Post Concerts (Magic i Valhalla)
Alguns fans dels Post Concerts ja m'havien insinuat allò de "a veure quan fas la crònica". Perdoneu que hagi trigat, però primer vaig decidir fer un post conjunt sobre els dos últims concerts passat l'acústic, i després se m'ha espatllat el disc dur. Però ja està.
Suposo que en alguna altra ocasió s'ha pogut llegir en aquest blog que Blue Coconut intentem prendre'ns seriosament allò que fem. Això moltes vegades té conseqüències: quan alguna de les parts implicades en el concert no s'ho pren de la mateixa manera, i potser es pot arribar a pensar que nosaltres fem música simplement perquè no tenim res més a fer i perquè volem passar l'estona, sense més importància, nosaltres ens cremem. Que vagis amb intenció de seguir uns horaris que t'han dit els de la sala i que hagis d'esperar un tècnic que no sabia que aquella nit hi havia concert (o fins i tot que vagis esperant un tècnic i, sense saber-ho, aquest no existeixi) cabreja, i molt. Que, sense entendre molt bé perquè, hagis de treure temes del repertori que portaves preparat com si fos la cosa més normal del món, també cabreja, almenys als cocos. Però bé, deixem-nos de preàmbuls i anem per parts.
El primer concert que ens ocupa és el del Magic, que va tenir lloc divendres 4 de Maig. Un aspecte positiu (perquè no es digui que sóc només un gruñón) és que, per primera vegada, vaig portar jo el cotxe, i ho vam carregar tot a dins! Vam arribar al Magic, i allà fora estaven els Albatros, que ja només arribar ens van regalar una maqueta a cada coco (ho confesso, encara l'haig d'escoltar, però és que em falta temps!). Vam descarregar-ho tot, me'n vaig anar a buscar aparcament (vaig aparcar a dos minuts del local, però primer em vaig perdre per la ronda i vaig anar a parar a Bac de Roda, XD), i quan ja consideràvem que estàvem preparats per començar les proves de so ens vam fer una pregunta que pot semblar tonta però que en realitat és normal si no coneixes la gent del lloc: on és el tècnic? Tal com avançàvem abans, sabríem estona més tard que el tècnic no sabia que aquella nit hi havia concert, i per tant, ves a saber a quina hora arribaria (tampoc recordo a quina hora el van avisar els de la sala)... així que els Albatros van començar a provar ni que fos els amplis i tot el que no depenia de la taula de so.
A tot això, va començar a tenir lloc la retallada de repertori que tan ens toca els collons quan és innecessària. Resulta que els de la sala no volien que el concert comencés a les 23.30, tal com ens havien dit, sinó que havia de començar a les 00.00, i a les 2.00 havia d'acabar (això últim sí que ho sabíem). Per tant, el concert havia de ser més curt que la hora que teníem prevista, així que vam haver de decidir, abans de començar el concert, prescindir de Erotomania i A Tout Le Monde.
Per suavitzar el cabreig del moment (no sabíem quan arribaria el tècnic, encara havíem de provar els dos grups, evidentment, i s'anava fent tard), els cocos vam anar a sopar mentre els Albatros feien el que podien de les seves proves sense tècnic. A partir d'aquí poca cosa més. El tècnic al final va resultar ser un tio força carismàtic, i el concert en sí va anar prou bé. Sense molt moviment perquè l'escenari era petitet, però bé.
Si alguna cosa va fer que el cabreig no fos més gran aquella nit va ser la bona companyia dels Albatros, gran grup i grans persones i personatges (aquí a la família del blog tenim en Pèrill), que van fer un concert que els cocos vam disfrutar moltíssim. Si no arriba a ser per ells, ens hauríem amargat bastant, però tot va ser més lleu pel fet de poder compartir la nit AmbValtros!
El set list va ser el següent:
Intro
Ja està... XD, és broma, tan curt no va ser! Ara en sèrio:
Snuro (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
ZZZ (Blue Coconut)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
I ara passem al Valhalla, que allò ja va ser la ostia...
