Salut!!

Crítica al portal Metal Storm

2009-02-24T20:06:00.005+01:00

Ei gent!

Ha aparegut una nova crítica al portal Metal Storm. Aquí en teniu l'enllaç, però tot seguit us la copiem.

Sometime I'm lucky because some really good unknown (in a not pejorative way) bands contact me and ask me to review their release. Who ever hear anything about Blue Coconut before today? I doubt that you're a lot but let me tell you that we should all be ashamed. Sure it's not easy to find self-released albums but "End At 953" truly deserves to be discovered, especially if you like classy Progressive Rock/Metal.

Blue Coconut comes from Spain and its members probably have good musical tastes because when I listen to their new release "End At 953" I have the feeling that we're in front of really good musicians who all have great inspiration. The album which only features four songs but with has a length of 42 minutes is a really great piece of Progressive Metal. Between Dream Theater and Rush, the music of Blue Coconut is catchy as hell with some great tunes and a lot of cool riffs. This is extremely complex of course with crazy guitars and keyboards soli but the five songs remain accessible and are not boring in the end. Sure this is pure Prog Metal with all what you need in the recipe, from the soli of course to the long break without vocals and complex rhythmic structures. Even if this release is a self production, this is impressive and doesn't have to be ashamed to be compared to a lot of famous combos which play in this category. If you like pure classic Prog Metal, "End At 953" is a must!

"End At 953" is well produced for an auto-production even if the sound is not the best that we heard lately. The voice of Erik is maybe my only problem here. Our guy is not a bad singer but his voice can be monotonous sometime. In my opinion this is just a matter of work and time and I'm quite sure that he will progress a lot because the potential is here already (you'll see…). Despite this little problem, I have nothing to say against "End Al 953", this is just a classy Prog Metal release which is highly recommended to all the fans of the genre.

If we were looking for a real classic Progressive Metal band from Europe, I think that we have a winner here. Sure our guys are not perfect yet but I'm sure that they can do great things. I don't know if you'll find a way to buy this release but at least have a look at their myspace and you'll see that I'm right . "End Al 953" is a great surprise I'm already waiting for the next step of the band. Blue Coconut is a name that we will have to remember!

Bé, això és tot.

Si us pregunteu en què estem treballant ara per ara, us direm que estem acabant d'enllestir dos temes nous. Un és curtet, instrumental i molt heavy. I l'altre és més llarguet, cantat en català i molt variadet (canyeru, però suau).

Fins aviat!!

Crítica a Rock Zone i a Rock in Spain

2009-02-07T11:02:00.006+01:00

Ei gent!!

Ja ens han fet la primera crítica en un mitjà públic!! Concretament ha aparegut a la pàgina 14 de la revista Rock Zone (núm.45, febrer 2009), que té en portada el grup Lamb of God. Volem donar les gràcies a en Pau Navarra per haver fet possible que aparegui aquesta crítica.

Per altra banda, també us comentem que ha aparegut una altra crítica al portal Rock In Spain. Aquí teniu l'enllaç. Sembla que a poc a poc comencem a sonar pel món!!

D'aquí a poc, noves notícies del grup.

Fins aviat!

El Post

2008-12-26T00:37:00.018+01:00

Hola senyores i senyors!

Fa poc més de dos mesos, dins de Blue Coconut (i també fora) hi havia veus que em deien "fes el post". Una mica més tard em deien "eh tu, puta, quan faràs el post?". Encara més tard feia un mes de la presentació del nostre disc i em deien "fot un mes i encara no has fet el post, mamonàs!". S'acostava el nostre acústic i "hem d'informar de l'acústic i no has fet el post". Passat l'acústic vaig començar a rebre amenaces del pal "o fas el post o te la tallem" (en efecte, em vaig tallar la trena, perquè la tranca està molt dura) o "o fas el post o et fem fora del grup!". Sembla que no hi ha hagut ous de fer-me fora, així que es van endurir les amenaces i es va passar a "com no facis el post publicarem les teves dades perquè vingui algun matón a casa teva". I així va ser, tots podeu saber on visc i el meu mòbil gràcies a un amable comentari a l'anterior post (noies, ja sabeu on sóóóóc, XD). Com a resultat, mentre descansava tranquil·lament a la meva habitació (no diré com) ha aparegut per la meva finestra un goril·la verd amb topos liles que m'ha arrencat els pèls de l'esquena d'una mossegada. Davant d'això, i tement que les amenaces sobre mí anessin a més, li he dit al goril·la que ja havia pillat la indirecta, i com a més és nadal se m'ha entendrit el cor i m'he posat a escriure EL POST!

Osti tu, i ara m'haig de passar l'estona aquí xerrant sobre dos concerts (el de presentació del disc i, per acumulació temporal, també l'acústic) dels quals podria tranquil·lament recordar ja poca cosa. Doncs no! Us foteu, trobaré tonteries per dir durant una bona estona... volieu post? Teniu post!

Va ser el divendres 24 d'octubre al Boca Nord. Per fi, tal com us vam informar, Blue Coconut havia aconseguit acabar la seva maqueta-disc end at 953, i tothom demanava a crits una presentació com calia! Recordo que el dia anterior em vaig començar a trobar gripós i refredat. No podia ser un altre dia! És per això que em vaig començar a xutar couldina i durant el concert vaig decidir tocar descalç (sí, és el que té ser jilipolles). Alguns cocos (curiosament els guitarristes) no en tenien prou amb el protagonisme que els atorgava el nostre concert i van decidir pujar abans a l'escenari. I és que aquella nit compartíem escenari amb els Apac, que estrenaven guitarrista (el Frik), i com estan força grillats van simular un càsting on van passar en Puy, amb unes pintaques que pa qué (ulleres de plàstic, gorru cutre i jersei del revés), fent el friki picant-se el coll i fent-se anomenar Nascle (per allò de que macho és mascle, i Nacho és Nascle, com bé ens ensenya Estanislau Verdet). És una llàstima no tenir fotos del moment perquè, la veritat, vaig plorar del riure. El Frik no podia ser menys i, a falta de guitarres per trencar sobre l'escenari, que sempre queda espectacular (però requereix molts diners, i ell se'ls gasta en pedals), va decidir trencar un pobre cub de rubik llençant-lo eufòric al públic després d'haver-lo resolt sobre l'escenari mentre els seus nous companys tocaven... la veritable prova que demostra que és el guitarrista ideal per als Apac, que ara ja no són un trio. La veritat és que van fer un gran concert i, sens dubte aquesta nova incorporació aportarà molt més que cubs de rubik!

La cosa pintava molt bé, teníem unes ganes tremendes, l'Adri, us ho confesso jo mateix perquè ell no ho farà, estava cacho nerviós i feia por acostar-s'hi (ja sabeu, el noi fa una mica de por). L'Èrik va fer gala de la seva professionalitat, i allà estava el tio en una dutxa de dos metres quadrats sense llum (no va trobar lloc millor) escalfant i fotent berridos que es podien sentir des de la sala durant el concert d'Apac. El Seo (de qui he rebut les amenaces i extorsions més horribles durant aquest temps XD) va optar per un massatge de la nostra massatgista oficial, la Meri! Tot estava apunt, i va sonar Overture 1928, tema que vam triar per pujar poc a poc a l'escenari mentre les lletres del nostre logo es projectaven a la pantalla (què molón que va quedar allò, mare meva, fins i tot el públic es va flipar). A partir d'aquí vam descarregar sobre l'escenari tot el que portàvem aquella nit, ens vam flipar com mai, jo em posava a saltar com un mico, i el Seo es movia i tot, que el vaig arribar a veure allà al meu costat (així m'agrada amor, que em facis visites). No cal dir que ens ho passàvem teta (teta, teta, cul, cul, teta) llençant maquetes al públic i veient com es barallaven per agafar-la, un s'arriba a sentir important i tot, XD. Fins que el tècnic ens va dir que no les tiréssim tan fort, que feien mal, i llavors ens va tallar el rollu i ho vam haver de fer del pal civilitzat i això, amb sortejos tipus "maqueta gratis a qui la tingui més grossa!" (ho sento, nenes, no diré el guanyador).

Aquell dia sí que vam prioritzar com mai els nostres temes, a risc de sentir comentaris del públic com "pos no es larga ni ná" quan l'Èrik presentava Black Earth. El cas és que els vam tocar tots, i evidentment vam intercalar versions perquè de moment arribem amb temes nostres només als tres quarts d'hora (oju que en tenim uns quants nous en procés!). Va ser tota una festa, amb la nostra família cocotera ocupada durant el concert (el Seo gran a la taula, el Diego amb les projeccions, l'Alba amb les fotos, l'Osk... weno, l'Osk rascant-se la fava que la feina ja l'havia fet), i grans detalls, com ara el Lolo disfrutant per fi dels nostres temes sense haver-hi de currar i recordant les anècdotes de les sessions de gravació! snif... Total, que va ser realment molt gran, i això sí que ho podem recordar tots.

Per fi uns dies més tard ens van arribar les maquetes definitives (les que vam repartir eren còpies ràpides sense capsa), i actualment ja n'hem venut més de 100. Encara no en teniu? A què espereu? Sinco leuros amigo!

El set list d'aquella nit:

Overture 1928 (posada des de la taula de so) (DREAM THEATER)
Strange Deja Vu (DREAM THEATER)
Torn (BLUE COCONUT)
Snuro (BLUE COCONUT)
The Mirror (DREAM THEATER)
Cage of Sands (BLUE COCONUT)
ZZZ (BLUE COCONUT)
Black Earth (BLUE COCONUT)
A Tout Le Monde (versió en Major) (MEGADETH)
Inside (PAIN OF SALVATION)
Battery Inc. (METALLICA)

No s'ha dit, però van tocar també abans dels Apac les Black Dollys, unes noietes joves i maques que tenien molta canya. Tenien també un públic molt jove i tal, que en saber que havien d'escoltar un grup de metal van marxar cap a casa, XD. Tot i així, ànims a les Black Dollys que s'ho curren!

Tanta descàrrega aquella nit ens va deixar molt relaxats i amb la tita fluixa, i davant la dificultat de recuperar-nos ràpidament vam decidir tornar a oferir la nostra part més monyes, allò que feia més d'un any que no fèiem, intentar mullar calcetes amb un "acústic". Va ser a la Sala Coronel Thruman, el divendres 5 de desembre, i vam tocar amb els Timelost. També aquesta vegada teníem moltes ganes de tocar, perquè sabem que el format acústic acostuma a funcionar molt bé, més enllà de si efectivament mullem calces, calçotets, galtes, o el que sigui. Així com us he confessat abans que l'Adri estava molt nerviós al Boca Nord, ara us confesso que aquesta vegada l'Èrik ens va enviar un mail dient que per contrastar amb el tipus de concert podríem portar un element obscur i durillo que posés de manifest la nostra essència de mascle, però la veritat és que no li vam fer puto cas al mail i ell va venir amb una samarreta de Children of Boddom i naltros res, tan gaylors com sempre (sobretot jo, amb la meva camisa blanca que enlluernava). De fet, ni l'Èrik es va creure aquesta història de somos duros perquè en el set list que va portar per tots posava Pink Coconut. Realment un detall de qualitat, XD.

I el concert, la veritat, va anar molt bé, amb un públic de primera fila de luxe (dos sargònics, l'Uri i el Llobet) asseguts en un taburet davant nostre cantant-les totes i cridant "titans!". Per cert, Sargon han tret un nou disc, i és francament bo! (Compra compra compra!). Vam incorporar bastantes versions noves de grups que mai no havíem tocat, com Incubus (a petició insistent de l'Adri) o Patata Artctica (vull dir Sonata Arctica). Aquest cop en Frik va decidir parar de comprar pedals, i es va comprar una electroacústica, així que, per fi, en aquest acústic, no va ser ell l'única persona que va poder sentir la seva guitarra! Ueeeee! Cal dir que sense la feina realitzada pel Seo gran aquest concert hagués estat un nyap (tan el nostre com el de Time Lost) perquè no hi havia tècnic de sala. Un cop més, bona feina nen!

Vam tocar, van tocar els Timelost, el baretu es va omplir de gitanacus i vam pensar que potser era millor anar tirant, així que vam creuar el pont del Besòs per tornar el material al nostre local, i fins una altra.

El set list d'aquest acústic va anar així:

Anna Molly (INCUBUS)
Torn (BLUE COCONUT)
Trains (PORCUPINE TREE)
Snuro (BLUE COCONUT)
A Tout Le Monde (versió en Major) (MEGADETH)
Solitary Shell + The Mirror (DREAM THEATER)
The End Of This Chapter (SONATA ARCTICA)
Second Love + This Heart Of Mine + Undertow (PAIN OF SALVATION)
Hollow Years (DREAM THEATER)

I això és tot, només em queda donar les gràcies a tothom que ens va venir a veure a un o altre concert (o als dos), i fins aviat!

Actualment ens trobem treballant en temes nous, i venent i movent la maqueta per diferents concursos i llocs de possible promoció.

Has llegit fins aquí? Enhorabona! (si ets un coco que m'ha amenaçat d'alguna cosa en els dos últims mesos, més et val no haver llegit fins aquí XD). Porto una hora i mitja aquí, així que va sent hora que me'n vagi a distreure amb alguna peli del Cantinflas (gran home), que n'hi ha que opinen (experts en cinema per damunt de tot) que la meva cultura cinematogràfica no dóna per a més!

Salut i Prog, companys!

Tornen els Blue Coconut més monyes!

2008-12-02T16:49:00.003+01:00

Sí senyors!

La maqueta ja està funcionant (n'hem venut ja 100), la distorsió allà està, i ja us la vam oferir en el concert de presentació (sí, se'm demana un post rememorant aquella nit, però és que encara m'estic recuperant, XD. Weno va, no, és broma, el faré conjunt amb aquest quan hagi passat ok? Ha quedat convincent? No tinc credibilitat? Em fotreu fora del grup?), així que ara toca seure, unes espelmetes, posar-nos monyes per molar a les nenes, i fer un acústic com aquell de la biblioteca Mercè Rodoreda! Sí o no?

Pos eso, la cosa serà aquest divendres 5 de desembre, a les 21.30, a la Sala Thurman (Sant Adrià de Besòs, C/Pi i Margall 12, metro L2 Artigues/Sant Adrià), pel preu de 2€, i tocarem naltros primer i després Timelost.

Els temes seran majoritàriament versions, la majoria noves, de grups realment molt diferents, així que la cosa serà amena. Ah, i qui no tingui maqueta, a què espera? 5 leurus! En vendrem, evidentment.

I res, això és tot, us esperem aquest divendres, que la cosa molarà!

Salut i Prog!

La maqueta i el concert de presentació 24 d'octubre

2008-10-21T23:34:00.042+02:00

Ei gent.

Avui fem un post especial. És especial perquè per fi hem acabat tot el procés de postproducció de la maqueta! De fet, a hores d'ara ja estem immersos en el procés de còpies i d'aquí unes dues setmanes, aproximadament, ja les tindrem. Tanmateix, aquesta setmana (si tot va bé) tindrem algunes còpies provisionals que repartirem gratuïtament en el concert del divendres 24 d'octubre. Però d'això en parlarem més avall.

La gravació de la maqueta va començar el divendres 23 de febrer del 2007 al local d'assaig amb l'enregistrament de les primeres pistes de bateria. Al llarg del mes de març, abril, maig, juny i juliol, vam anar pujant a Premià de Mar, a l'estudi del Lolo Guerrero de Malaventura, per enregistrar els baixos, els teclats i les guitarres.

L'agost del 2007 l'Esther va deixar el grup i, conseqüentment, la gravació de la maqueta es va estancar fins que no vam trobar l'Erik el febrer-març del 2008. Des del març fins el juny vam acabar de gravar algunes parts de guitarres que faltaven per poder fer una mescla per començar a gravar la veu. Durant el mes de juliol l'Erik va liquidar totes les veus de Torn, Snuro i Black Earth.

La idea original era que la maqueta contingués 5 temes: Torn, Snuro, zzz, Black Earth i A Tout le Monde de Megadeth versionada en tonalitat major. Posteriorment, vam decidir que aquest tema de Megadeth no formés part del disc. Tanmateix, a finals d'agost vam poder disposar d'un material tècnic de qualitat i vam decidir enregistrar al local Cage of Sands, l'últim tema que havíem fet, i mirar d'incloure'l a la maqueta. Per més informació, mireu l'entrada del 5 de setembre. Aprofitem per donar les gràcies al Seo gran per la seva paciència i pel material prestat, imprescindible per portar a bon port la gravació de Cage of Sands (gràcies!!).

