Post-Concert BC&Friends
Ja vaaaaa ja vaaaaa!! Si és que no hi ha res com ser una persona sol·licitada pels seus posts (i pels seus parèntesis que entorpeixen la lectura d'aquests). Us heu fixat que sempre és la gent que va venir al concert qui reclama una crònica d'aquest? Que no el vau veure? XD. Edu i Pèrill, que voleu que opinem sobre la vostra actuació i us posem a parir? (va, un parèntesi més, perquè el Seo es pugui queixar com mai)
Weno, va, comencem, que com passin 5 minuts més igual m'oblido del concert perquè em penso que va ser en una altra vida, però en realitat va ser fa noméééés 2 setmanes i 2 nits.
El cas és que ens estem plantejant de no buscar cantant, i fer tots els concerts amb convidats, com l'altre dia, perquè ens ho vam passar teta (teta teta teta teta (parèntesi parèntesi parèntesi)). Però clar, potser al final ens envieu a la merda, així que seguirem buscant cantant pel grup. Bé, així doncs, aquest paràgraf, senyors convidats, l'heu d'interpretar com un GRÀCIES per l'enorme favor que ens vau fer i perquè vam disfrutar molt amb vosaltres! (au, ja us he ensabonat prou, quan vagi un per un ja us criticaré, cabroncetes).
Va ser el primer cop que comencem amb ZZZ, i ho vam decidir així precisament per no començar directament amb els convidats, algo així com una presentació del que ara mateix som Blue Coconut. Pel mateix motiu no vam voler complicar la vida a ningú aprenent-se Torn i la vam cantar nosaltres, i més o menys pel mateix vam decidir fer una versió instrumental de Crystal Swamp.
Així pues, després de presentar-nos amb un parell de temes propis van pujar a l'escenari el sr.Vergonyós i el sr.Empenta, el Joan (que estava acollonit de cantar davant de gent, i mira que ho fa bé el puta), i l'Edu, que ja té més experiència i li va fotre molta canya al tema, amb un par! Van fer A Toute Le Monde, el Joan la introducció, i l'Edu la resta amb el Joan fent coros quan la vergonya s'apartava i li ho permetia (wapo!). Edu, et llogarem pel tros reggae, perquè diguis allò de melocotón, XD!
Sense gaire pausa van anar passant els nostres amics, ja que en principi teníem 75 minuts justos per tocar, i era el que durava tot. Així doncs, acte seguit va pujar el gran Pèrill, que no sé si li feia més il·lusió a ell cantar Snuro amb nosaltres, o a nosaltres el fet que li tingui tanta estima a un tema propi i disfruti cantant-lo amb nosaltres. Tot un honor. El cas és que el tio anava a fer una paranoia super xunga amb un trasto super xungu que havia muntat allà a l'escenari i que feia una cosa super xunga amb la veu, però el sr.tècnic es devia empanar o algo i no el va fer anar, amb la qual cosa la primera estrofa va ser silenciosa, i la resta del tema el vam disfrutar amb el Pèrill al micro normal fents uns tremendos gorgoritos que van fer aplaudir a més d'un, XD. Tremendo!
Els següents van ser un duo pròpiament dit (lo de l'Edu i el Joan va ser més una partició): l'Uri, que ja ha col·laborat amb naltros uns quants Master of Puppets (per no dir unes quantes vegades), i l'Àlex de Vic (aquell amb qui vam vore Pain). El millor de tot és que es van conèixer la nit anterior al nostre local, i d'allà va sortir el que vau veure dissabte. Què grans! Inside de Pain of Salvation, també ídols d'ells, li van fotre una canya tremenda i s'ho van passar com enanos, igual q naltros. Encantats d'haver-se conegut, segur!
Llavors va ser el moment de descansar de convidats per repartir-los una mica durant tot el concert, i vam fer la versió instrumental Crystal Swamp (l'últim tema que havíem acabat, que ha canviat de nom alguna que altra vegada). Evidentment té les seves mancances com a versió instrumental, ja que no estava pensada per fer-la així, però ens agrada prioritzar els nostres temes, i preferim fer-los d'alguna manera prou decent abans que treure'ls del set list.