La cosa pintava bé: dinar d'hora, però amb la recompensa de fer les proves de so a les 16.00, enllestir-la prou ràpid, i oblidar-nos de tot fins l'hora del concert, les 22.30. Però a les 16.00 allà no hi havia ningú, i vam haver d'aguantar el sol insuportable una estona, tot i que, la veritat, va ser poca. Un cop descarregat tot (aquest cop vaig aparcar amb menys problema), una setmana i un dia més tard, un es torna a fer la mateixa pregunta, aquella de "on és el tècnic?". Si la resposta del Magic era divertida (no sap que hi ha concert...), que et diguin que no hi ha tècnic, que ens ho hem de muntar tot solets, ja és la puta pana, tio... però bé, per sort a Blue Coconut hi ha el Frik, la Stress i el Puy, que tenen nocions per muntar tot l'equip necessari perquè poguem sonar. Tot i així, tot van ser entrebancs, quan aconseguíem sol·lucionar alguna cosa, es presentava un altre problema, fins al punt de no funcionar l'ampli de baix i no tenir més cables de micro que funcionessin.
Malgrat les dificultats, vam aconseguir un so prou decent, a falta de provar el baix just abans del concert. Igual que una setmana abans, per suavitzar el cabreig vam optar per allunyar-nos una estona d'aquell lloc, tot i que amb la broma la cosa s'havia allargat bastant i ja no teníem molt temps lliure. La Stress va anar a descansar una estona a casa seva, el Seo i el Frik a buscar un ampli de baix que tenia en Frik a casa seva, i el Puy l'Adri i jo a fer la primera orxata-llet merengada de la temporada de la Sirvent. A les 22.00 tornàvem a ser al Valhalla col·locant tot al seu lloc perquè, arribades les 22.30, poguéssim començar com més aviat millor.
Abans de començar vaig avisar al paio del local de la durada de tot: hora i mitja de concert, i a més un quart d'hora de descans, per si volia posar música o algo. La resposta va ser algo així com "perfecte, cap problema". Si no hi ha cap problema, per quin extrany motiu (altrament dit perquè collons) rebem senyals de que hem d'anar acabant tot just estem fent el primer tema de la segona part? Evidentment, no enteníem res així que anàvem fent el repertori tal i com estava previst, i a les 0.00... màgia! S'ha acabat el concert. Perquè sí, no podem tocar més temes. Potser si el públic insisteix, diu el Frik pel micro... res, no hi ha més concert, cocos, tenieu pensat un final idoni per a un concert així, perquè us importa el que feu i perquè us ho preneu amb respecte, com deia al principi, però us foteu...
Encara no ho entenem. Però bé, a vegades et trobes aquestes coses a la vida. Sembla que et putegin perquè sí. En fi. Si en el Magic agraïem especialment la companyia dels Albatros, en el cas del Valhalla volem agraïr que ningú morís aquella nit a tots els qui ens vau venir a veure. En aquest sentit va tornar a ser molt maco. Potser era molt més adequat l'ambient de la bilblioteca Mercè Rodoreda, però tot i així, si vam tocar més a gust del que podria haver estat va ser per la presència de tots els qui ens vau venir a veure, i perquè ens vam sentir acompanyats i vau entendre el nostre cabreig.
No m'allargo més, perquè avui ja ha sigut prou llarg! Si heu arribat fins aquí, enhorabona, només us falta mirar el set list del concert acústic del Valhalla!
The Ocean + Infinite Dreams (Savatage + Iron Maiden)
A Tout Le Monde (Megadeth)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
Wait For Sleep (Dream Theater)
Soldier Side Intro + Lonely Day (System of a Down)
Chain Sling (Pain of Salvation)
Windowpane (Opeth)
Snuro (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
Van quedar per fer More Than Words i Hollow Years.
Apa persones, adeu!
PD: ja us puc dir que d'aquí una setmana hi haurà un nou post... però el seu contingut és secret. Només puc dir que serà un video...
Suposo que en alguna altra ocasió s'ha pogut llegir en aquest blog que Blue Coconut intentem prendre'ns seriosament allò que fem. Això moltes vegades té conseqüències: quan alguna de les parts implicades en el concert no s'ho pren de la mateixa manera, i potser es pot arribar a pensar que nosaltres fem música simplement perquè no tenim res més a fer i perquè volem passar l'estona, sense més importància, nosaltres ens cremem. Que vagis amb intenció de seguir uns horaris que t'han dit els de la sala i que hagis d'esperar un tècnic que no sabia que aquella nit hi havia concert (o fins i tot que vagis esperant un tècnic i, sense saber-ho, aquest no existeixi) cabreja, i molt. Que, sense entendre molt bé perquè, hagis de treure temes del repertori que portaves preparat com si fos la cosa més normal del món, també cabreja, almenys als cocos. Però bé, deixem-nos de preàmbuls i anem per parts.