La qüestió és que, mentre encara estàvem liquidant els últims solos dels quatre temes a Premià, també estàvem gravant i postproduïnt Cage of Sands. Finalment, a primers d'octubre vam liquidar la mescla i masterització dels quatre temes de Premià i de Cage of Sands. Com dèiem abans, ara estem pendents de rebre les còpies de la maqueta. Com no, volem donar les gràcies molt especialment a en Lolo i a la Mireia per la seva paciència al llarg de tots aquests mesos. Gràcies!!

Durant tots aquests mesos de gestació de la maqueta hi ha hagut de tot:

Moments d'abatiment

Moments de passió

Moments d'esgotament

Moments d'obsessió

I també hem fet grans amics

La maqueta es titularà end at 953, i si voleu saber quin és el significat ocult hi ha al darrera ens ho pregunteu quan ens veieu! La portada ens l'ha fet l'Osk, el nostre il·lustrador de capçalera (molt bona feina, gràcies!!).

end at 953

--
Torn (9'22")
Snuro (6'06")
zzz (6'00")
Black Earth (9'29")
Cage of Sands (10'39")

El contingut de la maqueta estarà sota aquesta llicència Creative Commons, per tant, podreu copiar, distribuir, comunicar l'obra públicament i fer-ne obres derivades; però reconeixent l'autoria, sense fer-ne un ús comercial i compartint les obres derivades amb aquesta mateixa llicència. Hem optat per posar aquesta llicència perquè la nostra humil proposta musical pugui tenir la màxima difusió, que tothom la pugui transmetre sense marrons legals ni res d'això i per no donar un duro a la Sgae, que és qui menys s'ho mereix.

Bé, doncs aquest divendres 24 d'octubre presentarem la maqueta en un concert gratuït a l'Espai Jove Boca Nord de Barcelona. Tocarem amb els grups Black Dollys i Apac, i tot plegat començarà a les 21h. Nosaltres tocarem a les 23h i serem els últims. Aquest concert serà molt especial perquè presentarem la maqueta, i els 25 primers en arribar tindran una còpia d'avançament gratuïta (cosa que no eximeix de comprar-la quan tinguem les còpies definitives!). A més, en aquest concert, com ve sent habitual sempre que ens és possible, projectarem els videos que han fet l'Alba i el Diego.

Volem donar les gràcies a tothom que ens ha recolzat, seguit i aguantat durant tota aquesta odissea que ha estat el part de la maqueta. Bé, a qui hagi llegit això fins aquí a baix... sou molt grans!

I ja sabeu, ens veiem divendres al Boca Nord!!

Salut!!

Concert a Congrés

2008-10-10T13:01:00.003+02:00

Ei gent.

Avui divendres 10 d'octubre toquem a la plaça del Congrés de Barcelona a les 22h amb el grup Liberty Bay. El concert és gratuït. Si us informem d'un concert així tant malament és perquè hem estat molt liats ultimant la maqueta. De fet, avui mateix anirem a fer les còpies per tenir-les a punt el més aviat millor. Recordeu que el 24 d'octubre toquem a l'Espai Jove Boca Nord i, si tots els vents bufen a favor, farem la presentació mundial de la maqueta. Per d'això ja en parlarem més endavant.

Seguirem informant!

Gravació d'un nou tema: Cage of Sands (1)

2008-09-05T01:08:00.013+02:00

Molt bones a tothom.

Mentre esperem una crònica del concert de Gràcia (que va anar molt i molt bé), avui us explicarem una cosa estranya, inusual i, segons com, paranormal. Bé, resulta que per un seguit de caramboles entre els dies 30 d'agost i 1 de setembre vam poder disposar d'un material tècnic de primera qualitat: una taula de so i un equip de microfonia. Amb aquest material, juntament amb l'iMac del nostre tècnic de so, el Seo gran, hem pogut dedicar-nos durant dos dies a gravar un dels temes nous que potser heu sentit en alguns dels últims concerts que hem fet. De fet, la vam estrenar al concert del centre Garcilaso, i des de llavors no ha faltat en el nostre repertori.

El tema en qüestió es diu Cage of Sands i la temàtica gira al voltant de les experiències d'un pres polític. El rerafons de la història està inspirada pel relat que va fer un pres polític irlandès de l'IRA, anomenat Bobby Sands, i que va recollir en un llibre titulat Un dia en la meva vida (Ed. El Jonc, 2001). En aquest llibre, Sands explica com era un dia sencer, les 24 hores, en la presó anglesa en la qual estava tancat i les dures condicions que va viure durant una triple vaga (de fam, de higiene i de vestit) que va fer amb altres companys per aconseguir ser classificats com a presos polítics i no pas com a presos comuns. Al llarg del relat, Sands detalla els atacs físics i psíquics dels carcellers, així com els diferents mètodes d'intimidació i de tortura que empraven. Sands, va estar empresonat entre mitjans dels 70 i inicis dels 80 i va participar en nombroses protestes dels presos irlandesos per ser considerats presos polítics i per aconseguir millors condicions de vida a la presó. El març de 1981 va iniciar la vaga de fam que recull el llibre i que el va portar a la mort. Més que un homenatge personal a Sands, la cançó preten ser un reconeixement a tots aquells que, privats de la seva llibertat per motius polítics, econòmics o socials, lluiten per la seva dignitat encara que sigui en les condicions més dures. D'això en tenim exemples que estan passant ara mateix ben a prop de casa, com és el cas de l'Amadeu Casellas de Tona (30 anys a la presó) o d'en Franki de Terrassa.

Doncs bé, aquest tema parla d'això, està escrit en anglès i té una durada de poc més d'onze minuts. De moment, és de les peces més canyeres i contundents que hem fet, però no està exempta de passatges marcadament melòdics. El sorprenent d'aquests dos dies de gravació, allò estrany, inusual i, segons com, paranormal, és que hem anat molt ràpid; i en 24 hores hem aconseguit gravar la bateria, el baix, les dues guitarres rítmiques i les parts de teclat que no es toquen amb so de piano. Això del teclat ho hem decidit així per tal de gravar amb més temps les parts de piano amb un piano de veritat. Tot això és sorprenent perquè, veient com s'està allargant la gravació d'una maqueta de cinc temes (entre una cosa i una altra ja portem més d'un any), el fet d'haver gravat el 75% d'un tema d'onze minuts en 24 hores és...doncs això, estrany, inusual i, segons com, paranormal. A partir d'aquí, només caldrà reprendre la gravació dels solos i, finalment, incorporar-hi les veus.

El fet de poder gravar aquest tema era una circumstància que no teníem prevista ni fa dues setmanes enrera, per la qual cosa, no sabem si inclourem Cage of Sands al conjunt de la maqueta, que encara estem ultimant. Sigui com sigui, intentarem penjar-la a la nostra web o al nostre MySpace perquè la pogueu escoltar i, esperem, gaudir.

Aquí us posem dos petits vídeos que resumeixen diverses parts de les dues jornades de gravació.

Gravació de la bateria.

Gravació de les guitarres i el teclat.

D'aquí a unes setmanes us informarem dels propers concerts i coses que anirem fent en el propers mesos.

Salut!

Concert a Sants cancel·lat

2008-08-22T16:06:00.003+02:00

Per un error organitzatiu no tocarem a Sants el 28 d'agost com havíem dit. Ens substituiran els Arborea, però serà el dia 29.

Propers concerts a l'octubre, ja n'informarem.

Concert a Gràcia!

2008-08-15T13:50:00.004+02:00

Molt bones.

Ja us podem dir més coses del concert que farem a les festes d'enguany a Gràcia. Tocarem el dilluns 18 d'agost al carrer Progrés i serem el últims, és a dir que tocarem sobre les 00:30h. Abans de nosaltres tocaran els grups Relics i Zermenyo. Òbviament, el concert serà gratuït.

Per aquest concert ens hem preparat un repertori més ajustat al perfil de festa major, és a dir, amb més versions i menys temes propis. Quatre de les cinc versions que farem són una novetat en el nostre repertori. En aquest concert l'Erik no hi serà i el substituirà el Miki Martínez, cantant del grup Time Lost (merci pel cable!!).

Si no ens veieu a Gràcia, tindreu una nova oportunitat a les festes de Sants el dijous 28 al carrer Guadiana. Però d'això encara en sabem poca cosa.

Que vagi bé!!

Les veus de l'Erik liquidades

2008-07-22T00:54:00.012+02:00

Aquesta tarda l'Erik ha acabat la seva tasca en la gravació de la maqueta, però això no vol dir que totes les veus ja estiguin gravades. Com que l'Erik estarà absent des d'avui fins el setembre, la política que hem seguit ha estat que ell gravés totes les veus principals i també els cors per tal que la resta del grup poguem tornar a gravar els cors i escollir amb quins ens quedem. El ritme de gravació de les veus ha estat força ràpid, i en quatre sessions ho hem enllestit. Aquí, o aquí, i fins i tot aquí (si m'apures, també aquí) teniu un resum en video de les sessions de l'Erik.

El prometedor cantant Erik Llerena, ara a les files de Blue Coconut, en
un descans durant la gravació als estudis de Premià de Mar. Preguntat per
la seva nova etapa musical, Llerena ha declarat: "Veure com els projectes
creixen i van prenent forma és d'allò més bonic i enriquidor".

A partir d'ara només quedarà gravar els solos del Frik, un parell d'en Puy, dos plats de l'Adri que no van quedar ben gravats, una collonada del Seo i els cors, que farem la resta. És a dir que la cosa comença a estar avançadeta, esperem a veure si a primers d'agost ja ho tenim tot gravat i a punt per la mescla.

Potser recordeu que fa temps deiem que la maqueta tindria 4 temes propis i una versió, doncs bé, per tal d'evitar possibles marrons legals (amb els de sempre, ordeneu les lletres vermelles) té tota la pinta que optarem per incloure només els nostres temes i penjar la versió a la nostra web (per cert, cada dia amb més continguts) o al MySpace perquè tothom en pugui gaudir.

A mesura que anem enllestint tota la gravació haurem de posar-nos a sac amb el disseny de la maqueta. Ja us anirem explicant.

Ens veiem a Gràcia i a Sants! Cuideu-vos!

Veus de la maqueta, propers concerts i web

2008-07-13T18:36:00.010+02:00

Després d'uns mesos d'inactivitat ja tocava posar alguna cosa nova aquí.

El primer que us explicarem és que l'Erik ja ha començat a gravar les veus de la primera maqueta de Blue Coconut. De moment ja ha posat veu a dos dels quatre temes amb veu que conformaran aquesta maqueta, encara sense títol definit, Snuro i Torn. Ara per ara només queda per gravar les veus que falten (Black Earth i bonus track) i els solos d'en Frik i un del Puy. La nostra intenció és tenir enllestida la gravació i la mescla a finals d'aquest mes. Aquí teniu els enllaços d'alguns dels vídeos de la gravació: bateria, baix, teclat i guitarra (Puy)

L'Erik durant la gravació de Snuro a l'estudi Lolo Pro & Pro de Premià de Mar,

on s'està realitzant la gravació de la primera maqueta de Blue Coconut.

L'Erik fa gala del seu sentit de l'humor en un descans de la gravació.
"Cantar a Blue Coconut és un somni fet realitat", ha declarat el cantant.

Més coses. Durant aquests temps des de Festassa no ens hem pas tocat el nas i hem buscat nous concerts i hem posat en marxa una web provisional amb més continguts que aquest blog. L'adreça d'aquesta web és www.blue-coconut.net i l'ha fet l'Erik. Com podreu comprovar, la web encara està molt verda, però a poc a poc l'anirem construint.

Pel que fa als propers concerts, la veritat és que ens hem posat una miqueta les piles i ja en tenim 4 a la vista. Dos d'aquests seran en el mes d'agost.

1) El més immediat serà en motiu de les festes de Gràcia i tocarem el dilluns 18 d'agost al carrer Progrés, sobre les 22h.

2) El següent concert serà una setmana i mitja després a les festes de Sants. Tocarem el dijous 28 d'agost al carrer Guadiana, més endavant ja concretarem més detalls.

En aquests dies, l'Erik estarà de viatge i per tirar endavant aquests dos concerts tindrem la sort de comptar amb la inestimable ajuda d'en Miki de Time Lost. No fa ni falta dir que aquests dos concerts seran gratuïts.
Passat l'estiu tenim programats dos concerts més, però ja us n'anirem informant més endavant.

Doncs res, que passeu aquests dies d'estiu com millor pugueu i ens veiem com a tard a Gràcia i/o a Sants.

Salut!!

Erik (Alta a Blue coconut)

2008-04-27T22:37:00.004+02:00

Fa 8 mesos us anunciàvem que ens quedàvem sense cantant, i des de llavors hem estat buscant el dia en què, finalment, poguéssim donar la notícia que podeu llegir a continuació.

A partir del passat divendres 25 d'abril, oficialment (sempre queda bé dir això, XD) Blue Coconut ja té cantant! Ell és l'Erik, el noi que heu vist cantant amb nosaltres aquests dos concerts de retorn als escenaris. De tots els candidats que van passar pel local, vam donar prioritat a la possibilitat que fos ell, així que li vam demanar si volia provar una mica amb nosaltres. Va estar aproximadament un mes assajant abans dels concerts, i havíem decidit reunir-nos després d'aquests per valorar com havia anat tot i si continuàvem el camí conjuntament, i sense cap mena de dubte, així serà. Anteriorment havia cantat a grups com Mazo o Darian (oju fans de Blue Coconut, perquè el Puy també havia cantat en aquest últim grup fa uns anys, quan tenia un altre nom, XD), però la seva vida us la deixo perquè us l'expliqui ell mateix quan vulgui!

Des d'aquí li donem la benvinguda, a partir d'ara és un més de tots nosaltres, i segur que el grup no prendrà tan sols una nova imatge sinó també noves i bones idees, així com esperem que ell també trobi quelcom de nou i interessant en tot el que farem a partir d'ara. Esperem tirar endavant més que mai!

Perquè el conegueu visualment els qui encara no l'heu vist, aquí dalt el teniu enmig de la foto. Aquesta foto és de l'última reunió de grup, on vam comptar amb l'assistència de tota la família cocotera (és a dir, els cinc cocos que ja érem cocos, el nou coco Erik, i l'entorn cocotero més proper: l'Alba, germana del Puy, que ens ajuda en tot el tema de fotos i videos junt amb el Diego, que feia la foto; l'Osk, germà de l'Adri, el nostre dissenyador gràfic; i el Seo gran, germà del Seo petit, el nostre tècnic de so). Gràcies a totes aquestes col·laboracions la família creix. Mil gràcies un cop més, mossus!

Ara, Blue Coconut es compromet a posar-se les piles.

Fins aviat! Salut i Prog!

Post Concerts (Garcilaso i Festassa)

2008-04-23T23:28:00.012+02:00

Bé, és un gran plaer tornar a la vella rutina de fer un "post concert" després de gairebé 7 mesos!

Avui toca una d'aquelles cròniques dobles, ja que el retorn de Blue Coconut ha estat de dos concerts, el del centre Garcilaso i el de la Festassa '08.

La sensació del grup va ser que el concert de Garcilaso va ser un molt bon retorn! Vam arribar allà aproximadament a l'hora prevista, amb temps de muntar-ho tot i preparar un bon concert. Per sort el lloc era tancat, perquè va ploure força. Per ser una sala petita i poc adaptada per un concert de les nostres característiques (distorsió i tal, vull dir) vam quedar contents de com va sonar la cosa. Tot i que vam començar un xic tard per problemes amb l'alimentador del teclat dels Appac Trio durant el seu concert, ningú ens va posar problemes d'horaris, cosa que s'agraeix, i tot va rutllar amb total normalitat. La sala es va anar omplint poc a poc fins que semblava bastant plena, cosa que a l'hora de fer un concert anima molt, veure gentada allà davant. Com sempre, a tots els qui vau venir, gràcies!