Va començar la primera part de la recta final (recta llarga) amb The Evil That Men Do, que la va cantar l'Héctor. El vam conèixer fa poquíssim, precisament quan el Frik li va comentar a un conegut seu això dels col·laboradors pel concert. Ha estat un plaer ja que és una persona que no coneixíem, i perquè tot i així vam dedicar temps al local a polir el tema per tenir el millor resultat. Un toc rockero i fins i tot mig agressiu a un clàssic de Maiden. Merci Héctor, la propera vegada serà per fer alguna versió de Pantera!
Va tornar el gran Uri per desmadrar-se amb Highway Star. Què boig que estàs, però com mola! XD Treu-te la titola!
I l'últim convidat, que va iniciar la recta final (ara sí que la segona part de la recta final), formada per The Mirror-Erotomania-Master Of Puppets enganxades, va ser el Miki de Time Lost. Va fer The Mirror, senzillament brutal, amb caràcter i potent. El Miki, a més, es va oferir a donar-nos un cop de mà fins que tinguem cantant, cosa que encara fa que li estiguem més agraits. Merci!
Ens vam tornar a quedar sols per fer Erotomania, i finalment tothom a l'escenari a cantar Master of Puppets mentre els dos paios del públic més propers a l'escenari s'anaven fotent d'osties. Apoteòsic, allò era marejar el micro i animar la festa! I per acabar, el Frik va i trenca dues cordes de cop just al final. En el moment oportú, XD
I ja està, a partir d'aquí bronca del tècnic perquè havia d'allargar la seva feina una estoneta ja que, segons ell, havíem trigat molt (però l'organització era el que ens havia deixat, eh, no us penseu ara que som uns il·legals).
Així pues, el set list:
ZZZ
Torn
A Tout Le Monde (Joan&Edu)
Snuro (Pèrill)
Inside (Uri&Àlex)
Crystal Swamp (instrumental)
The Evil That Men Do (Héctor)
Highway Star (Uri)
The Mirror (Miki)
Erotomania
Master Of Puppets (Tots)
Pos au, ja teniu la crònica, i si no us agrada us foteu (i si té molts parèntesis i tpoc us mola això, pos fundeu una associació amb el Seo que promogui el meu afusellament per ús excessiu de parèntesis en els posts del blog (toma ya)).
Merci a la gent que va fer fotos! (Lluc, Freixas Àlex & Abraxas Júnior, l'argentino i suposo q més gent!) I NO-Merci als matats que feien això, matar-se, allà a les valles, què pesaos!
Fins aviat!
PD: per si tenia la sensació que la nit havia acabat molt bé, vaig deixar el cotxe quasi a les 5 del matí sense adonar-me'n mal aparcat, i una setmana més tard el vaig nar a buscar al dipòsit perquè se l'havia endut la grua... malparits!
Va ser el primer cop que comencem amb ZZZ, i ho vam decidir així precisament per no començar directament amb els convidats, algo així com una presentació del que ara mateix som Blue Coconut. Pel mateix motiu no vam voler complicar la vida a ningú aprenent-se Torn i la vam cantar nosaltres, i més o menys pel mateix vam decidir fer una versió instrumental de Crystal Swamp.
Així pues, després de presentar-nos amb un parell de temes propis van pujar a l'escenari el sr.Vergonyós i el sr.Empenta, el Joan (que estava acollonit de cantar davant de gent, i mira que ho fa bé el puta), i l'Edu, que ja té més experiència i li va fotre molta canya al tema, amb un par! Van fer A Toute Le Monde, el Joan la introducció, i l'Edu la resta amb el Joan fent coros quan la vergonya s'apartava i li ho permetia (wapo!). Edu, et llogarem pel tros reggae, perquè diguis allò de melocotón, XD!
Sense gaire pausa van anar passant els nostres amics, ja que en principi teníem 75 minuts justos per tocar, i era el que durava tot. Així doncs, acte seguit va pujar el gran Pèrill, que no sé si li feia més il·lusió a ell cantar Snuro amb nosaltres, o a nosaltres el fet que li tingui tanta estima a un tema propi i disfruti cantant-lo amb nosaltres. Tot un honor. El cas és que el tio anava a fer una paranoia super xunga amb un trasto super xungu que havia muntat allà a l'escenari i que feia una cosa super xunga amb la veu, però el sr.tècnic es devia empanar o algo i no el va fer anar, amb la qual cosa la primera estrofa va ser silenciosa, i la resta del tema el vam disfrutar amb el Pèrill al micro normal fents uns tremendos gorgoritos que van fer aplaudir a més d'un, XD. Tremendo!
