Peralta '07

Dissabte 21 de juliol va tenir lloc un esdeveniment únic a un pueblatxo perdut enmig de Navarra. Vam tenir l'oportunitat que vam estar desitjant durant temps i més temps: veure en directe Pain of Salvation, un grup que admirem.

La cosa va ser a Peralta, un poble més aviat petitet del sud de Navarra, i va ser dins el marc del Festival Minnuendo 2007, organitzat per un petit col·lectiu de defensors de la música de la zona. Escrivim aquest post ja que una expedició cocotera es va desplaçar fins allà. Vam ser el Seo, l'Adri, el Puy, l'Amaya i jo, que vaig conduir el Frodo-mòvil (el meu Renault 19) en tot moment. Podríem resumir-lo com un viatget entranyable.

Vam sortir pel matí de Barcelona, tampoc molt d'hora, per arribar a Peralta abans de les 17.00. Vam trobar el lloc del concert, on tot just arribaven Pendragon en el cotxe oficial dels organitzadors. Va ser una escena divertida, perquè els paios de Pendragon ens van saludar amablement pensant que els coneixeríem (normal, tenint en compte que són un grup amb prou renom dins el món del rock simfònic-progressiu), i vam haver d'endevinar qui eren per aquest gest. Quan ens van dir que fins més tard no podríem aconseguir les entrades que havíem reservat vam decidir anar a instal·lar les tendes de campanya al càmping, que estava al costat d'Olite, un poble a 20 minuts de Peralta.

Així que després de muntar-ho tot vam tornar cap a Peralta, a esperar per viure el gran moment que havíem estat desitjant feia temps. Quan encara era clar van tocar uns madrilenys anomenats Psicotropia, prou interessants. Quan van acabar vam marxar a sopar alguna coseta, i vam tornar mentre tocaven Pendragon, i just en aquell moment vam veure com el cotxe oficial de l'organització marxava del costat de la plaça de braus on es feia el concert. Vam suposar que anaven a buscar els Pain of Salvation, cosa que va ser confirmada per els mateixos que anaven a dins el cotxe.

Per tant vam esperar allà fora mentre escoltàvem i vèiem una mica de Pendragon. Estàvem amb els Trom Ne Adiv, un grup de Vic que vam conèixer personalment en el passat concert que vam fer allà (a Vic), també fanàtics de Pain of Salvation. Total, que quan van arribar allà els esperàvem nosaltres per fer-nos unes fotos. Va ser ràpid però vam ser els paios més feliços del món. Ara només quedava disfrutar del poc concert que quedava de Pendragon i del plat fort de la nit. I així va ser.

Els Pendragon ens van deixar a tots xiulant la melodia final que ara som incapaços de recordar, i al cap de poca estona van aparèixer Ells a l'escenari. El concert va ser francament genial, tot i que va ser curtet (hem de tenir en compte, però, que el preu del festival era només de 20€, i incloïa els tres grups de dissabte i uns quants més divendres, aquests grups locals), i per tant ens vam quedar amb ganes de moltíssim més. Però el vam disfrutar al 100% des de primera i segona fila!!

La gran llàstima va ser la poca gent que hi havia. Els que hi érem vam fer ambient, i vam disfrutar i cridar molt, però segons com no n'hi ha prou. L'única oportunitat que té moltíssima gent de veure aquest grup, i molts es queden a casa i es presenta allà molt poca gent. Així no sé com s'aconseguirà que algú els porti mai de gira per aquí vist l'exemple de Peralta...

Després del concert, ens vam despedir dels nois de Vic, i a dormir aviat si volíem aprofitar les hores nocturnes, ja que a les 9 del matí el sol ja estaria donant pel sac... i així va ser, vam descansar tant com ens ho va permetre la calor, i després de recollir-ho tot vam carregar el Frodo-mòvil i vam tornar a caseta.

Resumint, un bon viatget, i un gran concertàs. En volem més!

Aquí teniu tres fotos, una de tots els Pain of Salvation amb els seus fans catalans, una altra del Langell, que feia el seu últim concert amb el grup, amb l'Adri, i l'última de la salutació acabat el concert.

Fins aviat! Llarga vida als Pain! Stay Prog!

Premier de la maqueta (vip)

Hola gent.

Mireu quin pollo es va formar fa uns dies a Barcelona amb la Scarlett Johansson que, aprofitant la seva estada a la ciutat i atenent la nostra invitació, va venir a fer una pre-escolta de la maqueta de Blue Coconut. A dins es va trobar en Lolo, el nostre tècnic, i en Fruk, que es troba gravant algunes de les seves parts que té pendents, a qui li va donar ànims i sort amb la gravació. Durant l'audició la senyoreta Johansson no donava crèdit al que sentia i no va parar de fer ballar la seva rossa melena per l'estudi. Posteriorment, i en petit comitè, sense la premsa al voltant, ens va felicitar per la feina feta i ens va encoratjar per continuar aquest camí. Per la nostra part, li vam agrair que acceptés la invitació i li vam oferir en directe, en primícia i en privat un petit tast del nou tema que estem preparant.