I res, que vam tocar, ens vam sentir realment còmodes a l'escenari i amb el públic, tot i que aquest estigués bastant paradet, i què coi, que teníem unes ganes tremendes de tocar, i a més amb una persona nova a la veu. També creiem que en aquest punt va anar molt bé la cosa! Aviat en direm alguna cosa al respecte. El tema de les projeccions va estar molt wapo, i la majoria de nosaltres les va veure per primer cop allà en directe, va ser tota una experiència, i volem donar les gràcies un cop més al Diego i l'Alba pel seu gran curro! Ah, i al Seo gran que per primer cop ens va fer de tècnic!! (bé, hi havia un tècnic de la sala, però el Seo anava controlant què havia de sonar a cada moment, que és una informació que un tècnic que no et coneix no acostuma a saber). En definitiva, un concert que creiem que va anar molt bé, i que ens ha de servir d'inici per començar a pujar una mica més! Volant, sempre amunt, com el Son Goku!

Per cert, una menció especial als Appac Trio que ens van agradar molt, tant la música que fan, que està molt xula i és molt interessant, com ells que són uns bons mossus. Un plaer! Fins aviat!

I tirem una setmana endavant... no sé si ara la sensació és igual a tot el grup, però podríem parlar d'una mena de repte que no es va assolir amb èxit. Per part de l'organització és molt interessant proposar-se autogestionar els concerts de la festa, però això no significa que la cosa vagi a funcionar a la perfecció. Més aviat al contrari. El cas és que vam començar-ho a muntar tot (això significa posar el primer cable sobre un escenari totalment buit) a les 19.45. Normalment altres anys una empresa encarregada de sonoritzar el concert començava la feina un parell d'hores o més abans!!! Tot això va ser per un error de coordinació, per un acte que s'havia programat per la tarda en el mateix escenari dels concerts. Com a conseqüència es va haver d'anar a contrarrellotge, amb molt poca gent per muntar-ho tot, concretament un tècnic de so (el Frik, un de llums, i algunes persones de l'organització (Seo gran, Chimo, Lluís...) i la resta els cocos, que vam fer un cop de mà constant per tal de tirar endavant allò). El resultat va ser que els concerts van començar cap a les 23.15, una hora i quart tard (i ja hi havia qui anava recordant que els concerts havien d'acabar a les 2.00), Blue Coconut no vam poder provar so i no vam tenir tècnic durant el concert, ja que aquest era el Frik. Tot això fa que des de ben d'hora estiguis predisposat a tocar més amargat del que tocaries en una altra situació, com per exemple una setmana abans. I acabes fent el concert, però amb certes incomoditats i no tan a gust com voldries tocar en el teu propi barri i per a la teva gent!

A part d'això, evidentment ho vam disfrutar, i és maco veure com cada any hi ha més gent a la Festassa, tot i que no sabem quants de tots aquests que hi havia estan interessats en grups com nosaltres, XD!

Als que estaveu allà davant animant-nos, mil gràcies! Sobretot als nous fans que sorgeixen (això és un agraïment personal a tots els meus companys de l'ESMUC que van venir a veure'ns).

I res, us deixo com sempre el set list aquí a sota, on trobareu dos nous títols! Un és Cage of Sands, el nou tema de Blue Coconut que parla sobre un pres polític, i Battery Inc., una barreja del primer i l'últim tema del gran clàssic de Metallica, Master of Puppets:

Snuro
Torn
Black Earth
Inside (Pain of Salvation)
ZZZ
Cage of Sands
The Evil that Men Do (Iron Maiden)
Battery Inc. (Metallica)

Per motius de temps, a Festassa no vam tocar ZZZ.

Au, tindreu notícies nostres molt aviat! I esperem reprendre aviat la nostra vida de concerts!

Salut i Prog!

Ja tornem a ser aquí, i de gratis! (2)

2008-04-15T20:19:00.003+02:00

Festassa!!

Ei gent.

Aquest mes anem forts. Divendres 18 d'abril tornem a tocar a La Festassa, l'escenari del nostre primer concert. Tocar al barri i per la gent del barri és un plaer enorme i ho deixarem tot dalt l'escenari. El concert d'aquest primer cap de setmana tindrà una novetat que és que serà completament autogestionat per la gent de La Festassa, per tant, des d'aquí felicitem la iniciativa i donem tot el nostre suport i ajuda perquè l'experiència surti bé. Tant és així que en Frik serà el tècnic d'aquesta jornada de concerts i el Seo gran l'ajudant (ànims!!). La resta del grup segurament haurem de fer de pipes i muntar i desmuntar coses per agilitzar la cosa.

Bé, les dades. Divendres 18 d'abril al peu de la Sagrada Família (c/Provença amb Marina). L'horari és el següent: Tabaloko (rumba, 22h), Blue Coconut (ouh yeah, 23h) i High Times (ska, 0h). Naturalment, serà gratuït. Oferirem el mateix espectacle que la setmana anterior al centre Garcilaso, tot i que encara és dubtós que poguem utilitzar el muntatge de video que vam projectar.

Us hi esperem!!

Ja tornem a ser aquí, i de gratis!

2008-04-07T18:37:00.008+02:00

Ei família.

Blue Coconut tornem a tocar després d'uns quants mesos d'absència. Com és comprensible tenim unes ganes bojes de fer un concert i aquest serà especial. Ho serà perquè sonarà per primer cop una veu nova al grup, cosa que ens fa molta il·lusió. També ho serà per què estrenarem un tema nou que l'hem anat construint durant aquests mesos i que ja és un dels que més ens argaden. És una peça llarga, complexa i té unes parts canyeres que ens morim per tocar en directe. També serà un concert especial perquè la sala on tocarem no té equip d'il·luminació, per la qual cosa, hem estat fent un muntatge visual que projectarem mentre toquem (gràcies Alba i Diego). Serà una experiència nova. Nova també serà una versió que hem pensat pel dia del nostre retorn, esperem que us torneu bojos amb nosaltres.

Bé, les dades de la cita. Això serà el divendres 11 d'abril de 2008 al Centre Garcilaso de Barcelona (c/Juan de Garay 116, al costat del metro Sagrera L1 i L5) sobre les 21:30h. El preu serà de 0 € (però si ens voleu deixar alguna cosa, vosaltres mateixos). Tocarem amb els Apac trio, que són molt bons, no us els perdeu tampoc! Si us ho perdeu, la setmana següent tornarem a fer un altre concert gratuït, ja us informarem.

Fins divendres!!

P.S: El cartell ha estat obra i gràcia del Frik. Un aplausu!

Post-Concert BC&Friends

2007-10-16T00:33:00.000+02:00

Ja vaaaaa ja vaaaaa!! Si és que no hi ha res com ser una persona sol·licitada pels seus posts (i pels seus parèntesis que entorpeixen la lectura d'aquests). Us heu fixat que sempre és la gent que va venir al concert qui reclama una crònica d'aquest? Que no el vau veure? XD. Edu i Pèrill, que voleu que opinem sobre la vostra actuació i us posem a parir? (va, un parèntesi més, perquè el Seo es pugui queixar com mai)

Weno, va, comencem, que com passin 5 minuts més igual m'oblido del concert perquè em penso que va ser en una altra vida, però en realitat va ser fa noméééés 2 setmanes i 2 nits.

El cas és que ens estem plantejant de no buscar cantant, i fer tots els concerts amb convidats, com l'altre dia, perquè ens ho vam passar teta (teta teta teta teta (parèntesi parèntesi parèntesi)). Però clar, potser al final ens envieu a la merda, així que seguirem buscant cantant pel grup. Bé, així doncs, aquest paràgraf, senyors convidats, l'heu d'interpretar com un GRÀCIES per l'enorme favor que ens vau fer i perquè vam disfrutar molt amb vosaltres! (au, ja us he ensabonat prou, quan vagi un per un ja us criticaré, cabroncetes).

Va ser el primer cop que comencem amb ZZZ, i ho vam decidir així precisament per no començar directament amb els convidats, algo així com una presentació del que ara mateix som Blue Coconut. Pel mateix motiu no vam voler complicar la vida a ningú aprenent-se Torn i la vam cantar nosaltres, i més o menys pel mateix vam decidir fer una versió instrumental de Crystal Swamp.

Així pues, després de presentar-nos amb un parell de temes propis van pujar a l'escenari el sr.Vergonyós i el sr.Empenta, el Joan (que estava acollonit de cantar davant de gent, i mira que ho fa bé el puta), i l'Edu, que ja té més experiència i li va fotre molta canya al tema, amb un par! Van fer A Toute Le Monde, el Joan la introducció, i l'Edu la resta amb el Joan fent coros quan la vergonya s'apartava i li ho permetia (wapo!). Edu, et llogarem pel tros reggae, perquè diguis allò de melocotón, XD!

Sense gaire pausa van anar passant els nostres amics, ja que en principi teníem 75 minuts justos per tocar, i era el que durava tot. Així doncs, acte seguit va pujar el gran Pèrill, que no sé si li feia més il·lusió a ell cantar Snuro amb nosaltres, o a nosaltres el fet que li tingui tanta estima a un tema propi i disfruti cantant-lo amb nosaltres. Tot un honor. El cas és que el tio anava a fer una paranoia super xunga amb un trasto super xungu que havia muntat allà a l'escenari i que feia una cosa super xunga amb la veu, però el sr.tècnic es devia empanar o algo i no el va fer anar, amb la qual cosa la primera estrofa va ser silenciosa, i la resta del tema el vam disfrutar amb el Pèrill al micro normal fents uns tremendos gorgoritos que van fer aplaudir a més d'un, XD. Tremendo!

Els següents van ser un duo pròpiament dit (lo de l'Edu i el Joan va ser més una partició): l'Uri, que ja ha col·laborat amb naltros uns quants Master of Puppets (per no dir unes quantes vegades), i l'Àlex de Vic (aquell amb qui vam vore Pain). El millor de tot és que es van conèixer la nit anterior al nostre local, i d'allà va sortir el que vau veure dissabte. Què grans! Inside de Pain of Salvation, també ídols d'ells, li van fotre una canya tremenda i s'ho van passar com enanos, igual q naltros. Encantats d'haver-se conegut, segur!

Llavors va ser el moment de descansar de convidats per repartir-los una mica durant tot el concert, i vam fer la versió instrumental Crystal Swamp (l'últim tema que havíem acabat, que ha canviat de nom alguna que altra vegada). Evidentment té les seves mancances com a versió instrumental, ja que no estava pensada per fer-la així, però ens agrada prioritzar els nostres temes, i preferim fer-los d'alguna manera prou decent abans que treure'ls del set list.

Va començar la primera part de la recta final (recta llarga) amb The Evil That Men Do, que la va cantar l'Héctor. El vam conèixer fa poquíssim, precisament quan el Frik li va comentar a un conegut seu això dels col·laboradors pel concert. Ha estat un plaer ja que és una persona que no coneixíem, i perquè tot i així vam dedicar temps al local a polir el tema per tenir el millor resultat. Un toc rockero i fins i tot mig agressiu a un clàssic de Maiden. Merci Héctor, la propera vegada serà per fer alguna versió de Pantera!

Va tornar el gran Uri per desmadrar-se amb Highway Star. Què boig que estàs, però com mola! XD Treu-te la titola!

I l'últim convidat, que va iniciar la recta final (ara sí que la segona part de la recta final), formada per The Mirror-Erotomania-Master Of Puppets enganxades, va ser el Miki de Time Lost. Va fer The Mirror, senzillament brutal, amb caràcter i potent. El Miki, a més, es va oferir a donar-nos un cop de mà fins que tinguem cantant, cosa que encara fa que li estiguem més agraits. Merci!

Ens vam tornar a quedar sols per fer Erotomania, i finalment tothom a l'escenari a cantar Master of Puppets mentre els dos paios del públic més propers a l'escenari s'anaven fotent d'osties. Apoteòsic, allò era marejar el micro i animar la festa! I per acabar, el Frik va i trenca dues cordes de cop just al final. En el moment oportú, XD

I ja està, a partir d'aquí bronca del tècnic perquè havia d'allargar la seva feina una estoneta ja que, segons ell, havíem trigat molt (però l'organització era el que ens havia deixat, eh, no us penseu ara que som uns il·legals).

Així pues, el set list:

ZZZ
Torn
A Tout Le Monde (Joan&Edu)
Snuro (Pèrill)
Inside (Uri&Àlex)
Crystal Swamp (instrumental)
The Evil That Men Do (Héctor)
Highway Star (Uri)
The Mirror (Miki)
Erotomania
Master Of Puppets (Tots)

Pos au, ja teniu la crònica, i si no us agrada us foteu (i si té molts parèntesis i tpoc us mola això, pos fundeu una associació amb el Seo que promogui el meu afusellament per ús excessiu de parèntesis en els posts del blog (toma ya)).

Merci a la gent que va fer fotos! (Lluc, Freixas Àlex & Abraxas Júnior, l'argentino i suposo q més gent!) I NO-Merci als matats que feien això, matar-se, allà a les valles, què pesaos!

Fins aviat!

PD: per si tenia la sensació que la nit havia acabat molt bé, vaig deixar el cotxe quasi a les 5 del matí sense adonar-me'n mal aparcat, i una setmana més tard el vaig nar a buscar al dipòsit perquè se l'havia endut la grua... malparits!

Concert Blue Coconut & Friends

2007-09-26T22:25:00.000+02:00

Sí senyors, s'acosta l'octubre, i això significa que un any més Blue Coconut tocarem al Parc de l'Escorxador, juntament amb Vàlinor (per continuar encara més amb la tradició) i Meztuca.

La cosa serà aquest dissabte 29, començarà a les 22.00, i serem els segons a tocar (primer els Vàlinor i tercers els Meztuca), així que fent un càlcul groller (és a dir un càlcul que diu paraulotes i es tira pets i rots) podem dir que tocarem aproximadament a les 23.30 si tot va bé.

Aquest concert serà especial, ja que és el primer que fem sense cantant. Això suposa bastantes dificultats, però nosaltres hem optat per demanar col·laboracions a la gent, així que més o menys ja tenim el set list muntat amb convidats! Així que en part ens ho passarem encara millor dintre de les dificultats!

En fi, ja sabeu, Parc de l'Escorxador (parada de metro Tarragona, L3), a partir de les 22.00. Fins dissabte!

Busquem Cantant

2007-09-03T23:51:00.000+02:00

Com a conseqüència del que vam anunciar en el post anterior, ara toca una cosa que pot ser complicada, però esperem no ens costi més del compte: trobar algú que sigui el/la nostre/nostra cantant. Simplement, us adjunto el mail que enviarem d'aquí res massivament (ho sentim, XD):

Blue Coconut busca cantant

Som un grup de metall progressiu que porta 2 anys fent concerts i busquem algú interessat/da en formar part d’aquest projecte, com a cantant. Estem en procés de gravació i el nostre repertori es basa en temes propis, en anglès i en català, i en covers de Dream Theater, principalment.

Us adjuntem un parell d’enllaços perquè veieu què fem:

Per contactar amb nosaltres podeu escriure’ns a bcoconut@gmail.com , deixar un missatge al MySpace o bé per telèfon als següents números:

626 20 54 73 (Gerard)
619 97 43 27 (Adrià)
675 40 99 71 (Marcel)

Salutacions de Blue Coconut!

P.S: El dissabte 29 de setembre estarem al Parc de l’Escorxador de Barcelona on farem un concert en el que hi col·laboraran cantants amics. Esteu convidats a venir per veure’ns tocar en directe i saludar-nos.

Baixa a Blue Coconut

2007-08-21T20:37:00.000+02:00

Sap greu, però per primer cop hem de donar una notícia d'aquest tipus.

L'Esther i Blue Coconut seguiran camins separats a partir d'ara. Ha estat una decisió complicada de prendre per part dels que quedem, sobretot si tenim en compte les dificultats que tindrem properament com a conseqüència, però és la millor sortida que hem trobat, i esperem que a la llarga doni bons resultats.

Els motius d'aquesta decisió es poden resumir, segons Blue Coconut, en dificultats a l'hora de treballar en grup, divergències musicals i diferents maneres de veure el grup.

Una ruptura sempre és una llàstima, però alhora és una part natural més d'una relació.

Simplement li desitgem des d'aquí que li vagin bé les coses, que assoleixi els objectius personals i professionals que es proposi, li donem les gràcies pel que ha fet per Blue Coconut, i lamentem que no comparteixi la nostra decisió.