Els següents van ser un duo pròpiament dit (lo de l'Edu i el Joan va ser més una partició): l'Uri, que ja ha col·laborat amb naltros uns quants Master of Puppets (per no dir unes quantes vegades), i l'Àlex de Vic (aquell amb qui vam vore Pain). El millor de tot és que es van conèixer la nit anterior al nostre local, i d'allà va sortir el que vau veure dissabte. Què grans! Inside de Pain of Salvation, també ídols d'ells, li van fotre una canya tremenda i s'ho van passar com enanos, igual q naltros. Encantats d'haver-se conegut, segur!
Llavors va ser el moment de descansar de convidats per repartir-los una mica durant tot el concert, i vam fer la versió instrumental Crystal Swamp (l'últim tema que havíem acabat, que ha canviat de nom alguna que altra vegada). Evidentment té les seves mancances com a versió instrumental, ja que no estava pensada per fer-la així, però ens agrada prioritzar els nostres temes, i preferim fer-los d'alguna manera prou decent abans que treure'ls del set list.
Va començar la primera part de la recta final (recta llarga) amb The Evil That Men Do, que la va cantar l'Héctor. El vam conèixer fa poquíssim, precisament quan el Frik li va comentar a un conegut seu això dels col·laboradors pel concert. Ha estat un plaer ja que és una persona que no coneixíem, i perquè tot i així vam dedicar temps al local a polir el tema per tenir el millor resultat. Un toc rockero i fins i tot mig agressiu a un clàssic de Maiden. Merci Héctor, la propera vegada serà per fer alguna versió de Pantera!
Va tornar el gran Uri per desmadrar-se amb Highway Star. Què boig que estàs, però com mola! XD Treu-te la titola!
I l'últim convidat, que va iniciar la recta final (ara sí que la segona part de la recta final), formada per The Mirror-Erotomania-Master Of Puppets enganxades, va ser el Miki de Time Lost. Va fer The Mirror, senzillament brutal, amb caràcter i potent. El Miki, a més, es va oferir a donar-nos un cop de mà fins que tinguem cantant, cosa que encara fa que li estiguem més agraits. Merci!
Ens vam tornar a quedar sols per fer Erotomania, i finalment tothom a l'escenari a cantar Master of Puppets mentre els dos paios del públic més propers a l'escenari s'anaven fotent d'osties. Apoteòsic, allò era marejar el micro i animar la festa! I per acabar, el Frik va i trenca dues cordes de cop just al final. En el moment oportú, XD
I ja està, a partir d'aquí bronca del tècnic perquè havia d'allargar la seva feina una estoneta ja que, segons ell, havíem trigat molt (però l'organització era el que ens havia deixat, eh, no us penseu ara que som uns il·legals).
Així pues, el set list:
ZZZ
Torn
A Tout Le Monde (Joan&Edu)
Snuro (Pèrill)
Inside (Uri&Àlex)
Crystal Swamp (instrumental)
The Evil That Men Do (Héctor)
Highway Star (Uri)
The Mirror (Miki)
Erotomania
Master Of Puppets (Tots)
Pos au, ja teniu la crònica, i si no us agrada us foteu (i si té molts parèntesis i tpoc us mola això, pos fundeu una associació amb el Seo que promogui el meu afusellament per ús excessiu de parèntesis en els posts del blog (toma ya)).
Merci a la gent que va fer fotos! (Lluc, Freixas Àlex & Abraxas Júnior, l'argentino i suposo q més gent!) I NO-Merci als matats que feien això, matar-se, allà a les valles, què pesaos!
Fins aviat!
PD: per si tenia la sensació que la nit havia acabat molt bé, vaig deixar el cotxe quasi a les 5 del matí sense adonar-me'n mal aparcat, i una setmana més tard el vaig nar a buscar al dipòsit perquè se l'havia endut la grua... malparits!
posted by Sete at 00:33
12 comments
