Post-Concert (La Nau)
Amb molta menys demora que l'última vegada (com podeu veure, la meva conducta millora dia rere dia) ens trobem aquí per rememorar el concert de dissabte passat, dia 13 de juny, a La Nau del Poblenou junt amb Sargon i Dragonslayer.
Primer de tot, cal recordar que es tractava de la primera vegada que Blue Coconut s'encarregava de muntar el concert, en el sentit de buscar sala i fer les gestions necessàries, buscar els grups, fer funcionar els horaris, intentar i confiar a portar el màxim de gent possible, etc. La sensació, passat aquell dia, és de satisfacció per la feina feta i pel resultat: el concert, més enllà d'un malentès amb la sala que ens va estar a punt de desmuntar els horaris, va funcionar correctament dins el previst i ens ho vam passar teta damunt de l'escenari (esperem que el públic que va venir també ho fes!)
Els companys que ens vam buscar per la festa de dissabte no podien haver estat millors: van obrir la nit els Dragonslayer, als qui pràcticament no coneixíem personalment, i van fer un molt bon concert, fent entrar a la gent en el tema. A més van demostrar ser una gent molt legal i agradable, amb qui es pot comptar per muntar un munt de bolus com aquest. Gràcies!
I per fi va arribar un dia que feia temps teníem ganes de viure, i és el fet de tocar en un mateix concert amb els Sargon, un grup que considerem gran amic de Blue Coconut, i un referent en molts sentits per a nosaltres. Es va donar el cas, a més, que era el penúltim concert de l'Uri, el cantant, l'últim a Barcelona, i això ho feia encara més especial, ja que per a nosaltres és una peça clau de Sargon. Des d'aquí una forta abraçada a ell i a tot el grup, que estem convençuts que podran omplir de la millor forma possible aquest gran buit que el Titan deixa per anar a triomfar als EEUU! Gràcies, va ser magnífic!
I pel que fa al nostre concert, dir-vos que, com sempre, i encara que soni molt tòpic, teníem moltes ganes de tocar! És el que té, havent tret un CD i no havent fet un concert des de la seva presentació ja fa més de mig any... ¬_¬' (certament no tenim perdó, quina patxorra). Això va fer possible que vinguéssim amb les piles recarregades, amb un repertori quasi nou, que teníem moltes ganes d'estrenar, tant de temes propis com de versions.
Les sensacions allà dalt, des del moment en què l'alarma de Snooze (una de les nostres estrenes) va anunciar l'inici del concert, van ser molt agradables, crec que puc parlar en nom de tots i dir que va ser un dels concerts en què ens hem sentit més còmodes tocant (només calia mirar la meva indumentària, més còmode impossible, tot i que veus internes a Blue Coconut s'han encarregat d'enverinar malèficament l'ambient substituint l'adjectiu còmode per cutre... grrrrr!! XD en fi, ja hi estic acostumat), disfrutant tot i algun dubte amb el so que rebíem per monitors, però sabent que a la sala estava sonant de collons, passant-ho bé, vibrant-ho, i dándolo todo peña, qué coño!! L'ego de l'Adri estava tant pels núvols que fins i tot es va posar una càmera que el filmés només a ell, imagineu-vos com estava l'ambientassu! El Frik lluïa nou look que va causar furor entre el sector femení per molt que els mascles sempre correm a criticar-lo, que si estàs molt emo, mariquita, i coses d'aquestes (serà l'enveja), el Seo i el Puy eren els que s'ho passaven més teta perquè s'havien preparat una coreografia basada bàsicament (valga la redundància) en uns salts molt molons que feien alhora i la caiguda dels quals coincidia amb l'atac de la nota o acord (segons si ens referim al Seo o al Puy, clar), i tu Erik, ja pots anar dient de mí, però la camisa vermella que lluïa el nostre cantant cantava força eh. Es va atrevir a fer allò que fan els cantats guais que mola tant de seure a davant la bateria i cridar "que passa, que no hi ha ningú aquí?" i llavors els mil·lers d'espectadors criden fervorosament i tal. Vamos, que estem fets uns professionals (¬_¬`...)
La veritat és que feia força patxoca veure el públic pendent del que feiem i que omplien dignament la sala (és obvi que no esperàvem 400 persones, però al final l'assistència la podem considerar força exitosa, més de 130 persones!). A vosaltres també, moltes gràcies, per seguir creient que val la pena gastar-se 8 € per passar una gran estona amb nosaltres i els nostres companys Sargon i Dragonslayer. Hem de donar un cop més les gràcies al Seo gran per tornar-se a encarregar del so nostre i dels Sargon i pel bon resultat obtingut, i al Diego que, tot i que no va poder posar les projeccions per problemes d'última hora, allà estava disposat a ajudar-nos un cop més! També a la Rocío, la noia que s'encarrega del merchandasing de Sargon, a qui vam deixar les nostres maquetes, i se'n van vendre 3!
Arribats a aquest punt, us recordaré el set list d'aquell dia:
Snooze (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Used (Pain of Salvation)
Demà (Blue Coconut)
War Inside My Head (Dream Theater)
The Test That Stumped Them All (Dream Theater)
Cage of Sands (Blue Coconut)
The Eyes of Medusa (Symphony X)
Em despediré prenent-li per una vegada una expressió típica a l'Uri:
Fins aviat, Titans!