Peralta '07

2007-07-30T21:45:00.000+02:00

Dissabte 21 de juliol va tenir lloc un esdeveniment únic a un pueblatxo perdut enmig de Navarra. Vam tenir l'oportunitat que vam estar desitjant durant temps i més temps: veure en directe Pain of Salvation, un grup que admirem.

La cosa va ser a Peralta, un poble més aviat petitet del sud de Navarra, i va ser dins el marc del Festival Minnuendo 2007, organitzat per un petit col·lectiu de defensors de la música de la zona. Escrivim aquest post ja que una expedició cocotera es va desplaçar fins allà. Vam ser el Seo, l'Adri, el Puy, l'Amaya i jo, que vaig conduir el Frodo-mòvil (el meu Renault 19) en tot moment. Podríem resumir-lo com un viatget entranyable.

Vam sortir pel matí de Barcelona, tampoc molt d'hora, per arribar a Peralta abans de les 17.00. Vam trobar el lloc del concert, on tot just arribaven Pendragon en el cotxe oficial dels organitzadors. Va ser una escena divertida, perquè els paios de Pendragon ens van saludar amablement pensant que els coneixeríem (normal, tenint en compte que són un grup amb prou renom dins el món del rock simfònic-progressiu), i vam haver d'endevinar qui eren per aquest gest. Quan ens van dir que fins més tard no podríem aconseguir les entrades que havíem reservat vam decidir anar a instal·lar les tendes de campanya al càmping, que estava al costat d'Olite, un poble a 20 minuts de Peralta.

Així que després de muntar-ho tot vam tornar cap a Peralta, a esperar per viure el gran moment que havíem estat desitjant feia temps. Quan encara era clar van tocar uns madrilenys anomenats Psicotropia, prou interessants. Quan van acabar vam marxar a sopar alguna coseta, i vam tornar mentre tocaven Pendragon, i just en aquell moment vam veure com el cotxe oficial de l'organització marxava del costat de la plaça de braus on es feia el concert. Vam suposar que anaven a buscar els Pain of Salvation, cosa que va ser confirmada per els mateixos que anaven a dins el cotxe.

Per tant vam esperar allà fora mentre escoltàvem i vèiem una mica de Pendragon. Estàvem amb els Trom Ne Adiv, un grup de Vic que vam conèixer personalment en el passat concert que vam fer allà (a Vic), també fanàtics de Pain of Salvation. Total, que quan van arribar allà els esperàvem nosaltres per fer-nos unes fotos. Va ser ràpid però vam ser els paios més feliços del món. Ara només quedava disfrutar del poc concert que quedava de Pendragon i del plat fort de la nit. I així va ser.

Els Pendragon ens van deixar a tots xiulant la melodia final que ara som incapaços de recordar, i al cap de poca estona van aparèixer Ells a l'escenari. El concert va ser francament genial, tot i que va ser curtet (hem de tenir en compte, però, que el preu del festival era només de 20€, i incloïa els tres grups de dissabte i uns quants més divendres, aquests grups locals), i per tant ens vam quedar amb ganes de moltíssim més. Però el vam disfrutar al 100% des de primera i segona fila!!

La gran llàstima va ser la poca gent que hi havia. Els que hi érem vam fer ambient, i vam disfrutar i cridar molt, però segons com no n'hi ha prou. L'única oportunitat que té moltíssima gent de veure aquest grup, i molts es queden a casa i es presenta allà molt poca gent. Així no sé com s'aconseguirà que algú els porti mai de gira per aquí vist l'exemple de Peralta...

Després del concert, ens vam despedir dels nois de Vic, i a dormir aviat si volíem aprofitar les hores nocturnes, ja que a les 9 del matí el sol ja estaria donant pel sac... i així va ser, vam descansar tant com ens ho va permetre la calor, i després de recollir-ho tot vam carregar el Frodo-mòvil i vam tornar a caseta.

Resumint, un bon viatget, i un gran concertàs. En volem més!

Aquí teniu tres fotos, una de tots els Pain of Salvation amb els seus fans catalans, una altra del Langell, que feia el seu últim concert amb el grup, amb l'Adri, i l'última de la salutació acabat el concert.

Fins aviat! Llarga vida als Pain! Stay Prog!

Premier de la maqueta (vip)

2007-07-17T12:47:00.001+02:00

Hola gent.

Mireu quin pollo es va formar fa uns dies a Barcelona amb la Scarlett Johansson que, aprofitant la seva estada a la ciutat i atenent la nostra invitació, va venir a fer una pre-escolta de la maqueta de Blue Coconut. A dins es va trobar en Lolo, el nostre tècnic, i en Fruk, que es troba gravant algunes de les seves parts que té pendents, a qui li va donar ànims i sort amb la gravació. Durant l'audició la senyoreta Johansson no donava crèdit al que sentia i no va parar de fer ballar la seva rossa melena per l'estudi. Posteriorment, i en petit comitè, sense la premsa al voltant, ens va felicitar per la feina feta i ens va encoratjar per continuar aquest camí. Per la nostra part, li vam agrair que acceptés la invitació i li vam oferir en directe, en primícia i en privat un petit tast del nou tema que estem preparant.

Ens va acomiadar dient-nos que li dirà a en Woody Allen que deixi de fer el ridícul amb el clarinet i que es passi a la bona merda progressiva. També, lectors del blog, la Scarlett va voler enviar-vos salutacions i avisar-vos del que estem preparant els cocos.

Siau!

Post-concert Vic

2007-07-13T14:53:00.000+02:00

Hola amics.

Avui us comentarem com va anar el concert de Vic de la setmana passada. Com acosutma a passar, la cosa va anar bé. L'escenari on vam tocar era mooolt gran, i ens va costar una mica adaptar-nos a tant d'espai. El principal problema és que els nostres cables no són gaire llargs i tenim una mobilitat limitada. Però així i tot vam moure'ns una mica. L'Adri i el Sete estaven en dues tarimes a cada extrem de l'escenari, perquè ells una bateria reservada pel grup "bo", El Último ke zierre. Comentant-ho després, quasi tots vam coincidir en que vam començar forts però ens vam anar apagant en consonància amb l'actitud tèbia, diguem-ho així, del públic. Però el final va ser sense manies, tot nervi i força per acabar-ho ben alt. La sensació final, però, va ser estranya i nova.
Vam tocar exactament el mateix repretori que la setmana anterior a Boca Nord, és a dir, una hora i pocs minuts de concert. Cap sorpresa. Cal destacar el lamentable estat de la veu del Sete després d'una setmana de monitor, va ser espectaculà. També és oportú comentar que alguns dels cocos van tornar a casa en tren, a quarts de set del matí, fets brou. Així i tot va ser una experiència més a valorar.

Hem d'agrair a l'Arnau i a l'Assemblea de Joves de Vic que ens proposessin tocar allí i que ens tractessin tant bé. També tenim paraules d'agraïment pels tècnics de so, pel Joan, el tècnic de llums, i pel segurata de la zona "vip" que ens va felicitar pel bolu i que ens va revelar que és un gran fan de Dream Theater.
Per últim, agrair aquells amics i familiars que no se'n perden ni una i a tots aquells qui van venir a veure'ns o que ens van conèixer allí.

Salut!

p.d: Algunes fotos del pare de l'Adri.

Post-concert Boca Nord

2007-07-07T15:06:00.000+02:00

Hola gent!

Us hem de comentar com va anar el bolo de dissabte passat al Boca Nord. El gunyónsete està de colònies, no com a (dj) resident sinó com a monitor, per tant intentarem explicar com anà l'experiència.

La cosa va anar molt bé. Vam tocar una hora i deu minuts, més o menys, amb una traca final d'un quart d'hora seguida. Comentant-ho després, amb més calma i amb el músculs del coll començant a fer mal, alguns de nosaltres van dir que potser havia estat el millor. El concert de Boca Nord el vam preparar a consciència, i va tenir un element que esperem que no ens abandoni mai i que utilitzarem a la que poguem: la mobilitat a l'escenari. Ja fa temps que ens comentaven que ens fallava la posada en escena, que era massa estàtica, cosa que vam començar a canviar el setembre del 2006 en el segon concert a l'Escorxador. Però fins llavors, entre acústics i locals petits, no havíem tocat en un lloc més ampli on poder moure'ns més, i a Boca Nord vam trobar un bon lloc. És per això que allà ens vam desfassar com encara no havíem fet, els que vau ser-hi ja vareu veure com les gastem ara. Total, va ser una hora llarga amunt i avall, saltant, etc. Va fer molta calor i la suada va ser considerable.

L'anècdota de la nit la va posar, com no, la gran Esther. Aquella nit tenia un altre bolu amb el grup de jazz que té i teníem previst que arribés amb cert marge a Boca Nord. El cas és que, mentre estàvem afinant ja dalt de l'escenari, va arribar ella. 2-3 minuts més tard i haguéssim començat a base d'instrumentals.

Vam tenir el gustassu de compartir escenari amb Simm, uns nanus de 15-16 anys que deu n'hi do com ho porten, i amb Prisma. Un plaer compartir esforços i la nit. També hem d'agraïr l'Asociación Amigos del Metal per organitzar tot allò, a l'Àlex, la Marga, els tècnics (Rafa i Carles) per la gran feina que van fer, i a tots els que ens vau ajudar amb la vostra presència.

Fotos (n'hi ha una que va causar més d'un desmai, quina serà?):

Aquesta tarda mateix tocarem a Vic en el marc de la festa major jove d'allà. Serà a la zona esportiva, gratis, i sobre les 00:30h. Les últimes informacions que tenim és que l'escenari és gran i amb tarimes, ho sigui que l'haurem de liar ben liada. Ja us explicarem com ha anat.

Salut!

Boca Nord i Vic

2007-06-26T20:51:00.000+02:00

Hola personatges!

Avui toca anunciar dos concerts molt propers. Un és aquest dissabte, i l'altre dissabte següent. Anem pel primer, que de fet és el concert del qual en tenim detalls, perquè sobre el concert de Vic no en sabem encara gran cosa.

Aquest dissabte 30 de juny, a partir de les 21.30 de la nit (mitja hora més tard del que posa al cartell), hi haurà un concert de tres grups: els SIMM, els Prisma i naltros. La cosa serà al Boca Nord (C/Agudells 35-37, passat el Túnel de la Rovira, al costat de la Rambla del Carmel), i l'entrada són 5€. Tindrem bastanta estoneta per tocar, i la cosa serà prou canyera, esperem que vingueu i passem junts una gran estona!

Aquí teniu el cartell del concert, organitzat com alguns que ja hem fet pels Amigos del Metal.

I bé, del segon concert, el que sabem de moment és que serà a Vic. Tocarem per la nit, i serà dissabte 7 de juliol. Donarem més detalls quan en tinguem. Fins aleshores us esperem aquest dissabte al Boca Nord!

Bon estiu xat@s!

Fotos a Bellprat

2007-06-20T22:40:00.000+02:00

Ei bones!

L'última vegada que Blue Coconut es va reunir per parlar de temes diversos es va fixar data i lloc per fer una sessió de fotos. La cosa va ser el primer cap de setmana de juny, i el lloc triat va ser Bellprat (un pueblacho que hi ha a uns 25 km d'Igualada). Allà els pares del Puy hi tenen una casa ben maca, i vam aprofitar l'entorn del poble per fer les fotos.

El fotògraf encarregat de retratar-nos va ser el Diego, el cunyao del Puy, i les fotos es van prendre en diverses sessions. Bàsicament, vam dedicar una sessió a fer fotos de nit, amb efectes de llum i tal. Aquella nit vam dormir 4 hores perquè al matí següent havíem de ser prou d'hora al castell per fer la sessió principal (vam fer una excursioneta molt maca de més d'una hora pujant per la muntanya). I ja abans de marxar vam aprofitar per fer-nos unes quantes fotos més a una placeta del poble.

La idea bàsica és tenir diferents fotos de qualitat del grup, aprofitant que últimament hi ha hagut bastants canvis d'aspecte i que feia temps que ens rondava pel cap la idea de fer-nos fotos noves. I gràcies al Diego, a la seva càmera, les seves idees, la seva professionalitat, i també a l'ajuda de l'Alba, han sortit unes fotos de les quals n'estem molt satisfets.

Us en deixem tres per avançat. La primera és de la sessió nocturna, la segona és de l'última, aprofitant que havia plogut i sortíem reflectits en un bassal, i la tercera segurament és de la sessió al castell.

Au gent, estigueu atents perquè aquesta mateixa setmana hi haurà notícies de dos nous concerts molt propers! Fins aviat!

Diego i Alba, mil gràcies per tot!

Sense Treva

2007-05-25T16:15:00.000+02:00

Post Concerts (Magic i Valhalla)

2007-05-19T17:23:00.000+02:00

Alguns fans dels Post Concerts ja m'havien insinuat allò de "a veure quan fas la crònica". Perdoneu que hagi trigat, però primer vaig decidir fer un post conjunt sobre els dos últims concerts passat l'acústic, i després se m'ha espatllat el disc dur. Però ja està.

Suposo que en alguna altra ocasió s'ha pogut llegir en aquest blog que Blue Coconut intentem prendre'ns seriosament allò que fem. Això moltes vegades té conseqüències: quan alguna de les parts implicades en el concert no s'ho pren de la mateixa manera, i potser es pot arribar a pensar que nosaltres fem música simplement perquè no tenim res més a fer i perquè volem passar l'estona, sense més importància, nosaltres ens cremem. Que vagis amb intenció de seguir uns horaris que t'han dit els de la sala i que hagis d'esperar un tècnic que no sabia que aquella nit hi havia concert (o fins i tot que vagis esperant un tècnic i, sense saber-ho, aquest no existeixi) cabreja, i molt. Que, sense entendre molt bé perquè, hagis de treure temes del repertori que portaves preparat com si fos la cosa més normal del món, també cabreja, almenys als cocos. Però bé, deixem-nos de preàmbuls i anem per parts.

El primer concert que ens ocupa és el del Magic, que va tenir lloc divendres 4 de Maig. Un aspecte positiu (perquè no es digui que sóc només un gruñón) és que, per primera vegada, vaig portar jo el cotxe, i ho vam carregar tot a dins! Vam arribar al Magic, i allà fora estaven els Albatros, que ja només arribar ens van regalar una maqueta a cada coco (ho confesso, encara l'haig d'escoltar, però és que em falta temps!). Vam descarregar-ho tot, me'n vaig anar a buscar aparcament (vaig aparcar a dos minuts del local, però primer em vaig perdre per la ronda i vaig anar a parar a Bac de Roda, XD), i quan ja consideràvem que estàvem preparats per començar les proves de so ens vam fer una pregunta que pot semblar tonta però que en realitat és normal si no coneixes la gent del lloc: on és el tècnic? Tal com avançàvem abans, sabríem estona més tard que el tècnic no sabia que aquella nit hi havia concert, i per tant, ves a saber a quina hora arribaria (tampoc recordo a quina hora el van avisar els de la sala)... així que els Albatros van començar a provar ni que fos els amplis i tot el que no depenia de la taula de so.

A tot això, va començar a tenir lloc la retallada de repertori que tan ens toca els collons quan és innecessària. Resulta que els de la sala no volien que el concert comencés a les 23.30, tal com ens havien dit, sinó que havia de començar a les 00.00, i a les 2.00 havia d'acabar (això últim sí que ho sabíem). Per tant, el concert havia de ser més curt que la hora que teníem prevista, així que vam haver de decidir, abans de començar el concert, prescindir de Erotomania i A Tout Le Monde.

Per suavitzar el cabreig del moment (no sabíem quan arribaria el tècnic, encara havíem de provar els dos grups, evidentment, i s'anava fent tard), els cocos vam anar a sopar mentre els Albatros feien el que podien de les seves proves sense tècnic. A partir d'aquí poca cosa més. El tècnic al final va resultar ser un tio força carismàtic, i el concert en sí va anar prou bé. Sense molt moviment perquè l'escenari era petitet, però bé.

Si alguna cosa va fer que el cabreig no fos més gran aquella nit va ser la bona companyia dels Albatros, gran grup i grans persones i personatges (aquí a la família del blog tenim en Pèrill), que van fer un concert que els cocos vam disfrutar moltíssim. Si no arriba a ser per ells, ens hauríem amargat bastant, però tot va ser més lleu pel fet de poder compartir la nit AmbValtros!