Ens va acomiadar dient-nos que li dirà a en Woody Allen que deixi de fer el ridícul amb el clarinet i que es passi a la bona merda progressiva. També, lectors del blog, la Scarlett va voler enviar-vos salutacions i avisar-vos del que estem preparant els cocos.

Siau!

Post-concert Vic

Hola amics.

Avui us comentarem com va anar el concert de Vic de la setmana passada. Com acosutma a passar, la cosa va anar bé. L'escenari on vam tocar era mooolt gran, i ens va costar una mica adaptar-nos a tant d'espai. El principal problema és que els nostres cables no són gaire llargs i tenim una mobilitat limitada. Però així i tot vam moure'ns una mica. L'Adri i el Sete estaven en dues tarimes a cada extrem de l'escenari, perquè ells una bateria reservada pel grup "bo", El Último ke zierre. Comentant-ho després, quasi tots vam coincidir en que vam començar forts però ens vam anar apagant en consonància amb l'actitud tèbia, diguem-ho així, del públic. Però el final va ser sense manies, tot nervi i força per acabar-ho ben alt. La sensació final, però, va ser estranya i nova.
Vam tocar exactament el mateix repretori que la setmana anterior a Boca Nord, és a dir, una hora i pocs minuts de concert. Cap sorpresa. Cal destacar el lamentable estat de la veu del Sete després d'una setmana de monitor, va ser espectaculà. També és oportú comentar que alguns dels cocos van tornar a casa en tren, a quarts de set del matí, fets brou. Així i tot va ser una experiència més a valorar.

Hem d'agrair a l'Arnau i a l'Assemblea de Joves de Vic que ens proposessin tocar allí i que ens tractessin tant bé. També tenim paraules d'agraïment pels tècnics de so, pel Joan, el tècnic de llums, i pel segurata de la zona "vip" que ens va felicitar pel bolu i que ens va revelar que és un gran fan de Dream Theater.
Per últim, agrair aquells amics i familiars que no se'n perden ni una i a tots aquells qui van venir a veure'ns o que ens van conèixer allí.

Salut!

p.d: Algunes fotos del pare de l'Adri.

Post-concert Boca Nord

Hola gent!

Us hem de comentar com va anar el bolo de dissabte passat al Boca Nord. El gunyónsete està de colònies, no com a (dj) resident sinó com a monitor, per tant intentarem explicar com anà l'experiència.

La cosa va anar molt bé. Vam tocar una hora i deu minuts, més o menys, amb una traca final d'un quart d'hora seguida. Comentant-ho després, amb més calma i amb el músculs del coll començant a fer mal, alguns de nosaltres van dir que potser havia estat el millor. El concert de Boca Nord el vam preparar a consciència, i va tenir un element que esperem que no ens abandoni mai i que utilitzarem a la que poguem: la mobilitat a l'escenari. Ja fa temps que ens comentaven que ens fallava la posada en escena, que era massa estàtica, cosa que vam començar a canviar el setembre del 2006 en el segon concert a l'Escorxador. Però fins llavors, entre acústics i locals petits, no havíem tocat en un lloc més ampli on poder moure'ns més, i a Boca Nord vam trobar un bon lloc. És per això que allà ens vam desfassar com encara no havíem fet, els que vau ser-hi ja vareu veure com les gastem ara. Total, va ser una hora llarga amunt i avall, saltant, etc. Va fer molta calor i la suada va ser considerable.

L'anècdota de la nit la va posar, com no, la gran Esther. Aquella nit tenia un altre bolu amb el grup de jazz que té i teníem previst que arribés amb cert marge a Boca Nord. El cas és que, mentre estàvem afinant ja dalt de l'escenari, va arribar ella. 2-3 minuts més tard i haguéssim començat a base d'instrumentals.

Vam tenir el gustassu de compartir escenari amb Simm, uns nanus de 15-16 anys que deu n'hi do com ho porten, i amb Prisma. Un plaer compartir esforços i la nit. També hem d'agraïr l'Asociación Amigos del Metal per organitzar tot allò, a l'Àlex, la Marga, els tècnics (Rafa i Carles) per la gran feina que van fer, i a tots els que ens vau ajudar amb la vostra presència.

Fotos (n'hi ha una que va causar més d'un desmai, quina serà?):

Aquesta tarda mateix tocarem a Vic en el marc de la festa major jove d'allà. Serà a la zona esportiva, gratis, i sobre les 00:30h. Les últimes informacions que tenim és que l'escenari és gran i amb tarimes, ho sigui que l'haurem de liar ben liada. Ja us explicarem com ha anat.

Salut!