Post Concert (Escorxador)

Bones!

Aquí estem per recordar la meravellosa nit de dissabte. Portàvem temps esperant tornar a un escenari, hi havia ganes de fer aquest concert, de fer una estrena, hi havia ganes d'enfonsar l'escorxador a base de saltar! I això d'aquest cap de setmana ha estat un gran bolu!

Vam disfrutar més que mai (m'atreviria a dir que més que aquell concert de fa un any i mig davant la Sagrada Família, que ens va desvirgar), va ser tot plegat una motivada general!

Com sempre, volem agraïr la presència de tots vosaltres, els de sempre (no faig una llista perquè seria enorme (bon senyal!)), els de no fa tant, i els que ens van conèixer dissabte i que vindran a més concerts, segur! Vau saltar i moure les grenyes més que mai, i això pels qui estem a dalt de l'escenari és orgàsmic! Gràcies també als Relics (em sembla que el cantant es va inventar allò de Blue Collonut), i un cop més als Vàlinor (seguirem lluitant per trobar un lloc en això de la música!). I seguim mantenint que tant de bo poguem retirar aviat els pares de l'Adri, que estan allà quasi més que nosaltres, amb la furgo portant tot el material des del local (això és impagable) (per portar, fins i tot van portar un gat amagat al motor, i no la va palmar! XD)

I què dir del concert? Doncs bé, podríem començar recordant la part que no ens va agradar, però malauradament ja no és cap novetat: a aquestes altures a vegades ens dóna la sensació que fins que no arribi el dia en què Blue Coconut tingui tècnic de so propi (un setè membre del grup, que sàpiga quan ha de sonar cada cosa i com), el Puy seguirà sonant molt fluix, i a vegades el Seo ni això. És una llàstima que cada cop ens hagi de passar el mateix, però la resta d'aspectes del concert, més que positius, van compensar aquesta falta de sobres.

No sé si parlar en boca de sis persones és massa, però almenys la meva sensació (i em penso i espero que la de Blue Coconut) és que vam fer, globalment, el millor concert que hem fet fins el dia d'avui. Per tot. Perquè cada cop a sobre d'un escenari s'hi està més còmode malgrat els nervis, per les ganes, per la motivació, perquè cada cop hi ha més connexió amb el públic (uau, el Sete sortia del teclat, la Stress s'encarava al públic com mai, i el Puy quasi es comunicava més amb la penya que amb la seva guitarra!). Va ser genial, de debò.

Disfrutar cada cop més tocant els nostres temes i veure que la gent ja mou el cos quan sonen, brutal. I tenir preparada una estrena, veure que el públic l'està esperant, i la reacció que va tenir quan sona tan sols el primer segon d'Erotomania... increïble. I ja no diguem quan, sense deixar temps per respirar, comença Master of Puppets i puja l'Uri un cop més (ets molt gran, Uri, tu i els Sargon!), i llavors l'Escorxador s'enfonsa!

En fi, no sé què tal des de baix, però des de dalt es va viure així. Per tant només ens podem alegrar i donar les gràcies per el vostre suport!

Aquí deixo el Set List i algunes fotos del concert (un agraïment especial també a les fotògrafes: la Gina, l'Alba i el Diego, i els pares de l'Adri de nou amb la càmera de vídeo):

The Glass Intro (Dream Theater)
Inside (Pain of Salvation)
The Mirror (Dream Theater)
Snuro (Blue Coconut)
A Toute Le Monde (Megadeth)
ZZZ (Blue Coconut)
The Evil That Men Do (Iron Maiden)
Torn (Blue Coconut)
Highway Star (Deep Purple)

Erotomania (Dream Theater)
Master of Puppets (Metallica)