El set list va ser el següent:

Intro

Ja està... XD, és broma, tan curt no va ser! Ara en sèrio:

Snuro (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
ZZZ (Blue Coconut)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)

I ara passem al Valhalla, que allò ja va ser la ostia...

La cosa pintava bé: dinar d'hora, però amb la recompensa de fer les proves de so a les 16.00, enllestir-la prou ràpid, i oblidar-nos de tot fins l'hora del concert, les 22.30. Però a les 16.00 allà no hi havia ningú, i vam haver d'aguantar el sol insuportable una estona, tot i que, la veritat, va ser poca. Un cop descarregat tot (aquest cop vaig aparcar amb menys problema), una setmana i un dia més tard, un es torna a fer la mateixa pregunta, aquella de "on és el tècnic?". Si la resposta del Magic era divertida (no sap que hi ha concert...), que et diguin que no hi ha tècnic, que ens ho hem de muntar tot solets, ja és la puta pana, tio... però bé, per sort a Blue Coconut hi ha el Frik, la Stress i el Puy, que tenen nocions per muntar tot l'equip necessari perquè poguem sonar. Tot i així, tot van ser entrebancs, quan aconseguíem sol·lucionar alguna cosa, es presentava un altre problema, fins al punt de no funcionar l'ampli de baix i no tenir més cables de micro que funcionessin.

Malgrat les dificultats, vam aconseguir un so prou decent, a falta de provar el baix just abans del concert. Igual que una setmana abans, per suavitzar el cabreig vam optar per allunyar-nos una estona d'aquell lloc, tot i que amb la broma la cosa s'havia allargat bastant i ja no teníem molt temps lliure. La Stress va anar a descansar una estona a casa seva, el Seo i el Frik a buscar un ampli de baix que tenia en Frik a casa seva, i el Puy l'Adri i jo a fer la primera orxata-llet merengada de la temporada de la Sirvent. A les 22.00 tornàvem a ser al Valhalla col·locant tot al seu lloc perquè, arribades les 22.30, poguéssim començar com més aviat millor.

Abans de començar vaig avisar al paio del local de la durada de tot: hora i mitja de concert, i a més un quart d'hora de descans, per si volia posar música o algo. La resposta va ser algo així com "perfecte, cap problema". Si no hi ha cap problema, per quin extrany motiu (altrament dit perquè collons) rebem senyals de que hem d'anar acabant tot just estem fent el primer tema de la segona part? Evidentment, no enteníem res així que anàvem fent el repertori tal i com estava previst, i a les 0.00... màgia! S'ha acabat el concert. Perquè sí, no podem tocar més temes. Potser si el públic insisteix, diu el Frik pel micro... res, no hi ha més concert, cocos, tenieu pensat un final idoni per a un concert així, perquè us importa el que feu i perquè us ho preneu amb respecte, com deia al principi, però us foteu...

Encara no ho entenem. Però bé, a vegades et trobes aquestes coses a la vida. Sembla que et putegin perquè sí. En fi. Si en el Magic agraïem especialment la companyia dels Albatros, en el cas del Valhalla volem agraïr que ningú morís aquella nit a tots els qui ens vau venir a veure. En aquest sentit va tornar a ser molt maco. Potser era molt més adequat l'ambient de la bilblioteca Mercè Rodoreda, però tot i així, si vam tocar més a gust del que podria haver estat va ser per la presència de tots els qui ens vau venir a veure, i perquè ens vam sentir acompanyats i vau entendre el nostre cabreig.

No m'allargo més, perquè avui ja ha sigut prou llarg! Si heu arribat fins aquí, enhorabona, només us falta mirar el set list del concert acústic del Valhalla!

The Ocean + Infinite Dreams (Savatage + Iron Maiden)
A Tout Le Monde (Megadeth)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
Wait For Sleep (Dream Theater)
Soldier Side Intro + Lonely Day (System of a Down)
Chain Sling (Pain of Salvation)

Windowpane (Opeth)
Snuro (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)

Van quedar per fer More Than Words i Hollow Years.

Apa persones, adeu!

PD: ja us puc dir que d'aquí una setmana hi haurà un nou post... però el seu contingut és secret. Només puc dir que serà un video...

Acústic al Valhalla

2007-05-09T22:37:00.000+02:00

No, no ens hem tornat com Manowar i ens han entrat ganes de tocar en un lloc diví, sinó que hi ha un local al carrer Tallers que es diu Valhalla.

De fet, d'aquí a uns dies farà un any que hi vam tocar, junt amb Malaventura, quan encara es deia Corto Club.

Però aquesta vegada és una altra història. Ens vam assabentar per mitjà del Sr.Freixas (i algú més m'ho havia comentat també) que s'està fent un cicle de concerts acústics en aquest local, de manera que ens vam interessar pel tema, amb ganes de repetir aquella memorable nit de la biblioteca Mercè Rodoreda.

Total, que tal com us avançàvem fa uns quants dies en l'anterior post, aquest dissabte 12 de Maig, a les 22:30h tindrà lloc el segon acústic de Blue Coconut! A més, aquesta vegada el concert serà GRATUÏT!!

És un concert per als qui ens en vau demanar un altre, i per a tota aquella gent a qui li hauria agradat venir i no va poder, pels papes i les mames que suporten molt millor un repertori acústic que el repertori més metaleru que portem normalment. Em sap greu avisar-vos ja mateix que no farem cap tema que no fessim el primer cop. Això és així perquè estem més ficats en la maqueta i en tirar endavant temes propis nous que no pas en preparar sense temps més material per a un concert. Tot i així, segur que tots ho tornarem a gaudir un ou i mig!

Abans de marxar, dir-vos exactament on està el Valhalla. Carrer Tallers, número 68, entrant per tallers des de Universitat, L2 del metro.

Ala, persones, ens veiem allà, que ens ho passarem bé, amb espelmetes i tal, XD!! Fins dissabte!!

Concert Màgic

2007-04-27T00:11:00.000+02:00

Bones, persones (que no vol dir que sigueu bones persones).

El fet que estiguem en plena gravació de la maqueta, com tots sabeu, no és motiu d'absència de concerts. No és que els busquem per sota les pedres, però surten. I per això el post d'avui.

Ja us avanço que s'acosten un parell de concerts (un de normal i un altre d'acústic), però avui, de moment, tan sols anunciarem el primer.

L'altre dia, un visitant habitual d'aquest bolg (el Red Pèrill) buscava desesperadament un grup per fer un bolu conjunt amb el seu grup, els Albatros, i va pensar en els Cocos Blaus!! Més que pensar en nosaltres, va decidir que tocaríem amb ells, i nosaltres vam confirmar la seva decisió, XD.

Així és que, persones, d'aquí una setmana, concert de Blue Coconut i Albatros. La cosa tindrà lugar al Màgic, de Barcelona (allà al costat de la Ciutadella), i començarà a les 23.30, el divendres 4 de maig. L'entrada costarà 5€, i es comprarà allà mateix (no sé si en tindrem d'anticipades durant aquesta setmana). Primer tocarem els cocus i després els Albatros (primer Naltros i després alBaltros, juas).

Així que us hi esperem a tots. Per als qui encara no coneixeu als Albatros, són un grup amic (tot i que gairebé no ens coneixem, però hi ha un bon rollu internauta) d'Igualada, i podeu esbrinar què és això del rock psychedelic aquí.

Apa, resumint:

Divendres 4 de maig
Al Màgic (Passeig Picasso, 40, al costat del Parc de la Ciutadella)
A les 23.30
BLUE COCONUT
ALBATROS
Entrada 5€

Aquí deixem el cartell:

PD: i aneu-vos preparant, perquè tot just una setmaneta més tard (dissabte) tindreu el segon acústic de Blue Coconut!!

Primera Jubilació dels pares de l'Adri

2007-04-17T14:57:00.000+02:00

No, no, amb aquest títol no estic pas insinuant que els pares de l'Adri tinguin ja 60 i tants anys.

Si bé tots els pares dels membres de Blue Coconut ens estimen molt i tal i tot això, n'hi ha dos que encara tenen una relació més directa amb el conjunt del grup, i és que durant aquests dos anys de concerts (aquest diumenge farà un parell d'anys d'aquell primer concert a Sagrada Família) sempre hem disposat de furgoneta i conductor per transportar tot el material!!! Tot un luxe, la veritat, per a uns niñatos que ja tenim tots més de 20 anys... tot gràcies al senyor Arnal i la senyora Pino (queda més pro així, però vaja, podríem anomenar-los els pares de l'Adri).

Gairebé sense preguntar-nos perquè, ens hem trobat sempre que en un dia de concert, hem tingut allà a la porta del local el papa Arnal amb la furgo esperant a carregar el que fes falta (que si la bateria, que si els amplis, els instruments... el faristol!! XD). Vaja, que hem rebut una ajuda quasi diria que inestimable. Sense això no hi ha concerts, senyors. Així que infinites gràcies!!

I bé, resulta que d'aquesta pandilla de niñatos mimats que no mouen el puto cul, n'ha sortit un (que no deixa de ser niñato ni mimat com els altres), que ja té la L!!!!!!!!

Sí senyors, m'he tret el carnet!! Aquí em teniu, oi que faig una mica de por?

Això significa que, oficialment, els pares de l'Adri han rebut la seva primera jubilació, i si tot va bé, ara només hauran de venir als nostres concerts per gust, i a l'hora del concert! (tot un luxe per a ells també, XD)

Aquí tenim el recorregut que vaig fer amb el cotxe, marcat amb una línia vermella. El puntot vermell de baix és d'on vaig començar, el de dalt on vaig acabar, i el puntot groc aquell que hi ha per allà... era un gat mort que hi havia per allà, que feia fàstic, i que segons el Seo porto al cap! XD

En fi senyor@s, em despedeixo havent-vos anunciat aquesta bona nova (ja anunciada NO-oficialment en un comentari de l'anterior post per cert personatge que sovinteja aquest blog), i us asseguro que ens veiem aviat... s'acosta alguna cosa que molts vau demanar repetir tot just presenciat. Molt aviat, aquí al blog!

Salut, prog, i eLes!!

Gravació Maqueta (Baix i Teclat)

2007-04-11T23:47:00.000+02:00

Bones senyors!

Estem aquí per dir-vos que la cosa tira endavant a un bon ritme!

Durant les dues últimes setmanes de març van començar a tenir lloc les primeres visites a can Lolo. El personatge fixe en qüestió va ser el Seo, al qual li tocava gravar el baix per assignació divina (en aquest cas la divinitat és el Déu Loloensen, que va proposar gravar el baix en segon lloc, com manen els cànons). Els acompanyants del Seo van ser més aviat els dos viciats al Pro Evolution per excelència (a part d'ell): l'Adri i el Puy.

La gravació del baix va ser relativament llarga comparada amb la del teclat, ja que quasi bé va ocupar el doble de sessions. Els motius d'aquesta extensió són diversos: necessitat de moltes repeticions, àdhuc bucles; cagades per no estar acostumat al nou instrument, cagades i coses lletges que només hom capta quan grava -surten tots els vicis i imperfeccions-, cordes a l'aire que no haurien de sonar, a part d'empanades i pèrdues de memòria que endarrereixen la feina, entre d'altres.

El so del baix serà bastant directe, sense gaire efectes, perquè el so natural del nou instrument és prou bo i no calen gaire coses de més, de fet va ser molt fàcil trobar-li el punt. Potser l'únic tros més treballat serà el solo de slap de "zzz", ja que s'hi combinarà un slap tal qual amb efectes de wah wah. Pot ser interessant. Hi ha hagut algun tros mal parit, com el canvi de la bateria a "Torn", que es veu al video, en el que en Puy va haver de fer de claqueta addicional; el solo mateix de slap, l'"A tout le Monde" en major, que fa temps que no toquem, etc. Ah, des d'aquí fem una crida per si algú ens pot deixar un baix fretless (sense trasts) per un tros acústic, a veure si entre tots bufem la flauta i sona. Aquest podria ser un detallet molt maco. Total, que en unes quantes sessions la feina del baix va quedar quasi enllestida, tan sols falta algun retoc que deixem pel final.

I a mí (Sete) em va tocar durant el final de la setmana santa. Evidentment, el Seo havia d'aprofitar que aquest cop no era l'escollit pel Déu Loloensen per gravar, i que l'Adri estava de vacances, i podia escapar-se amb el Puy al menjador per viciar-se a la Play, mentre escoltaven com s'estava rallant el Sete amb el principi del nou tema (es digui Black Earth, o Crystal Swamp, o Temamo, o com sigui), que no hi havia manera que sortís... Però res, això del nou tema tan sols va ser un entrebanc, el teclat ja està gravat, tret d'algun arreglo que també deixarem pel final, rollu fragments amb instrumentacions i tal.

Així que aquí teniu un parell de videos, un de cada sessió de gravació. Ah sí! Aprofitem el post per presentar-vos el nou baix del Seo, un Yamaha TRB1005 translucid red! (quan vulgui ja pot anar passant per pagar, sr. Yamaha...). El té des de mitjans de febrer i el va estrenar a l'acústic, a Alella debutar en concert "normal".

En fi, esperem informar-vos aviat que el Puy i el Frik també han acabat de gravar!

Salut i Prog!

Post Concert (Guaita'l)

2007-03-26T22:03:00.000+02:00

Bones!

Aquí estem com cada setmana de "adispués" d'un concert, per comentar com va anar i tal...

Aquest cop ens va tocar Alella, i ens va pillar un fred que te cagas! Això provoca que els músics articulin la meitat de notes i, en definitiva, no ens trobem davant del millor concert de Blue Coconut. Si a més el teclat és tan chupi-guai i té ganes de marejar al teclista un rato i se li'n va la olla (i el so), doncs ja és la òstia! Sembla ser que el so no va ser gran cosa, però almenys aquest cop les guitarres van ser contundents, i el Puy va sonar!! (carinyu, ho estàs aconseguint, XD)

Però res! Ens la pela tot això! Teníem ganes de tocar, els monitors de l'esplai havien confiat en naltrus per la seva festa i això és el que comptava, així que vam tocar amb tota la il·lusió del món (i amb un huevo i mig de retard, però al final d'això ni t'empanes! XD).

El públic no era gaire nombrós (tot i que no ens va importar gaire), però ves per on algun nou fan (de fet, una nova fan) va sorgir, d'un pueblatxo del Bages! Tremendo! XD

I bé, de tot això ens quedem amb què va ser un concert maco, vam conèixer un nou grup (El Otro Lado, ens veiem aviat!), i Guaita'ls com ens van cuidar els monitors: que si ping-pong, futbolin, ara una xocolata desfeta amb magdalenes, ara veniu que soparem botifarres quetecagasdebones (me'n vaig fotre cinc!!! XD), teniu entrepans pel camí de tornada, carinyo constant... en definitiva, sou els millors! Us ho vau currar molt, i us estem molt agraïts, de debò.

I als qui vau venir, tot i que vau ser poquets: valtros tb us ho curreu! Merci!

A tot això, com sempre, us deixo aquí el set list:

ZZZ - (Blue Coconut)
Snuro - (Blue Coconut)
A Tout Le Monde - (Megadeth)
Torn - (Blue Coconut)
Crystal Swamp - (Blue Coconut)
Highway Star - (Deep Purple)

Com que alguns fans ens vau insitir molt en els moments previs al concert, vist el retard generalitzat i tal, vam fer Erotomania. Amb el consentiment de la Jale que, un cop passada la cançó, m'han arribat rumors que va opinar que millor m'hagués dit que no, que era molt llarga! XD. Per cert, Crystal Swamp és l'antiga Black Earth, però està patint un canvi de lletra!

PD: el Seo, l'Adri i el Puy no surten en aquesta foto perquè, tal com van anunciar en l'anterior post, deixaven Blue Coconut just després d'aquest concert. Surt, però, un tros del màstil del baix perquè simbolitza que encara li queda per gravar una mica de la maqueta.

Guaita'l el Concert

2007-03-19T00:19:00.000+01:00

Hola criatures diverses!

A veure si avui puc ser breu... concert 24-3 Alella esplai Guaita'l adeu!

