Post-concert Vic

Hola amics.

Avui us comentarem com va anar el concert de Vic de la setmana passada. Com acosutma a passar, la cosa va anar bé. L'escenari on vam tocar era mooolt gran, i ens va costar una mica adaptar-nos a tant d'espai. El principal problema és que els nostres cables no són gaire llargs i tenim una mobilitat limitada. Però així i tot vam moure'ns una mica. L'Adri i el Sete estaven en dues tarimes a cada extrem de l'escenari, perquè ells una bateria reservada pel grup "bo", El Último ke zierre. Comentant-ho després, quasi tots vam coincidir en que vam començar forts però ens vam anar apagant en consonància amb l'actitud tèbia, diguem-ho així, del públic. Però el final va ser sense manies, tot nervi i força per acabar-ho ben alt. La sensació final, però, va ser estranya i nova.
Vam tocar exactament el mateix repretori que la setmana anterior a Boca Nord, és a dir, una hora i pocs minuts de concert. Cap sorpresa. Cal destacar el lamentable estat de la veu del Sete després d'una setmana de monitor, va ser espectaculà. També és oportú comentar que alguns dels cocos van tornar a casa en tren, a quarts de set del matí, fets brou. Així i tot va ser una experiència més a valorar.

Hem d'agrair a l'Arnau i a l'Assemblea de Joves de Vic que ens proposessin tocar allí i que ens tractessin tant bé. També tenim paraules d'agraïment pels tècnics de so, pel Joan, el tècnic de llums, i pel segurata de la zona "vip" que ens va felicitar pel bolu i que ens va revelar que és un gran fan de Dream Theater.
Per últim, agrair aquells amics i familiars que no se'n perden ni una i a tots aquells qui van venir a veure'ns o que ens van conèixer allí.

Salut!

p.d: Algunes fotos del pare de l'Adri.