Salut i Prog!
Primer de tot, cal recordar que es tractava de la primera vegada que Blue Coconut s'encarregava de muntar el concert, en el sentit de buscar sala i fer les gestions necessàries, buscar els grups, fer funcionar els horaris, intentar i confiar a portar el màxim de gent possible, etc. La sensació, passat aquell dia, és de satisfacció per la feina feta i pel resultat: el concert, més enllà d'un malentès amb la sala que ens va estar a punt de desmuntar els horaris, va funcionar correctament dins el previst i ens ho vam passar teta damunt de l'escenari (esperem que el públic que va venir també ho fes!)
Els companys que ens vam buscar per la festa de dissabte no podien haver estat millors: van obrir la nit els Dragonslayer, als qui pràcticament no coneixíem personalment, i van fer un molt bon concert, fent entrar a la gent en el tema. A més van demostrar ser una gent molt legal i agradable, amb qui es pot comptar per muntar un munt de bolus com aquest. Gràcies!
I per fi va arribar un dia que feia temps teníem ganes de viure, i és el fet de tocar en un mateix concert amb els Sargon, un grup que considerem gran amic de Blue Coconut, i un referent en molts sentits per a nosaltres. Es va donar el cas, a més, que era el penúltim concert de l'Uri, el cantant, l'últim a Barcelona, i això ho feia encara més especial, ja que per a nosaltres és una peça clau de Sargon. Des d'aquí una forta abraçada a ell i a tot el grup, que estem convençuts que podran omplir de la millor forma possible aquest gran buit que el Titan deixa per anar a triomfar als EEUU! Gràcies, va ser magnífic!
I pel que fa al nostre concert, dir-vos que, com sempre, i encara que soni molt tòpic, teníem moltes ganes de tocar! És el que té, havent tret un CD i no havent fet un concert des de la seva presentació ja fa més de mig any... ¬_¬' (certament no tenim perdó, quina patxorra). Això va fer possible que vinguéssim amb les piles recarregades, amb un repertori quasi nou, que teníem moltes ganes d'estrenar, tant de temes propis com de versions.
Les sensacions allà dalt, des del moment en què l'alarma de Snooze (una de les nostres estrenes) va anunciar l'inici del concert, van ser molt agradables, crec que puc parlar en nom de tots i dir que va ser un dels concerts en què ens hem sentit més còmodes tocant (només calia mirar la meva indumentària, més còmode impossible, tot i que veus internes a Blue Coconut s'han encarregat d'enverinar malèficament l'ambient substituint l'adjectiu còmode per cutre... grrrrr!! XD en fi, ja hi estic acostumat), disfrutant tot i algun dubte amb el so que rebíem per monitors, però sabent que a la sala estava sonant de collons, passant-ho bé, vibrant-ho, i dándolo todo peña, qué coño!! L'ego de l'Adri estava tant pels núvols que fins i tot es va posar una càmera que el filmés només a ell, imagineu-vos com estava l'ambientassu! El Frik lluïa nou look que va causar furor entre el sector femení per molt que els mascles sempre correm a criticar-lo, que si estàs molt emo, mariquita, i coses d'aquestes (serà l'enveja), el Seo i el Puy eren els que s'ho passaven més teta perquè s'havien preparat una coreografia basada bàsicament (valga la redundància) en uns salts molt molons que feien alhora i la caiguda dels quals coincidia amb l'atac de la nota o acord (segons si ens referim al Seo o al Puy, clar), i tu Erik, ja pots anar dient de mí, però la camisa vermella que lluïa el nostre cantant cantava força eh. Es va atrevir a fer allò que fan els cantats guais que mola tant de seure a davant la bateria i cridar "que passa, que no hi ha ningú aquí?" i llavors els mil·lers d'espectadors criden fervorosament i tal. Vamos, que estem fets uns professionals (¬_¬`...)
La veritat és que feia força patxoca veure el públic pendent del que feiem i que omplien dignament la sala (és obvi que no esperàvem 400 persones, però al final l'assistència la podem considerar força exitosa, més de 130 persones!). A vosaltres també, moltes gràcies, per seguir creient que val la pena gastar-se 8 € per passar una gran estona amb nosaltres i els nostres companys Sargon i Dragonslayer. Hem de donar un cop més les gràcies al Seo gran per tornar-se a encarregar del so nostre i dels Sargon i pel bon resultat obtingut, i al Diego que, tot i que no va poder posar les projeccions per problemes d'última hora, allà estava disposat a ajudar-nos un cop més! També a la Rocío, la noia que s'encarrega del merchandasing de Sargon, a qui vam deixar les nostres maquetes, i se'n van vendre 3!
Arribats a aquest punt, us recordaré el set list d'aquell dia:
Snooze (Blue Coconut)
Torn (Blue Coconut)
Used (Pain of Salvation)
Demà (Blue Coconut)
War Inside My Head (Dream Theater)
The Test That Stumped Them All (Dream Theater)
Cage of Sands (Blue Coconut)
The Eyes of Medusa (Symphony X)
Em despediré prenent-li per una vegada una expressió típica a l'Uri:
Fins aviat, Titans!
Salut i Prog!
posted by Sete at 17:34
1 comments