Weno, m'explicaré una mica més! El cas és que l'esplai Guaita'l d'Alella (on està ficat un gran fan i amic de Blue Coconut, el Joan, i més amics diversos) compleix 5 anys amb molta salut (bons monitors, molts nens que tenen alguna cosa interessant a fer els caps de setmana, etc) i han decidit organitzar una festa que durarà tot el dia, i que a la nit consistirà en concerts pel personal (monitors, "nens" més grans, amics dels monitors, i jovent d'Alella i tothom que s'hi apunti), en els quals estem inclosos els cocus.

El concert serà el proper dissabte 24 de març a partir de les 21.30 de la nit, serem els segons a tocar, i farem un concert algo més curt que de costum (a veure si se us van enganxant els nostres temes). Hi haurà una mica de tot: pop rock, naltrus, reggae, i música guai a càrrec del DJ Parra, del Sagrada Família. No hi faltarà barra a preus guais, i entrepans per qui tingui gana!

Pels de fora (d'Alella), o sigui quasi tothom que llegeixi això, hi ha Nit Bus, així que qui vulgui es pot animar i anar a fer ambientillu!

Ala mossus i mosses, us deixo aquí el cartell, i esperem veure-us dissabte! Res d'acústics ni mariconades vàries, metall progressiu en estat pur! Chau!

PD: no us ho podeu perdre. Mireu, l'altre dia, quan havia acabat de fer jo una conferència sobre l'aparellament dels cargols que fan el camí de Santiago, se'm va acostar el Michel Camilo per assegurar-se que seria dissabte 24, allà a Alella, en efecte, perquè diu que ha estat somiant tota la vida veure un concert nostre, i ha hagut d'anul·lar un que tenia ell el mateix dia allà al costat. Aquí teniu la prova! Ja sabeu, el Michel Camilo no s'ho perdrà per res del món!

Gravació Maqueta (Bateria)

2007-03-10T13:36:00.000+01:00

Hola persones i éssers extranys del món cocoteru!

Avui estic aquí per informar-vos, simplement, que la gravació de la bateria per la propera (i primera) maqueta de Blue Coconut ja s'ha dut a terme!

La cosa va tenir lloc fa un parell de setmanes, al nostre local d'assaig (Banda Sonora, a la Verneda). Divendres 23-F (todo el mundo al suelo!) no hi va haver assaig per tal de muntar tots els micros i la mandanga per poder gravar la bateria. La intenció era muntar-ho tot i fer algunes proves per deixar-ho a punt per gravar dissabte, i si calia diumenge. Com que el sr.Lolo i l'Adri es van entendre a la perfecció, resulta que ja es van posar a gravar el mateix divendres.

El resultat va ser que dissabte a les 8 del matí ja anàvem al local amb alguna feina feta. La cosa pintava que aniria bastant rodada. Tan sols un petit susto amb un micro que semblava que no rebia senyal (era un micro que el Lolo va aconseguir que li deixessin, l'amo del qual el té cuidadíssim!) va interrompre tota la nostra eufòria. Però no va ser res. Abans de l'hora de dinar ja havíem gravat la bateria de tots els temes!

Així doncs, tenim ZZZ, Snuro, Torn, Black Earth, i per si al final decidim posar-hi una versió, també s'ha gravat A Tout Le Monde (no diré en major perquè la bateria sola, pobreta, no hi té res a dir en aquest tema! XD).

El proper a gravar serà el Seo! Ja us informarem.

Aquí us deixo un video sobre la sessió de gravació (que sembla més basat en mil tonteries que en la pròpia gravació de la bateria, però weno, és el que tenim).

Salut i Prog! D'aquí pocs dies més concerts!

Post Concert (Acústic)

2007-03-06T11:50:00.000+01:00

Per fi!

Alguns ja em demanaven la crònica del concert de dissabte (fins i tot en Red Pèrill ho feia públicament en un comentari), però he tingut algun problema amb el rollo de la nova versió de blogger, i la veritat és que s'ha solucionat sense que fes res... XD

Bé, a lo que anàvem: pels qui vau venir, no crec que faci falta dir que va ser una nit especial! Vaja, espero que per a vosaltres ho fos, perquè per als cocos ho va ser, i molt. Teníem ganes d'aquest acústic, des que ens el van proposar passat el concert de La Rulot no hem fet res més que anar-lo preparant. Volíem que arribés com fos el gran dia. I la veritat sigui dita, no el portàvem tan ben preparat com podria haver estat si haguéssim tingut un temps més, cosa que va fer que els dies i moments previs al concert fossin una mica incerts.

Però després arriba el dia, veus que la gent respon, que ve gent, la que t'esperaves i més, i que a sobre aplaudeixen amb ganes! I és que en el fons a sobre l'escenari la cosa va molt bé! Wow! Quin plaer, tu! Realment ho va ser, va ser un plaer disfrutar d'un concert d'una manera molt més tranquil·la en tots els sentits: musicalment, pel fet que estàvem assegudets, que el públic també estava assegut, que es podien intercanviar mirades... en fi, ja ho he dit, genial, especial, únic (i anava a dir allò de irrepetible, però espero que no, que això es repeteixi algun dia d'aquests!).

A més, per fi vam aconseguir fer un concert que a més d'agradar als fans de Blue Coconut, als nostres pares també els va encantar, sense excepció! Això sí que és un èxit dels grans, XD.

Així que, com es diu sempre, i no per això és mentida (al contrari), moltíssimes gràcies a tothom per venir, per fer-nos trobar aquell ambient que tant desitjàvem en aquest concert: un ambient familiar, íntim, entranyable. En definitiva, màgic.

Ara, simplement, us deixo aquí com sempre el set list, i avui a més penjaré el vídeo de Chain Sling de Pain of Salvation amb la intro inclosa!

The Ocean + Infinite Dreams (Savatage + Iron Maiden)
A Tout Le Monde (Megadeth)
Chain Sling (Pain of Salvation)
Black Earth (Blue Coconut)
Wait For Sleep (Dream Theater)
Soldier Side Intro + Lonely Day (System of a Down)

Windowpane (Opeth)
Snuro (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
More Than Words (Extreme)
Hollow Years (Dream Theater)

Al final de tot, com que el pare del Puy havia arribat un xic tard, vam repetir Chain Sling sense la intro de percussió. Ah! I un agraïment particular a la Re per cantar les de System of a Down!

PD: estigueu atents aquesta setmana perquè hi haurà alguna crònica més amb vídeo inclòs i més posts! Fins aviat!

Concert Acústic

2007-02-14T12:12:00.000+01:00

Bones!

Bé, vist l'èxit del post anterior (de 39 comentaris, tan sols en quatre d'ells, aproximadament, hi ha votació, mentre que la resta són sobre el Monegal i anades d'olla diverses ja típiques en aquest blog) em decideixo a donar-vos més informació de tot el que s'acosta.

La maqueta serà un procés un xic llarg, així que perquè no anar omplint pel mig amb algun concert? Doncs bé, per això estem aquí. Alguns ja ho sabeu, els altres no, però el cas és que Blue Coconut està preparant un concert "acústic". Això de les cometes a principi i final de la paraula acústic és perquè el grau d'acusticitat és limitat (no tocaré pas amb un piano acústic, sinó amb el teclat endollat com sempre, el baix igual...). Però bé, com a mínim una de les guitarres serà acústica, tot i que sonarà amplificada a traves d'un micro, i la veu de l'Esther seguirà sent també acústica, i la bateria, i tal.

Per tant ho podem deixar com concert acústic-tranquil. Sí, senyors, Blue Coconut ens estem tornant uns moñas i, quan tot just està a punt de complir-se el segon aniversari del nostre primer concert, ja estem amb mariconades de concerts tranquils. És la vida! Però jo em pregunto: perquè Blue Coconut no pot fer un 3-3? (sí, rollu 12-5 de Pain of Salvation)

Així com a informació prèvia del que us espera en aquest concert, dir-vos que hi haurà de tot: temes nostres els quals hem adaptat per al so d'aquest concert, versions que ja fèiem i que també hem adaptat, i versions noves sense necessitat de ser adaptades, ja que hem optat per la via de triar versions noves que no fossin precisament canyeres...

Amb tot, confiem que no us adormireu, vale? I bé, anant al gra:

Dia: dissabte 3 de març

Lloc: Biblioteca Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona)

Hora: 22.00

Preu: 4€

La cosa ja està dita. Ja sabeu, si voleu alguna entrada poseu-vos en contacte amb naltros aquí en algun comentari o bé ens envieu un mail a bcoconut@gmail.com.

Ens veiem!

PD: i no patiu, que si teniu ganes de Blue Coconut en estat canyeru, tan sols haureu d'esperar tres setmanetes més! Però d'això ja informarem més endavant!

Maqueta

2007-02-07T14:33:00.000+01:00

Sí, senyores i senyors.

Està a punt d'arribar allò que ja tocava: una maqueta de Blue Coconut!

Finalment, Blue Coconut ens hem posat una mica les piles i ja està en marxa el procés de gravació de la nostra primera maqueta. De moment pocs detalls: la gravació serà a càrrec del Lolo de Malaventura, la realitzarem principalment a casa seva, a Premià (exceptuant la bateria, que la gravarem al local). Fins ara hem estat preparant pistes bàsiques per començar a gravar la bateria, i el primer pas serà aquest, la gravació de la bateria, l'última setmana de febrer. A partir de llavors tot tirarà endavant fins que tinguem la cosa acabada.

Més concretament, els temes que apareixeran a la maqueta seran els quatre nostres (ZZZ, Snuro, Torn i Black Earth), i alguna possible versió, cosa que encara està per veure, segons com vagi tot.

Per tant, us proposem una votació (que, d'altra banda, és possible que ignorem per complet, però weno, és per donar vidilla al blog, i per tal que els comentaris tinguin alguna cosa a veure amb el post): QUINA VERSIÓ US AGRADARIA QUE SORTÍS EN LA PRIMERA MAQUETA DE BLUE COCONUT?

Apa, a votar i esperar! La maqueta s'acosta!

Salut i Prog!

PD: si ens voleu felicitar per aquest primer treball que començarem ja, heu de saber que ja se us ha avançat algú. El cas és que l'altre dia, el "mismíssim" Ferran Monegal, en saber la notícia, va programar un sopar amb el Seo i amb mí per donar-nos l'enhorabona. Aquí teniu la prova!

Post-Concert (La Rulot)

2006-12-15T09:33:00.000+01:00

Weno, aquí l'Edu ha demanat un post Post-Concert de la Rulot, perquè diu que ens vol criticar durament (ah, que això no ha dit, no?).

Bé, doncs el concert va anar bé. Adeeeu!!

XD, és broma poma. No és broma que anés bé, però weno, vaig a fer una miqueta de comentari. Des de dins sempre es veu una mica diferent que des de fora, i en aquest cas, potser més que mai, en el moment del concert no tenia (jo, personalment) la més mínima idea de com estava sonant la cosa des del públic. Básicament em sentia a mí, i sentia a l'Adri (com no, tenia la bateria al meu costat, i vaya mecus li fotia). Però les guitarres les sentia més aviat quasi res. Igual ells, que no sentien quasi res el teclat.

Però weno, pel que ens vau dir en acabar el concert, en general no hi va haver problemes de so des de fora, i això s'agraeix, ja que portàvem una "ratxa" de concerts del Puy no sonant i coses d'aquestes (weno, el Seo no sé si va sonar molt. Si més no, en la gravació de la taula de so se'l sent poquet).

I pel que fa a la resta, estem força contents de com va anar el concert. Va venir força gent (teníem una mica de por que en vingués poca, ja que les condicions per tocar a la Rulot no han estat fàcils), estàveu allà a primeres files i això s'agraeix sempre, creant ambient, fent-nos sentir bé sobre l'escenari. L'estrena del nostre tema nou va ser prou acceptable, tot i que s'ha de millorar, però podeu opinar què us va semblar si recordeu alguna cosa!

I aquest cop va ser molt més pro, ja que a la Rulot van fer un DVD!! I la veritat és que mola un ou!! La il·luminació era molt més pro que la resta de cops que hem tocat, i hi ha diverses càmeres i "primers planos", i el so és el de la taula (evidentment molt millor que el que captava la meva càmera quan gravàvem els altres concerts). El problema és que al meu ordinador no sona, i estic mirant d'arreglar-ho per poder penjar aquests vídeos al youtube com més aviat millor. Tot arribarà!!

I res, aquí us deixo el set-list, i aquest post perquè poseu els vostres comentaris sobre el concert.

Snuro (Blue Coconut)

Inside (Pain of Salvation)

The Mirror (Dream Theater)

ZZZ (Blue Coconut)

Finally Free (Dream Theater)

Torn (Blue Coconut)

Highway Star (Deep Purple)

Black Earth (Blue Coconut)

------------

Erotomania (Dream Theater)

The Evil That Men Do (Iron Maiden)

Aprofitant que ens gravaven en millors condicions que les habituals, al final vam tocar A Tout Le Monde i vam repetir Snuro, ja que no s'havia gravat sencera al principi.

En l'anterior foto l'Adri no surt (com sempre), i aquest cop jo estava allà darrera amb ell, així que en poso una on sortim una mica els dos!! Ha!!

Apa, salut i prog!!

PD: volem saludar i felicitar als KON-IRA, per compartir aquest bolu amb naltros i fer un concert que ens va molar molt. Ens veiem algun dia!

PD2: ala, Edu, ja pots donar la teva opinió (ja la considerem la opinió oficial des del punt de vista del públic! XD)

Concert a La Rulot

2006-11-17T13:37:00.000+01:00

Bé, ja veig que durant aquesta setmana us heu estat queixant que un post que només ven imatge generi tants comentaris! Ara bé, no us queixeu tant, ja que aquesta queixa l'heu fet a base de comentaris, és a dir, el problema del qual us queixeu sou vosaltres mateixos! XD

Solució? Us proposo que supereu el rècord de comentaris, però en aquest post, que toca directament el que en diríem la dinàmica de Blue Coconut (evidentment, quatre pèls rossos de merda no tenen cap més relació amb la dinàmica del grup que el fet de no poder moure les merdoses i ronyoses grenyes durant un concert. Però no patiu que el cap el mourà igual).

El cas és que, com us veníem anunciant fluixet, per compensar que el concert de Halloween no es va poder fer, tocarem a la sala La Rulot el dia 9 de desembre a la nit!

As Rock i Amigos del Metal (organitzadors i promotors del concert, respectivament) es van posar en contacte amb nosaltres per fer aquest bolu. Bàsicament consisteix en un concert de Heavy Metal a La Rulot, de dos grups. El grup amb qui compartirem cartell, i que serà el primer a tocar, és de Vilanova i la Geltrú, i es diuen Kon-Ira (tenen una web força wapa, on podeu escoltar la seva maqueta). Les entrades ja estan a la venta, i nosaltres en tenim, així que si en voleu una (o quatre-centes) ens les podeu comprar anticipades, i valen 6€. També les podeu comprar al Bar Pit Lane (C/Tossa, 25).

A més, us diré que serà probablement el concert més llarg que haguem fet fins llavors, ja que se'ns permet tocar quasi una hora i mitja!!! (vamos, que us espera Blue Coconut per un tub). I una última cosa a comentar: recordeu que el 9 de desembre és dissabte i cau enmig d'aquell pont del 6 al 10. Total, que no m'allargo més (això ho dic jo o la meva titola? ... ja desvariejo...).

Resumint:

BLUE COCONUT + Kon-Ira
La Rulot (Passatge Torrent de l'Estadella, 24)
Dissabte 9 de desembre
22.30 s'obren portes
Entrada a 6€

Aquí us deixo el cartell. I recordeu, aquest post, a més d'informatiu, és una prova pels lectors d'aquest blog, perquè demostreu que us interessa més el fet que fem un concert que no pas que un membre del grup passi de ser un mite de cabells merdosos a semblar un puto romà sense morbo!

El mínim passa a ser 21

2006-11-17T13:05:00.000+01:00

Sí senyors, fins avui el mínim de les edats dels membres de Blue Coconut era un nombre tan juvenil i bonic com el 20 (ehem... del màxim no en parlarem, XD). Però avui, l'única persona que encara no havia aconseguit donar 21 voltes el·líptiques complertes al voltant del Sol, ho ha aconseguit.

El nostre motor n'ha fet 21... FELICITATS ADRI!!