El primer concert que ens ocupa és el del Magic, que va tenir lloc divendres 4 de Maig. Un aspecte positiu (perquè no es digui que sóc només un gruñón) és que, per primera vegada, vaig portar jo el cotxe, i ho vam carregar tot a dins! Vam arribar al Magic, i allà fora estaven els Albatros, que ja només arribar ens van regalar una maqueta a cada coco (ho confesso, encara l'haig d'escoltar, però és que em falta temps!). Vam descarregar-ho tot, me'n vaig anar a buscar aparcament (vaig aparcar a dos minuts del local, però primer em vaig perdre per la ronda i vaig anar a parar a Bac de Roda, XD), i quan ja consideràvem que estàvem preparats per començar les proves de so ens vam fer una pregunta que pot semblar tonta però que en realitat és normal si no coneixes la gent del lloc: on és el tècnic? Tal com avançàvem abans, sabríem estona més tard que el tècnic no sabia que aquella nit hi havia concert, i per tant, ves a saber a quina hora arribaria (tampoc recordo a quina hora el van avisar els de la sala)... així que els Albatros van començar a provar ni que fos els amplis i tot el que no depenia de la taula de so.
A tot això, va començar a tenir lloc la retallada de repertori que tan ens toca els collons quan és innecessària. Resulta que els de la sala no volien que el concert comencés a les 23.30, tal com ens havien dit, sinó que havia de començar a les 00.00, i a les 2.00 havia d'acabar (això últim sí que ho sabíem). Per tant, el concert havia de ser més curt que la hora que teníem prevista, així que vam haver de decidir, abans de començar el concert, prescindir de Erotomania i A Tout Le Monde.
Per suavitzar el cabreig del moment (no sabíem quan arribaria el tècnic, encara havíem de provar els dos grups, evidentment, i s'anava fent tard), els cocos vam anar a sopar mentre els Albatros feien el que podien de les seves proves sense tècnic. A partir d'aquí poca cosa més. El tècnic al final va resultar ser un tio força carismàtic, i el concert en sí va anar prou bé. Sense molt moviment perquè l'escenari era petitet, però bé.
Si alguna cosa va fer que el cabreig no fos més gran aquella nit va ser la bona companyia dels Albatros, gran grup i grans persones i personatges (aquí a la família del blog tenim en Pèrill), que van fer un concert que els cocos vam disfrutar moltíssim. Si no arriba a ser per ells, ens hauríem amargat bastant, però tot va ser més lleu pel fet de poder compartir la nit AmbValtros!
El set list va ser el següent:
Intro
Ja està... XD, és broma, tan curt no va ser! Ara en sèrio:
Snuro (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
ZZZ (Blue Coconut)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
I ara passem al Valhalla, que allò ja va ser la ostia...
La cosa pintava bé: dinar d'hora, però amb la recompensa de fer les proves de so a les 16.00, enllestir-la prou ràpid, i oblidar-nos de tot fins l'hora del concert, les 22.30. Però a les 16.00 allà no hi havia ningú, i vam haver d'aguantar el sol insuportable una estona, tot i que, la veritat, va ser poca. Un cop descarregat tot (aquest cop vaig aparcar amb menys problema), una setmana i un dia més tard, un es torna a fer la mateixa pregunta, aquella de "on és el tècnic?". Si la resposta del Magic era divertida (no sap que hi ha concert...), que et diguin que no hi ha tècnic, que ens ho hem de muntar tot solets, ja és la puta pana, tio... però bé, per sort a Blue Coconut hi ha el Frik, la Stress i el Puy, que tenen nocions per muntar tot l'equip necessari perquè poguem sonar. Tot i així, tot van ser entrebancs, quan aconseguíem sol·lucionar alguna cosa, es presentava un altre problema, fins al punt de no funcionar l'ampli de baix i no tenir més cables de micro que funcionessin.
Malgrat les dificultats, vam aconseguir un so prou decent, a falta de provar el baix just abans del concert. Igual que una setmana abans, per suavitzar el cabreig vam optar per allunyar-nos una estona d'aquell lloc, tot i que amb la broma la cosa s'havia allargat bastant i ja no teníem molt temps lliure. La Stress va anar a descansar una estona a casa seva, el Seo i el Frik a buscar un ampli de baix que tenia en Frik a casa seva, i el Puy l'Adri i jo a fer la primera orxata-llet merengada de la temporada de la Sirvent. A les 22.00 tornàvem a ser al Valhalla col·locant tot al seu lloc perquè, arribades les 22.30, poguéssim començar com més aviat millor.
Abans de començar vaig avisar al paio del local de la durada de tot: hora i mitja de concert, i a més un quart d'hora de descans, per si volia posar música o algo. La resposta va ser algo així com "perfecte, cap problema". Si no hi ha cap problema, per quin extrany motiu (altrament dit perquè collons) rebem senyals de que hem d'anar acabant tot just estem fent el primer tema de la segona part? Evidentment, no enteníem res així que anàvem fent el repertori tal i com estava previst, i a les 0.00... màgia! S'ha acabat el concert. Perquè sí, no podem tocar més temes. Potser si el públic insisteix, diu el Frik pel micro... res, no hi ha més concert, cocos, tenieu pensat un final idoni per a un concert així, perquè us importa el que feu i perquè us ho preneu amb respecte, com deia al principi, però us foteu...
Encara no ho entenem. Però bé, a vegades et trobes aquestes coses a la vida. Sembla que et putegin perquè sí. En fi. Si en el Magic agraïem especialment la companyia dels Albatros, en el cas del Valhalla volem agraïr que ningú morís aquella nit a tots els qui ens vau venir a veure. En aquest sentit va tornar a ser molt maco. Potser era molt més adequat l'ambient de la bilblioteca Mercè Rodoreda, però tot i així, si vam tocar més a gust del que podria haver estat va ser per la presència de tots els qui ens vau venir a veure, i perquè ens vam sentir acompanyats i vau entendre el nostre cabreig.
No m'allargo més, perquè avui ja ha sigut prou llarg! Si heu arribat fins aquí, enhorabona, només us falta mirar el set list del concert acústic del Valhalla!
The Ocean + Infinite Dreams (Savatage + Iron Maiden)
A Tout Le Monde (Megadeth)
Crystal Swamp (Blue Coconut)
Wait For Sleep (Dream Theater)
Soldier Side Intro + Lonely Day (System of a Down)
Chain Sling (Pain of Salvation)
Windowpane (Opeth)
Snuro (Blue Coconut)
The Mirror (Dream Theater)
Torn (Blue Coconut)
Trains (Porcupine Tree)
Van quedar per fer More Than Words i Hollow Years.
Apa persones, adeu!
PD: ja us puc dir que d'aquí una setmana hi haurà un nou post... però el seu contingut és secret. Només puc dir que serà un video...
posted by Sete at 17:23
12 Comments:
Muuuuuuuuu maco Alonsete...
Escolta, aquest post misteriós i super-secret no tindrà per casualitat a veure amb una foto d'ahir? xD
Sigues observador i fixa't q el post és d'ahir a la tarda!
quina foto?
joder, al quart comentari (de fet des del primer, gran comentari del perill) ja hem marxat totalment del contingut del post... no ho aconseguirem mai! XD
Observo... ... ... ... ... ... ... ... ... ai... hostia és veritat!!
Ai, quina gracia això de ser observador...
Necessiteu un fotograf...
Ja en tenim un parell
i qui és l'anònim que diu lo dels fotògrafs? i l'anònim que diu que ja "en tenen un parell"? i qui sóc jo? Teruel existe?
xD
Ei, Sete!
Per desgràcia, sovint la penya es pensa que la música es fa perquè no es té res millor a fer. És tot un clàssic.
Per cert: que fem un acústic, que fem un acústic!
(disculpeu l'"spam").
em sento anònim.
Bueno va, parem de fer l'anònim, no? xDD
Eduard, en pots donar una mica d'informació, sis plis?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home