Esperem que siguis un motor amb llarga vida i no t'oxidis, perquè si t'oxides... vaya merda de motor! (personalment saps que jo no et desitjo tan llarga vida, però així en nom de tot un grup de companys, està bé que faci veure que no vull que et moris ja!)

Total, que en facis molts més, i que els poguem celebrar TOTS (vaja, que si pot ser et moris abans que jo).

Un petonàs (per part meva un petonSete), una abraçada i per molts anys, amor!

PD: la celebració oficial no té res d'original, però sí de molta diversió. Aquesta nit, tothom a l'Ovella Negra de Marina a partir de les 23.00 per emborratxar-se a la salut de l'Adri!!

...i van caient, com Cocos de les palmeres...

2006-11-14T16:24:00.000+01:00

Bona tarda (o bon dia, bona nit o el que sigui, coi, no sé quan mireu aquest blog, si és que el mireu, però en aquest cas, si esteu llegint això, vol dir que el mireu (també pot ser que el mireu però no ho estigueu llegint perquè considereu que començar així un post és gilipolles... amb la qual cosa arribem a una conclusió ja coneguda: el Sete és gilipolles, ole!))

Permeteu-me que us presenti en Puy. Bé, ja el coneixeu, però era per introduïr aquest post una mica millor de com ho he fet fins ara. Pos bé, el Puy va néixer l'estiu de 1985, i quan va créixer una mica ja duïa arrecada, MITJA MELEEEENAAAAA i fumava petes.

Total, que ja d'adolescent li va donar per començar a fer el jeviolo amb la guitarra, deixar-se créixer la MELEEEENAAAAA, va PROGREssar (juas, juas, me parto) i va arribar el que ja coneixem, un bon dia va formar part d'un grup anomenat Blue Coconut. Aquí tenim el Puy intentant-se guanyar la vida tocant la guitarra.

I... anem, al gra, per si no us havieu adonat de què va el post. Un bon dia, en Puy va decidir que el Sete era un gran exemple a seguir (no, no es tracta d'una auto-fel·lació) (i no, no es va posar a grunyir perquè el Sete ho fes), i va decidir prendre una decisió (vaja, quines redundàncies tan redundants) que el Sete havia pres feia uns mesos...

Sí, per si no havíeu notat que he estat intentant posar èmfasi en la paraula MELEEEENAAAAA (en tal cas, oju, que sou més gilipolles que jo), la decisió que ha pres i ha dut a terme en Puy és........ quedar-se prenyat!! Vull dir........ TALLAR-SE LA MELEEEENAAAAA!!!

Estava tan feliç i tant content de que li fes una foto, que no va poder evitar sortir amb aquest careto. Així que ja amb més calma, i perquè el veieu des d'una altra perspectiva i en un posat més seriós, li vaig fer una foto de perfil.

En fi, podeu opinar, i com vau fer en el meu cas, enviar missatges al seu mòbil (el número del qual no donaré per qüestions de privacitat (ja se sap, la fama és el que té)) (i per cert, en el meu cas no era el seu mòbil, era el meu, ha estat un fallu tècnic de redacció, igual que fallu és un fallu de lèxic) amb el missatge "Vull Sexe Amb Tu (i amb el Sete també)", però no envieu tants com me'n vau enviar a mí, perquè se'm va col·lapsar el mòbil i el vaig haver de canviar.

Apa, i dit això només em queda preguntar-me: qui serà el següent?

Fins aviat xat@s (això blau ha sortit perquè sí, no pretén ser cap link, només volia dir xatos i xates sense fer discriminació de cap sexe (amb lo guai que és el sexe, perquè l'hauríem de discriminar))

PD: aquesta setmana seguiu atents, tenim notícies d'un nou concert!!

Concert de Halloween cancel·lat

2006-10-30T14:23:00.000+01:00

Per motius aliens a nosaltres el concert previst per demà a Badalona s'ha cancel·lat. Esperem informar-vos aviat de noves dates.

Salut.

Concert de Halloween

2006-10-25T12:14:00.000+02:00

Hem tornat!

Encara no fa un mes que vam tocar a l'Escorxador, i us venim a informar d'un nou concert, que promet!

El cas és que el dia 31 d'octubre és la nit de Halloween (bé, sí, sé que és molt yankee això de Halloween, i que aquí menjem castanyes i anem a veure els morts, però el cas és fer música), i l'Hector, un noi que es mou en el món del Heavy Metal, ha volgut muntar una festa a la sala Carretera 13 de Badalona.

Per tant, aquí us deixo la informació:

La festa, a part de l'ambient festiu que hi ha d'haver en una festa (què hàbil que sóc), consisteix en un triple concert: Blowzy St (grup de hard rock, podeu veure un videoclip molt wapo que es van currar aquí), Time Lost (grup de metal progressiu, que tinc entès que fan alguna versió d'Opeth!!) i uns tal Blue Coconut (ostia, m'he equivocat de link, XD).

Tocarem més o menys una hora cada grup, i en l'ordre indicat. Els concerts comencen a les 23.00, així que no teniu excusa, ja haurà acabat el Barça-Chelsea. L'entrada val 5€, i INCLOU CONSUMICIÓ, i a més tenim un munt de flyers per repartir, i amb cada un va un xupito gratis!! (que després encara tindrà collons de queixar-se, la gent).

Per si no heu entrat a la web de Carretera 13, aquesta sala acull molts grups que s'inicien, com ara nosaltres, i està situada a C/Isidre Nonell, 9, de Badalona, a prop de l'estació de Renfe Montgat, i alguns busos (teniu el mapa a la web).

Senyores i senyors, la cosa promet, tenim moltes ganes de fer aquest bolu, de compartir escenari per primer cop amb dos grups que semblen molt bona gent, i de que vingueu a veure'ns a tots com més gent millor. Després dels concerts continua la festa amb més música (res de pachanga).

Així que ja sabeu, si voleu alguna entrada anticipada ens ho dieu a veure què podem fer, i si no, ens veiem allà!!

Salut i Prog!!

Post Concert (Escorxador)

2006-10-03T16:21:00.000+02:00

Bones!

Aquí estem per recordar la meravellosa nit de dissabte. Portàvem temps esperant tornar a un escenari, hi havia ganes de fer aquest concert, de fer una estrena, hi havia ganes d'enfonsar l'escorxador a base de saltar! I això d'aquest cap de setmana ha estat un gran bolu!

Vam disfrutar més que mai (m'atreviria a dir que més que aquell concert de fa un any i mig davant la Sagrada Família, que ens va desvirgar), va ser tot plegat una motivada general!

Com sempre, volem agraïr la presència de tots vosaltres, els de sempre (no faig una llista perquè seria enorme (bon senyal!)), els de no fa tant, i els que ens van conèixer dissabte i que vindran a més concerts, segur! Vau saltar i moure les grenyes més que mai, i això pels qui estem a dalt de l'escenari és orgàsmic! Gràcies també als Relics (em sembla que el cantant es va inventar allò de Blue Collonut), i un cop més als Vàlinor (seguirem lluitant per trobar un lloc en això de la música!). I seguim mantenint que tant de bo poguem retirar aviat els pares de l'Adri, que estan allà quasi més que nosaltres, amb la furgo portant tot el material des del local (això és impagable) (per portar, fins i tot van portar un gat amagat al motor, i no la va palmar! XD)

I què dir del concert? Doncs bé, podríem començar recordant la part que no ens va agradar, però malauradament ja no és cap novetat: a aquestes altures a vegades ens dóna la sensació que fins que no arribi el dia en què Blue Coconut tingui tècnic de so propi (un setè membre del grup, que sàpiga quan ha de sonar cada cosa i com), el Puy seguirà sonant molt fluix, i a vegades el Seo ni això. És una llàstima que cada cop ens hagi de passar el mateix, però la resta d'aspectes del concert, més que positius, van compensar aquesta falta de sobres.

No sé si parlar en boca de sis persones és massa, però almenys la meva sensació (i em penso i espero que la de Blue Coconut) és que vam fer, globalment, el millor concert que hem fet fins el dia d'avui. Per tot. Perquè cada cop a sobre d'un escenari s'hi està més còmode malgrat els nervis, per les ganes, per la motivació, perquè cada cop hi ha més connexió amb el públic (uau, el Sete sortia del teclat, la Stress s'encarava al públic com mai, i el Puy quasi es comunicava més amb la penya que amb la seva guitarra!). Va ser genial, de debò.

Disfrutar cada cop més tocant els nostres temes i veure que la gent ja mou el cos quan sonen, brutal. I tenir preparada una estrena, veure que el públic l'està esperant, i la reacció que va tenir quan sona tan sols el primer segon d'Erotomania... increïble. I ja no diguem quan, sense deixar temps per respirar, comença Master of Puppets i puja l'Uri un cop més (ets molt gran, Uri, tu i els Sargon!), i llavors l'Escorxador s'enfonsa!

En fi, no sé què tal des de baix, però des de dalt es va viure així. Per tant només ens podem alegrar i donar les gràcies per el vostre suport!

Aquí deixo el Set List i algunes fotos del concert (un agraïment especial també a les fotògrafes: la Gina, l'Alba i el Diego, i els pares de l'Adri de nou amb la càmera de vídeo):

The Glass Intro (Dream Theater)
Inside (Pain of Salvation)
The Mirror (Dream Theater)
Snuro (Blue Coconut)
A Toute Le Monde (Megadeth)
ZZZ (Blue Coconut)
The Evil That Men Do (Iron Maiden)
Torn (Blue Coconut)
Highway Star (Deep Purple)

Erotomania (Dream Theater)
Master of Puppets (Metallica)

Més Concret

2006-09-28T00:33:00.000+02:00

No, el títol del post no és un error degut a la meva dislèxia. El títol indica que aquest post està dedicat a concretar del tot (tant com es pugui) totes les dades del concert de dissabte.

Anirem al gra, comentant abans que la broma consisteix en un correfoc que acaba al Parc de l'Escorxador, on s'hi podrà menjar paella, i on després es faran els concerts. Els horaris dels concerts són aproximats (sobretot l'horari del segon i el tercer, el nostre).

20.30 - Correfoc: comença a la cantonada del carrer Gran Via amb Viladomat (parades de metro Urgell i Rocafort, de la línia 1 (vermella))
21.30 - Paella al Parc de l'Escorxador (on acaba el Correfoc, parada Tarragona de la línia 3 (verda)). El preu de la paella no el sé.
22.00 - Concert de RELICS, un grup de rock, que fan versions de Sangtraït (entre d'altres).
23.15 - Concert de VÀLINOR, els nostres companys de l'any passat, que fan metal èpic, tot de collita pròpia, i en català!!
00.30 - Concert de BLUE COCONUT, que són uns pardillus que... ui, volia dir un grup que fan metal progressiu de molta qualitat!!

Així que ja sabeu, us hi esperem, i a més de tot això, com és obvi, els concerts són gratuïts, i hi haurà barra, suposo que puc afirmar que a preus raonables.

Salut i Prog!!

PD: per a tots aquells que encara no us heu decidit a venir, i necessiteu una motivació externa perquè la interna no us ha empès encara cap a l'Escorxador, us direm que si no veniu us perdreu espectacles com el de l'any passat. Ens estem referint, sí senyores/rs, al senyor de la manta!! Per qui no el conegui, un paio que va pujar a flipar-se a l'escenari amb una manta i uns calçotets com a única vestimenta!! Aquí el teniu. L'Stress el va haver de fer fora!! (quin caràcter)

En ple solo!!

Concert

2006-09-13T20:09:00.000+02:00

Per fi, persones!! Blue Coconut torna als escenaris després d'un estiu sense concerts!!

Tal com anunciàvem al post de les samarretes, hi havia notícies sobre algun concert! El cas és que hem esperat a veure si sabíem quelcom més concret, però encara no tenim molts detalls.

Tot i així, us podem dir tot el següent: tornem a tocar al Parc de l'Escorxador (Joan Miró), el dia 30 de setembre, com l'any passat (vam tocar l'1 d'octubre). Igual que l'any passat, compartim cartell amb el grup que vam conèixer aquell dia (amb els quals vam establir una bona relació), els Vàlinor, i uns tal Relics, que no sabem qui són. De moment, només podem dir que els concerts comencen a les 22.00, i no sabem encara en quin ordre tocarem. Abans, a les 20.30, hi haurà un correfoc al carrer Viladomat amb Gran Via (no sabem si acabarà allà a l'Escorxador, suposem que sí). Ah sí, tot això és amb motiu de les festes de l'Eixample esquerre.

Resumint, Correfoc a les 20.30 i Blue Coconut en directe a partir de les 22.00 al Parc de l'Escorxador!! No ho hem dit, però s'haurà sobreentès que serà gratuït. Aquí us deixem el cartell.

PD: mentre arriba l'esperat dia del concert, us avancem el nou look del Seo, que cada dia s'esforça més per estar més guapo per tal que Blue Coconut guanyi més fans (noies i nois) gràcies a l'atracció sexual que provoca veure un baixista que està tan bo, a més dels fans que poguem tenir a causa de la nostra possible qualitat musical (què coi possible, evident!! XD). En fi, al gra, al que anàvem, aquí us deixem el Seo lluïnt el nou model d'ulleres de Carolina Herrera (altrament dit model Bartolo)

Una preciositat!!

Futura web

2006-09-05T12:56:00.000+02:00

Ei gent!

Blue Coconut ha engegat la maquinària per tenir una web pròpia, més personalitzada que aquest blog o que el group de MSN. Aquests dies hem estat pensant els continguts, les seccions i ideant el disseny.

La futura web de Blue Coconut no la farem nosaltres, sinó que la tasca la durà a terme un colega del Seo que es dedica a crear i mantenir webs i controla molt el tema. Podeu visitar la seva web www.morettythinkin.com.

Ara la pilota és a la teulada nostra, cal que treballem els textos, que sel·leccionem les imatges, que creem logos i dibuixos, etc.
No cal dir que seria molt profitós que ens fessiu saber les vostres opinions, suggeriments, idees, etc., bé escrivint-nos un comentari o enviant-nos un correu a bcoconut@gmail.com.

Seguireu rebent notícies nostres! Fins aviat!

P.D: Mentrestant, en Gerard ens ensenyarà la millor peça de la col·lecció tardor-hivern d'Agatha Ruiz de la Prada (això ho porta pel carrer, eh! No és conya!).

En Sete posant a la porta del local.

Samarretes

2006-08-31T15:47:00.000+02:00

Bones, senyores i senyors!!

Sembla ser que el Sete ja no té el cabell taaaan curt, que traduït a termes bloggeros vol dir: ja va sent hora que anem actualitzant el blog!! I en fi, aquí estic per això, per satisfer a totes aquelles persones que tenen la necessitat de llegir coses noves de Blue Coconut cada cert temps (n'hi ha alguna, d'aquestes? Esperem que sí!)

I el tema que ens ocupa és........... SAMARRETES!!! (no fotis! Sí o què? Ostres, com diu el títol del post, què bona). Concretament, s'acosta el dia en què tots els fans de Blue Coconut podreu tenir la vostra samarreta amb, com a mínim, el logo del grup.

Us explicaré que un dels dies de festes de gràcia, ens vam decidir a fer el que l'Osk ens havia comentat: comprar pintures per roba i samarretes, mentre que l'Osk es va currar una plantilla amb el nostre súper logo. Així doncs, una tarda vam quedar el Puy, el Seo i jo (Sete) per anar a comprar les pintures a l'Abacus i les samarretes al Decathlon. Després d'això, el Seo i el Puy es van dirigir a ca l'Osk per començar amb la feina. Primer va ser començar la samarreta de l'Osk.

Segon va ser posar-nos a fer feina els propis cocus, un cop l'Osk ja ens havia ensenyat el procés de producció de la samarreta. Per tant, la tarda del dia després estàvem els tres (Seo, Puy i jo) a can Puy disposats a fer, com a mínim, una samarreta. Vam fer tots els preparatius, i el Puy i el Seo, que ja sabien com anava la broma, van fer la primera capa (blanc sobre samarreta negra).

Va ser aleshores, acabada la primera capa, quan el Puy es va haver d'ocupar d'assumptes que res tenien a veure amb les samarretes, i és que la persiana del balcó s'havia escatxarrat. El Seo, que sempre fot un cop de mà, es va a posar també manos a la obra amb la persiana, un per cada banda (ho sento però només tinc foto de la banda del Puy).

Mentres, per no sentir-me excessivament desimplicat (una mica sempre ho seré, què hi farem) en l'assumpte, vaig optar per fer la segona capa, sense grunyir ni gens ni mica.

I un cop acabada la segona capa, i mentre esperava que s'assequés, els nostres herois van arreglar la gran averia de la persiana! Aquí els tenim triomfants després de la laboriosa reparació (cal dir que els va donar feina, realment).

Passada la broma de la persiana i assecada la segona capa, vam fer-ne un parell més entre tots, fins a considerar que ja hi havia prou pintura a la samarreta. I el resultat va ser el que alguns ja heu vist, perquè vaig ser tan guarro de posar-me-la tres nits seguides (com que la samarreta era XL i a sobre sóc molt perru, me vaig adjudicar).

Òbviament, faltaven els detalls. Concretament faltaven els puntets de les lletres o (que simbolitzen els cocos) i el forat de la lletra e. Només vam haver d'anar aquella nit per gràcia i quedar amb l'Osk, i l'Edu de Malaventura (aquest sense samarreta (vull dir de Blue Coconut, samarreta sí que en duïa)), per sorprendre'ns molt gratament en veure els acabats que s'havia fet l'Osk a la seva samarreta!!

A partir d'aquí ens n'estem fent més. Aquí tenim el que seria el negatiu de la meva samarreta, la del Puy, negre sobre blanc.

Bé, i a tot això, us volem demanar opinió a tots: Us agraden? Què us sembla el tamany del logo? Us agradaria que en féssim moltes així, amb el logo, per vendre? (òvbiament no serien a mà, les encarregaríem en algun lloc). Acceptem suggerències, dissenys (més aviat simples, no us flipeu) i tot això, i prometem que quan estigui tot decidit es faran samarretes per tothom!!

Apa, felicitats als qui hagueu llegit fins aquí, i fins aviat!!

PD: molt aviat seguireu tenint notícies de Blue Coconut. Avanço que parlaran de concerts, de futura web (definitiva, res de blogs, myspaces o groups msn's de merda) i esperem que també de més samarretes!!

Nou Teclista

2006-07-04T11:47:00.000+02:00

Sí, senyors.

Blue Coconut ha patit una tragèdia, i és que ha hagut de substituïr aquell teclista amb grenyes (que era tot un heavy) per un primo de cabell curt i una treneta de mariquita. El que no canvia és el seu nom, que segueix sent Sete.

Aquí el veiem amb cara de: oh, què ha pazat? Mireu la meva cua! (bé, de fet el veiem amb cara de gilipipas). A continuació el veiem, en canvi, amb un posat més seriós (i sense samarreta! uuu...)

Informacions al respecte: el crim va ser comès el divendres 30 de juny a mans d'un locaza sud-americà molt simpàtic, als baixos del carrer Indústria, núm. 66. Així que ja sabeu, si hi ha algun amant de les grenyes amb impulsos assassins (algo així com un d'aquells blackies tarats del nord), que es carregui al locaza, i no al mariquita de la treneta.

Per la resta de gent: si li vols comentar al Sete lo bo que està amb aquest nou look, envia Vull-Sexe-Amb-Tu al 626205473. Si vols descarregar tota la teva ràbia perquè ara el Sete no et mola gens (encara que tampoc et molés gens abans) truca a qualsevol altre número, i si et diuen allò de "perdone, se equivoca", tu tira que és mentida.

Apa, i a veure com mou ara les grenyes!!

1000

2006-06-29T23:41:00.000+02:00

Sí senyors. He sigut la visita número 1001 en el que va de blog!! (que són dos mesos i mig (quasi)).

En fi, encara que moltes d'aquestes 1001 visites hagin estat dels propis cocus, estem molt contents que la gent s'hagi passat per aquí, i esperem que us hi seguiu passant, i sabem que nosaltres haurem de respondre degudament: penjant algun post que faci que passar pel blog serveixi d'alguna cosa. Tot i així, feu tots els comentaris que vulgueu, que hi segueixi havent vidilla!!

Ala, un petó a tots, i a pels 10000!!

Blue Coconut a South Park

2006-06-26T13:42:00.000+02:00

Ei gent.

Aquí us oferim en exclusiva la versió South Park dels membres de Blue Coconut.

Blue Coconut, metall progressiu des de Barcelona

2006-06-26T02:40:00.000+02:00

Blue Coconut, metall progressiu des de Barcelona

Post Concerts (St.Boi - Corto Club)

2006-06-01T01:31:00.000+02:00

Bé, a falta d'un escrit "formal" per part d'algú del grup sobre els dos últims concerts de Blue Coconut, em disposo a fer un comunicat breu (no acostuma a ser així quan escric jo!).

Estem parlant de Sant Boi i de Corto Club.

Sobre el primer no voldria extendre'm molt, perquè em sortiria la mala llet. Resumint, el grup que porta la bateria arriba dues hores tard (i eren de Sant Boi), de manera que només provem nosaltres, els concerts comencen tardíssim perquè un espectacle pirotècnic (correfoc però amb la gent al voltant mirant) comença tardíssim sense motiu (a part de deixar-me el teclat ple de restes de correfoc), i després, el grup que havia portat la bateria es posa a provar so abans de començar, durant una bona estona. Bé, a tot això vam començar més de dues hores tard, i el so tampoc va ser el que havíem aconseguit a les proves. Tornant a resumir (ja veig que al final sí que és un post llarg), bastanta mala llet (almenys per part meva) i a dormir a les 7 i pico del matí.

I passa una setmana més i les coses són totalment diferents: aquest cop els companys de cartell no són qualsevol grup desconegut que porta la bateria dues hores tard. Són Malaventura, hi ha bon rollu, i amb ells tot surt rodat. Encara que els de la sala ens fessin arribar una hora abans de començar el concert, va donar temps de muntar, trobar cadascú el seu lloc (l'escenari era minúscul), i fer les proves de so en poca estona gràcies a la tècnica, que s'ho va currar molt. És el primer concert que fem en un local d'aquest tipus, i l'ambient va ser molt especial, acollidor,en gran part pel públic que ho feia així. Per tant, gràcies als qui vau venir, pels aplaudiments que vam percebre (almenys jo) ben forts. I res, destacar que sense complicar-nos la vida ni passar-nos hores i hores abans del concert, va sortir molt bé.

Finalment sí, ha estat llarg el post. Merci a tots els qui vau venir!!

Aquí deixo el set list:

The Glass Intro - Inside (Dream Theater - Pain of Salvation)
Snuro (Blue Coconut)
A Tout Le Monde (Megadeth)
The Mirror (Dream Theater)
ZZZ (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Finally Free (Dream Theater)
Highway Star (Deep Purple)
The Evil That Men Do (Iron Maiden)

Nota: per qüestions de temps, al Corto Club vam treure Finally Free (ho sentim especialment pel Shadowman i el Kirkus!!), i a Sant Boi, Highway Star va anar precedida de l'himne del Barça!!

El vídeo de Snuro i el de The Evil That Men Do al Corto Club:

Nova data de Corto Club!!

2006-05-15T13:16:00.000+02:00

Ei gent.

Ja sabem la nova data del concert ajornat que havíem de fer a la sala Corto Club del carrer Tallers núm. 68 amb Malaventura; definitivament serà el dissabte 27 de maig. L'horari serà el que estava previst, és a dir, Blue Coconut començarem a les 21:00h i Malaventura a les 22:30h. L'entrada costarà el mateix, 5 €. Si ja n'havíeu aconseguit seran vàlides.

Un cop més us recordem que tenim entrades anticipades, si en voleu aconseguir podeu adreçar-vos a nosaltres a través del correu bcoconut@gmail.com. De totes maneres, podreu aconseguir entrades a taquilla.

Ens veiem allà!
Salutacions del grup

Tornem a Sant Boi!!

2006-05-12T17:17:00.000+02:00

Ei gent.

El dissabte 20 de maig participarem en un concert a Sant Boi en motiu de la festa major de la vila. Com ja vàrem fer el 19 de novembre passat, tornem a tocar l'Ateneu Santboià, però aquest cop no ho farem al teatre, sinó en una gran terrassa a l'aire lliure. L'ateneu es troba a uns escassos 50 metres de l'estació de FGC de Sant Boi, sortint a mà esquerra.

El concert començarà a les 23h, però serem els tercers a tocar; per tant, tocarem a la 1h. Serà gratuït i molt divertit.

Salutacions del grup!

Quines fotos!!!

2006-05-08T12:30:00.000+02:00

Uei gent!!

En Marc Ambrós, el germà de l'Esther, ens va fer unes fotos durant el concert del divendres 21 d'abril a la Sagrada Família i, com que és un crack de les imatges, les ha retocat i n'ha sortit això (de moment només tenim aquestes):

A més, estan impreses en paper fotografia i a tamany DIN A-4, tota una joia.

Moltes gràcies Marc!!

Crònica del concert de St. Boi (19 de novembre 2005)

2006-05-07T20:58:00.000+02:00

Ei gent!

Aquesta tarda hem descobert que en un fòrum van escriure una crítica del concert de St. Boi. Aquí us deixem l'enllaç i agraïm al senyor Inmortal (aquest nick té al fòrum) la crítica que va escriure dels concerts que va veure.

Per altra banda, aviat us comunicarem la nova data del concert ajornat del Corto Club.

Au, que vagi bé.

Gravació

2006-04-27T18:33:00.000+02:00

Un cop més, avui hem anat al centre on estudia en Fruk un mòdul de grau superior de so. Aquest cop, però, la pràctica dels alumnes no consistia en una sessió d'estudi, sinó una gravació en directe.

Per tant, han hagut de fer tot el muntatge necessari perquè toquéssim tots junts com si d'un concert es tractés (amb l'única diferència que el públic eren els mateixos alumnes, que ens han aplaudit molt, XD), és a dir tot el muntatge de cables, monitoratge, proves de so, etc.

Cal dir que han trigat molt més del previst, i per tant quasi no podíem gravar res, però suposo que els professors han estat comprensius i, finalment, hem gravat Torn, ZZZ, The Mirror (amb la intro), Inside i A Tout Le Monde.

Això vol dir que ja tenim alguna gravació més, junt amb la maqueta que vam gravar en estudi, és a dir, més material que pot sonar decent. A més, és possible que d'aquí poc hi tornem per gravar més coses, perquè els alumnes estan que no paren amb les pràctiques, així que segurament seguirem fent de conillets d'índies, i així, poc a poc, anirem aconseguint prou material bo com per fer una maqueta decent. Tot es veurà.

Fins aviat!

Nota: la segona foto és del dia que vam gravar a l'estudi

Concert a Corto Club cancel·lat!!

2006-04-24T22:49:00.000+02:00

Ei gent.

Us informem que el concert de Blue Coconut i Malaventura previst pel dissabte 29 d'abril s'ha aplaçat. Quan sapiguem la nova data ja us la farem saber.

Salutacions de Blue Coconut!

Post-Concerts

2006-04-23T20:28:00.000+02:00

Bones gent!

Ja considero que se m'ha passat prou el mal de cervicals creat per la tensió de la nit de dos concerts com per escriure sobre aquests (tot i que encara em foten un mal increïble i estic petadíssim).

Res, només agraïr a tothom que ens va venir a veure la seva assistència, el seu suport, les seves grenyes a tothom qui en tenia i les movia, etc. Un agraïment especial a tothom qui es va empassar els dos concerts (Edu de MLV, Anna, Amaya, Re, la penya que va venir al metro, i segur que algú més), a tothom qui ens va conèixer (la primera fila de mates, i a l'Eduardo per venir a veure'ns), i a tots els incondicionals que van venir a Sagrada Família i no se'n perden ni un! Ah, i gràcies als Vàlinor per la sorpresa (almenys jo no m'esperava trobar-los).

Volem demanar perdó a la gent de Sagrada Família per tots els talls de so que hi va haver, tot i que no va ser pas culpa nostra, òbviament, però la cosa va putejar una miqueta, encara que s'oblidava ràpidament quan tornava la música, com ha de ser! I als de la FME els volem demanar perdó perquè el concert va ser curt: simplement no vam poder arribar abans, i els segurates es van posar molt tossuts a l'hora de deixar-nos més estona. Ens sap greu, teníem preparat algun tema més!

Bé, no m'allargo més, i aquí deixo els set lists dels dos concerts.

Sagrada Família

The Glass Intro - Inside
Snuro
A Tout Le Monde
The Mirror
ZZZ
Torn
Finally Free
------------
Highway Star
The Evil That Men Do

FME

The Glass Intro - Inside
Snuro
A Tout Le Monde
The Mirror
Finally Free
Highway Star

Cartell Corto Club

2006-04-17T23:03:00.000+02:00

Uei gent.

Aquest és el cartell virtual del concert de la Corto Club, obra i gràcia dels Malaventura. Serà divertit.
Recordeu que tenim entrades anticipades al preu de 5€. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per aconseguir-ne.

Salut!!

Cartell La Festassa 2006

2006-04-14T13:12:00.000+02:00

Ei gent.

Aquest és el cartell dels concerts de La Festassa d'aquest any. Nosaltres toquem el primer dia, el divendres 21, amb Empuñando una Espada i Barrio Negro. Com bé sabeu, serem els primers a tocar i començarem a les 22h, serà gratis. He parlat amb l'organització i haureu de ser puntuals, que sinó l'ajuntament s'enfadarà i ens incivicarà a tots.

Salut.

Master of Puppets Vídeo

2006-04-11T03:50:00.000+02:00

Ei gent.

Més vídeos. Ara us oferim Master of Puppets de Metallica. En aquest tema vam comptar amb la col·laboració de l'Uri, cantant de Sargon. Disfruteu-lo.

Salut!!

Inside Video

2006-04-08T23:15:00.000+02:00

Bé, la cosa s'ha fet esperar poc.

Aquí teniu un altre vídeo, aquest és una versió, Inside, de Pain of Salvation (com molt bé diu el Sete començat el tema, a part de donar la volta més inútil que s'hagi donat al voltant d'un teclat (quan un no sap què fer durant un concert...)).

Pos eso. Fins aviat !!

ZZZ Video

2006-04-08T21:42:00.000+02:00

Hola senyors!

Aprofitant que s'acosta el primer aniversari del nostre primer concert, anirem penjant videos d'aquell concert i d'altres. Començarem amb el primer tema propi, ZZZ, instrumental, així que els qui vulgueu gaudir de l'Esther, haureu d'esperar el proper vídeo.

Si us mola, ja ho sabeu, el dia 21 a Sagrada Família, com l'any passat!

Concert dissabte 29 d'abril

2006-04-07T14:07:00.000+02:00

Hola gent.

Ens acaben de comfirmar un nou bolu, serà el dissabte 29 d'abril a la sala Corto Club (c/Tallers 68, al costat de la plaça Castella). Tocarem amb Malaventura els companys de local, fatigues, bateria, i altres coses. Serem els primers a tocar i començarem a les 21:00h. Costarà 5€ (sense comsumició).

Us hi esperem!!

Concerts divendres 21 d'abril

2006-04-06T20:22:00.000+02:00

Uei gent.

Acabem de confirmar que Blue Coconut tocarem el divendres 21 d'abril a la Festassa, al peu de la Sagrada Família (c/Marina entre Provença i Mallorca). Ens acompanyaran Empuñando una espada i Barrio Negro. Serem els primers en tocar i començarem a les 22:00h. Òbviament serà gratis.

Per altra banda, estem pendents de confirmar un segon concert també previst pel divendres 21. Seria a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de l'UPC, per allà la Diagonal (Metro L3 Palau Reial). Més o menys tocariem sobre la 1:00h, però de totes maneres ja us ho acabarem de confirmar. També serà gratuït.

Doncs això, us esperem a tots, segur, a la Sagrada Família. Serà un concert especial perquè farà 364 dies de la nostra primera actuació, precisament en aquell mateix escenari.

Salut!!!

Benvinguts!!

2006-03-20T00:01:00.000+01:00

Uei gent!

Acabem de crear una nova pàgina dedicada al nostre grup, Blue Coconut. Aquí anirem posant fotos, notícies, algun video, i tot el que poguem.

Seguiu atents a les novetats!

Salutacions,
Blue Coconut